Vés al contingut

Torre Begura

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:41, 18 maig 2012 amb l'última edició de Pere prlpz (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Torre Begura amb el Montgrí i el castell al fons

La Torre Begura és un mas fortificat a la plana entre la vila de Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Empordà). S'hi pot arribar a partir del trencant cap al sud en el km 2 de la carretera Gi-641. L'edifici fou construït sobre una antiga vila romana a uns 6 msnm[1] proper al Camp de la Gruta i en la plana d'inundació natural del Ter. Sembla que el mas és anterior a les dècades de 1560 i 1590 quan fou construïda una torre de defensa de base quadrada per defensar-se dels atacs dels pirates otomans i berberiscos.[2] Des del 1949 és Bé Cultural d'Interès Nacional per decret del Govern d'Espanya.[3]

Un estudi dut a terme constata que la producció agrícola de la finca era centrada, a la segona meitat del segle XVIII, en el blat i especialment l'arròs que predomina en aquesta explotació en nombre de quarteres conreades pel que cada cinc anys els camps eren inundats per a dur-hi a terme aquest conreu. Pel que fa a la producció agrícola destinada a alimentar bestiar era testimonial i desplaçada, quan convenia, per l'arròs, cosa que segons l'autor, constata la inexistència de bestiar estabulat, tanmateix no descarta l'ús de les planes no cultivades per a la pastura d'animals (cavalls i vaques)[4]

Referències

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Vert Planas, Josep «Pirateria i Masos fortificats del Montgrí i del Baix Ter» (PDF). Papers del Montgrí, Núm. 7 Aproximació al patrimoni històric del Montgrí, 1988, pàgs. 41-46 [Consulta: 30 desembre 2010].
  3. «TORRE BEGURA». Patrimoni.Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2010].
  4. Gifré i Ribas, Pere «Una contribució a l'estudi de l'agricultura en el Corregiment de Girona. Conreus i collites durant la segona meitat del segle XVIII» (PDF). Pedralbes: revista d'història moderna, Núm. 8, 1988, pàgs. 535-547 [Consulta: 31 desembre 2010].