Vés al contingut

Tomàs Sans Corbella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTomàs Sans Corbella
Biografia
Naixement1869 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1911 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Barcelona
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Artpintura
Movimentpaisatgisme

Tomàs Sans Corbella (Barcelona 1869? – 22 de desembre de 1918[1]) fou un pintor paisatgista[2] de finals del segle xix i principis del XX.

Vida

[modifica]

Segons Josep Francesc Ràfols i Fontanals, nasqué a Barcelona l'any 1869 i morí a la mateixa ciutat el 1911, no obstant això, aquesta informació encara no ha pogut ser verificada. També afirma haver cursat els seus estudis artístics a la prestigiosa Escola de Belles Arts de Barcelona situada a la Llotja, informació que tampoc ha estat contrastada de moment.[3] Va ser deixeble del pintor paisatgista Josep Armet Portanell (Barcelona 1843 – 1911) del qual va adquirir una forta influència molt palpable dins la seva obra.[4] Pel que fa a aspectes de la seva vida privada, se sap que es va casar amb la vídua Mercedes Soucheiron Mille[5] i que visqué gairebé tota la seva vida a Barcelona al carrer Rosich situat al barri del Born. Segons fonts de la premsa de l'època se li podrien atribuir familiars que vivien a la província de Tarragona, però es tracta d'una dada no confirmada. La seva fama incipient el va convertir en un pintor d'èxit al moment, que no només va triomfar a Barcelona, sinó també, la seva obra també va ser sol·licitada al nord d'Espanya i a algunes repúbliques sud-americanes. La seva projecció va permetre que participés en diverses exposicions entre elles la més important l'Exposició Universal de Barcelona celebrada l'any 1888.

Segons l'esquela de defunció la seva mare va ser Maria Corbella i Riera (+1912) i el seu pare Manuel Sans Cabot.[6]

Obra

[modifica]

La seva obra destaca en general per la minuciositat i el detallisme; l'èmfasi del color unia l'harmoniosa expressió del conjunt i de l'ambient propi dels llocs retratats. Va participar en l'Exposició Universal de l'any 1888 però no va ser fins a l'any 1894 que exposà un paisatge en la Exposición General de Barcelona. Dos anys després va ser premiat per les seves obres El Llobregat, Tarde de invierno, Conspiradores i Plaza de San Baudillo. Posteriorment va participar en diverses exposicions periòdiques, i una de les seves obres, Tarda de Primavera (que va ser presentada a l'Exposició de Belles Arts del 1896) consta al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Així mateix, gran part de la seva producció artística va ser venuda a particulars mitjançant les cases de subhastes, sobretot durant els anys setanta i vuitanta del segle xx. Com a tret destacable, moltes de les obres de l'artista estan firmades per l'abreviatura "Th".

Exposicions i subhastes

[modifica]

1885: Catálogo General Ilustrado de la I Exposición de Acuarelas, Dibujos y Pinturas al óleo celebrada por el Centro de Acuarelistas de Barcelona en el Museo Martorell:

  • Marina (Pintura a l'oli)
  • Paisaje (Pintura a l'oli)
  • Cercanías de Puigcerdá (Pintura a l'oli)
  • Laguna (Pintura a l'oli)

1888: Exposición Universal de Barcelona 1888. Catálogo General.

1888: VII Exposición Extraordinaria de Bellas Artes

  • Paisaje

1891: Catálogo de la Iº Exposición General de Bellas Artes

  • Paisaje (Pintura a l'oli)

1894: Ayuntamiento Barcelona, Catálogo II Exposición General de Barcelona

  • Paisaje

1896: Ayuntamiento de Barcelona. Catálogo Ilustrado III Exposición de las Bellas Artes e Industrias Artísticas.

1897: XIV Exposición Extraordinaria de Bellas Artes

  • Tíber
  • Paisaje
  • Paisaje

1898: Ayuntamiento de Barcelona. Catálogo Ilustrado IV Exposición de las Bellas Artes e Industrias Artísticas

  • Lagunas (Pintura a l'oli)

1911: Palacio Municipal de Bellas Artes. VI Exposición internacional de arte.

  • Nota de color

Exposicions i subhastes post mortem

[modifica]

1918: Palau de les Belles Arts, Barcelona.

  • Marina

Catàleg d'obra

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. La Vanguardia, 02-01-1919, pàg. 2.
  2. FONTBONA, Francesc, MIRALLLES, Francesc, Història de l'Art Català Volum VII, Edicions 62, Barcelona, 1985, pg.60.
  3. RÀFOLS, J. F. Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Volumen IV, Edicions catalanes, S.A: y La gran enciclopedia vasca Barcelona-Bilbao, Barcelona, 1980, pg. 1138
  4. RÀFOLS, J. F., Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Volumen I, Edicions catalanes, S.A: y La gran enciclopedia vasca Barcelona-Bilbao, Barcelona, 1980, pg. 56
  5. La Vanguardia, 8 d'octubre de 1929, pàgina 2.
  6. «esquela de Maria Corbella y Riera». La Vanguardia, 24-02-1912, pàg. 10.

Bibliografia

[modifica]
  • FONTBONA, Francesc, MIRALLLES, Francesc, Història de l'Art Català Volum VII, Edicions 62, Barcelona, 1985.
  • PERDIGUERO, Ruíz, VICIANO, Stolz, Diccionario de pintores y escultores del siglo XX, 13, Forum Artis S.A., Madrid, 1994.
  • RÀFOLS, J. F., Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Volumen I, Edicions catalanes, S.A: y La gran enciclopedia vasca Barcelona-Bilbao, Barcelona, 1980.
  • RÀFOLS, J. F. Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Volumen IV, Edicions catalanes, S.A: y La gran enciclopedia vasca Barcelona-Bilbao, Barcelona, 1980.