Tomás Vellvé i Mengual

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Crystal Clear app virussafe.png
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o de bibliografia, però no se sap quina verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
Infotaula de personaTomás Vellvé i Mengual
Biografia
Naixement25 agost 1927 Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1998 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Activitat
OcupacióDissenyador Modifica el valor a Wikidata

Tomàs Vellvé (Barcelona, 25 d'agost de 1927- Barcelona, 7 d'abril de 1998), fou un il·lustrador i grafista català, considerat un dels pioners del disseny gràfic espanyol.[1]

Trajectòria professional[modifica]

Inicià la seva activitat professional el 1942 com a dibuixant per a Rieusset, S.A. Compañía General de Industrias Gráficas, on va tenir ocasió de familiaritzar-se amb les diferents tècniques de reproducció i impressió, alhora que estudiava dibuix, litografia, gravat, fotografia i tipografia. El 1948 es traslladà a Madrid per ampliar la seva formació i estudia belles arts i arts gràfiques.[cal citació]

Quan torna a Barcelona comença a treballar conjuntament amb Lorenzo Jiménez fins que el seu company va marxar a França, així que el 1950 va obrir el seu estudi propi on va desenvolupar la major part de la seva trajectòria com a dissenyador gràfic, des de llavors va exercir la professió com a grafista independent mostrant alguns dels seus treballs cartells, calendaris, il·lustracions, logotips en diverses exposicions a Europa i als Estats Units.[cal citació]

Va ser membre fundador de l'AGI (Alianza Gráfica Internacional), A.TYP. I (Asociación Tipográfica Internacional) i de Grafistes FAD, associació per a la qual va crear el trofeu "LAUS". Aquest trofeu està format per dues peces que encaixen que representen simbòlicament els dos agents que intervenen en el treball del dissenyador: el client i el mateix dissenyador. Vellvé va guanyar tres vegades el seu propi trofeu.[cal citació]

El 1970 crea per a la foneria tipogràfica Neufville la tipografia que porta per nom el seu cognom.[2]

Els seus treballs han estat reproduïts en les revistes Gebrauchsgraphick, Graphis, Novum. El 1971 se celebra un còctel d'honor per la creació de la seva tipografia. El 1987, Vellvé participa com a jurat internacional per la "Fiera del libro per ragazzi" a Bolonya. El 1992 amb motiu dels jocs olímpics de Barcelona, participa en una sèrie de cartells de Barcelona 92.[cal citació]

El 1996 abandona el seu estudi i el trasllada al seu domicili particular.[cal citació]

Part de la seva obra gràfica s'exhibeix al Museu del Disseny de Barcelona, al gabinet de les arts gràfiques.[cal citació]

Obra destacada[modifica]

  • 1964: disseny del trofeu LAUS format per dues peces que s'acoblen representant simbòlicament els dos agents que intervenen en qualsevol treball de disseny: el client i el dissenyador.[3] Cada peça està feta amb materials nobles: fusta y metall. Considerada la primera tipografía "palo seco ibérico" (tipografia sense serifa ni terminacions)[4]
  • 1970; alfabet "Vellvé''' per la foneria tipogràfica Neufville.[5][6]
  • 1966 - 1982. 16 cartells per la fira del Saló de l'Automòbil de Barcelona

Premis [cal citació][modifica]

  • 1970: Premi Laus d'honor en reconeixement a la seva trajectòria professional.
  • 1972: Premi ADI FAD
  • 1972: Premi Laus pel calendari “Industrias Gráficas Casamajó”

Exposicions [cal citació][modifica]

  • 1996: Exposició a Gijón. 1950-2000 dedicada a 5 dissenyadors gràfics: Domènech, Huguet, Pedragosa, Pla-Narbona i Vellvé.
  • 2006: Fira Saló Automóvil. Exposició de 16 cartells de Tomás Vellvé.
  • 2008: Inauguració Disseny Hub Barcelona. Exhibició del cartell "¿Ha probado Lamot?[7] (1968)
  • 2011: Exposició Amèrica Llatina. Madrid. Exhibició del cartell "Vuele a América con Iberia" (1959)
  • 2010: Museo Nacional de las Artes Decorativas. Madrid. Exposició: Grafistas, diseño gráfico español. 1939-1975. Dedicada a 26 dissenyadors espanyols.

Bibliografia[modifica]

  • GASH, S. Destino. Barcelona. 1959
  • BONFANTE, E. D'Ars Agency. 1964
  • KUH, E. Gebrauchsgraphick. Munich. 1965
  • Idea. Tokio. 1965
  • Graphica' 65''. Toronto. 1965
  • PERUCHO, J. Destino. Barcelona. 1967
  • Journal of the American Institute of Graphic Arts. Nueva York. 1967
  • PERUCHO, J. La cultura y el mundo visual. Ed: Taber. Barcelona. 1968
  • FIGUERUELO, A. Noticiero Universal. Barcelona. 1968
  • ALBERTÍ. Diccionari biogràfic Albertí. Barcelona. 1970
  • KUH, H. Gebrauchsgraphick. Munich. 1970
  • Continental Graphics. Los Angeles. 1971
  • OCHI, H. Idea Who's Who of European Designers. Tokio. 1972
  • TORMO, E. Gremio de Maestros Impresores de Barcelona. Barcelona. 1972
  • GIRALT-MIRACLE, D. L'art català contemporani. Barcelona. 1972
  • BERGER, J. Novum. Munich. 1973
  • Certificae of Excellence. Symbols and
  • Trademarks of the world. Milan. 1974
  • OLIVETTI, DA PRESENTATI. 107 Grafici dell' AGI. Milán. 1974
  • Arts Directos Club. The one show. Nueva York 1975
  • CHWAST, S. The one show / Merit Award. The Art Directors Club. Nueva York.1975
  • MASIDES, M i VALVERDE, J.S. Revista ON, Barcelona 1979
  • CABALLERO, A. Clarín. Buenos Aires. 1980
  • CABALLERO, A. Fasciolo. Milán. 1980
  • GIRALT-MIRACLE, D. Gran Enciclopedia Catalana. Barcelona. 1980
  • MELENDRERAS, E. 100 años del cartel español. Madrid. 1981
  • AMSTUTZ, W. Who's Who in Graphic Art.
  • Zurich. 1982“LAUS” ADG FAD. Barcelona. 1983
  • JARDÍ, E. El cartellisme a Catalunya. 1984
  • HARAK de R. Posters by Members of the AGI. Nueva York. 1960-1985
  • SATUÉ, E. Coneguem Catalunya. El disseny gràfic a Catalunya. Barcelona. 1987
  • The design journal. Seoul-Korea. 1987
  • PARINAUD, A. Los 150 mejores carteles del mundo. París. 1988
  • SATUÉ, E. Publicidad en el diseño urbano. Barcelona. 1988
  • XUNTA DE GALICIA. Deseño-Design. Galicia. 1988
  • CASAMAJÓ, F. Ardi. Revista bimestral de diseño. Barcelona. 1989
  • PARINAUD, A. Historie mondiale de l'Affiche. París. 1989
  • CALVERA, A. El arte del siglo XX. Barcelona. 1990
  • Ediciones ORBIS S.A. Los grandes maestros del diseño gráfico. Barcelona. 1990
  • VILALTA, L. Historia de la música Pop. Editorial Salvat. Barcelona. 1990
  • GENTZEN, A. Revista de la Facultad de Bellas Artes. Barcelona. 1994
  • MÜLLER, R. Revista High Quality. Heidelberg. 1995
  • GIRALT-MIRACLE, R. Tomás Vellvé, grafista total. Barcelona 1995.
  • UNESCO. ICOGRADA. Mundial de disseny gràfic. París, China, Japón, México, Polonia, Rumanía y EEUU. 1995
  • CATÁLOGO: Fundadors ADG-FAD, CODIG. 1995
  • FOMENT DE LES ARTS DECORATIVES. Fundadors ADG/CODIG. Barcelona. 1995 Catálogo exposición: 1950-200, 5 diseñadores gráficos: Domènech, Huguet, Pedragosa, Pla-Narbona, Vellvé.
  • GIL, E. Pioneros del diseño gráfico. Madrid. 2008
  • SATUÉ, E. El diseño gráfico en España. Editorial Alianza Forma. Barcelona. 1997
  • Catálogo: Grafistas. Diseño gráfico Español 1939-1975. Madrid 2011
  • DHUB, Catálogo colecciones 2007-2011.

Referències[modifica]

  1. ↑ El País, Barcelona, 10 d'abril 1998
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.linotype.com/es/5168/tomsvellv.html?lang=es
  3. ↑ Comentari del crític Ricard Giralt-Miracle sobre el trofeu: “Su dominio de la forma y del espacio, no solamente lo descubrimos en los trabajos bidimensionales sino que también se manifiesta en una obra tan lograda como “el Trofeo LAUS” que anualmente atorga l'Agrupació de Dissenyadors Gràfics del FAD. Se pone de manifiesto que en el diseño tridimensional es igualmente capaz de encontrar soluciones definitivas de alta calidad estética y formal. El juego de helicoides que se genera dentro de un prisma de base cuadrada hace que ésta sea una de las obras más acertadas de su carrera, y que representa el signo al mejor diseño gráfico de Cataluña en la segunda mitad de este siglo”.
  4. ↑ GIL, Emilio, Pioneros del Diseño Gráfico en España, Editorial. Índex Book. 2007 (pàg. 311)
  5. ↑ GIL, Emilio, Pioneros del Diseño Gráfico en España, Editorial. Índex Book. 2007
  6. ↑ Revista Gráfica & Diseño: nº21, juny 1992: - "La frescura de líneas de sus tipos, acorde con el dinámico mundo que nos rodea y su ligereza, que permite transmitir su mensaje de forma elocuente y directa, son las características del trabajo del creador catalán".
  7. ↑ Crítica del cartell: http://www.museudeldisseny.cat/coleccions/galeriesdestudi/index_old.html


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tomás_Vellvé_i_Mengual&oldid=23984056»