Tomba TT3

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Tomba TT3
Imatge
Dades
TipusTomba Modifica el valor a Wikidata
Map
 25° 44′ N, 32° 36′ E / 25.73°N,32.6°E / 25.73; 32.6
Plànol

Activitat
OcupantPashedu Modifica el valor a Wikidata
Pashedu
en jeroglífic
G40AV22
d
V1
D40

Tomba TT3 de Pashedu: timpà amb Osiris entronitzat davant de la muntanya tebana, Pashedu agenollat en actitud d'adoració, Horus com a falcó i l'Ull d'Horus i una deïtat sedent oferint dues torxes
Quatre de les deïtats que apareixen a dalt a la paret esquerra de la cambra funerària interior

La Tomba tebana TT3 és una tomba de l'Antic Egipte que és a Deir el-Madinah (Set Maat), a la necròpoli tebana, a la riba occidental del Nil, enfront de l'actual Luxor.[1]

És el lloc on és soterrat l'artesà egipci Pashedu i la seua família. Pashedu tenia el títol de Servidor en el Lloc de la Veritat a l'oest de Tebes i va servir als faraons Seti I i Ramsés II.[2]

La tomba, típica del període de Ramsés II, consta de pati, capella i cambres funeràries. S'accedeix a la cambra més interna per 29 esglaons, passant per una petita avantcambra o primera cambra funerària i una altra de més gran fins a accedir a un curt corredor amb volta on hi ha dos grans Anubis sobre capelles a cada costat com a guardians d'accés a la cambra funerària principal.[3] A més a més del timpà, aquesta tomba és famosa perquè a la paret oriental de la cambra apareix Pashedu de genolls, bevent aigua en el domini dels déus sota una palmera (capítol 62 del Llibre dels Morts).

Pashedu era fill de Menna i Huy. La seua esposa es deia Nedymet-Behdet. Sembla que Pashedu també posseïa la Tomba TT326.[4][5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «The tombs of Deir el-Medina». Lenka Peacock. [Consulta: 19 desembre 2020].
  2. James Baikie. Egyptian Antiquities in the Nile Valley. Methuen, 1932. 
  3. Kent R. Weeks; TT3: La tumba de Pashedu. Los tesoros de Luxor y el Valle de los Reyes (en espanyol). Alcobendas, Madrid: Libsa, 2006, p. 464-469. ISBN 84-662-1294-9. 
  4. Bertha Porter i Rosalind Moss. Topographical Bibliography I part 1 (2a ed.) (en anglés). 
  5. Benedict G. Davies, Who's Who at Deir el-Medina: A Prosopographic Study of the Royal Workmen’s Community, Nederlands Instituut Voor het nabije Oosten, Leiden, 1999, pàgs. 2 i 166.