Tomás Vellvé i Mengual
![]() |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 agost 1927 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 7 abril 1998 ![]() Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Dissenyador ![]() |
Tomàs Vellvé (Barcelona, 25 d'agost de 1927- Barcelona, 7 d'abril de 1998), fou un il·lustrador i grafista català, considerat un dels pioners del disseny gràfic espanyol.[1]
Trajectòria professional[modifica]
Inicià la seva activitat professional el 1942 com a dibuixant per a Rieusset, S.A. Compañía General de Industrias Gráficas, on va tenir ocasió de familiaritzar-se amb les diferents tècniques de reproducció i impressió, alhora que estudiava dibuix, litografia, gravat, fotografia i tipografia. El 1948 es traslladà a Madrid per ampliar la seva formació i estudia belles arts i arts gràfiques.
Quan torna a Barcelona comença a treballar conjuntament amb Lorenzo Jiménez fins que el seu company va marxar a França, així que el 1950 va obrir el seu estudi propi on va desenvolupar la major part de la seva trajectòria com a dissenyador gràfic, des de llavors va exercir la professió com a grafista independent mostrant alguns dels seus treballs cartells, calendaris, il·lustracions, logotips en diverses exposicions a Europa i als Estats Units.
Va ser membre fundador de l'AGI (Alianza Gráfica Internacional), A.TYP. I (Asociación Tipográfica Internacional) i de Grafistes FAD, associació per a la qual va crear el trofeu "LAUS". Aquest trofeu està format per dues peces que encaixen que representen simbòlicament els dos agents que intervenen en el treball del dissenyador: el client i el mateix dissenyador. Vellvé va guanyar tres vegades el seu propi trofeu.
El 1970 crea per a la foneria tipogràfica Neufville la tipografia que porta per nom el seu cognom.[2]
Els seus treballs han estat reproduïts en les revistes Gebrauchsgraphick, Graphis, Novum. El 1971 se celebra un còctel d'honor per la creació de la seva tipografia. El 1987, Vellvé participa com a jurat internacional per la "Fiera del libro per ragazzi" a Bolonya. El 1992 amb motiu dels jocs olímpics de Barcelona, participa en una sèrie de cartells de Barcelona 92.
El 1996 abandona el seu estudi i el trasllada al seu domicili particular.
Part de la seva obra gràfica s'exhibeix al Museu del Disseny de Barcelona, al gabinet de les arts gràfiques.
Obra destacada[modifica]
- 1964: disseny del trofeu LAUS format per dues peces que s'acoblen representant simbòlicament els dos agents que intervenen en qualsevol treball de disseny: el client i el dissenyador.[3] Cada peça està feta amb materials nobles: fusta y metall. Considerada la primera tipografía "palo seco ibérico" (tipografia sense serifa ni terminacions)[4]
- 1970; alfabet "Vellvé''' per la foneria tipogràfica Neufville.[5][6]
- 1966 - 1982. 16 cartells per la fira del Saló de l'Automòbil de Barcelona
Premis [modifica]
- 1970: Premi Laus d'honor en reconeixement a la seva trajectòria professional.
- 1972: Premi ADI FAD
- 1972: Premi Laus pel calendari “Industrias Gráficas Casamajó”
Exposicions [modifica]
- 1996: Exposició a Gijón. 1950-2000 dedicada a 5 dissenyadors gràfics: Domènech, Huguet, Pedragosa, Pla-Narbona i Vellvé.
- 2006: Fira Saló Automóvil. Exposició de 16 cartells de Tomás Vellvé.
- 2008: Inauguració Disseny Hub Barcelona. Exhibició del cartell "¿Ha probado Lamot?[7] (1968)
- 2011: Exposició Amèrica Llatina. Madrid. Exhibició del cartell "Vuele a América con Iberia" (1959)
- 2010: Museo Nacional de las Artes Decorativas. Madrid. Exposició: Grafistas, diseño gráfico español. 1939-1975. Dedicada a 26 dissenyadors espanyols.
Bibliografia[modifica]
|
|
Referències[modifica]
- ↑ El País, Barcelona, 10 d'abril 1998
- ↑ http://www.linotype.com/es/5168/tomsvellv.html?lang=es
- ↑ Comentari del crític Ricard Giralt-Miracle sobre el trofeu: “Su dominio de la forma y del espacio, no solamente lo descubrimos en los trabajos bidimensionales sino que también se manifiesta en una obra tan lograda como “el Trofeo LAUS” que anualmente atorga l'Agrupació de Dissenyadors Gràfics del FAD. Se pone de manifiesto que en el diseño tridimensional es igualmente capaz de encontrar soluciones definitivas de alta calidad estética y formal. El juego de helicoides que se genera dentro de un prisma de base cuadrada hace que ésta sea una de las obras más acertadas de su carrera, y que representa el signo al mejor diseño gráfico de Cataluña en la segunda mitad de este siglo”.
- ↑ GIL, Emilio, Pioneros del Diseño Gráfico en España, Editorial. Índex Book. 2007 (pàg. 311)
- ↑ GIL, Emilio, Pioneros del Diseño Gráfico en España, Editorial. Índex Book. 2007
- ↑ Revista Gráfica & Diseño: nº21, juny 1992: - "La frescura de líneas de sus tipos, acorde con el dinámico mundo que nos rodea y su ligereza, que permite transmitir su mensaje de forma elocuente y directa, son las características del trabajo del creador catalán".
- ↑ Crítica del cartell: http://www.museudeldisseny.cat/coleccions/galeriesdestudi/index_old.html