Torre Bertran
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i mansió  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Putxet (Barcelonès) i Barcelona | |||
| Localització | Carrer de Musitu, 24 | |||
| ||||
La Torre Bertran és una casa senyorial d'estil neoclàssic situada al barri del Putxet de Barcelona, rodejada d'un jardí de 2 hectàrees a tocar del parc del Turó del Putxet.[1][2]
Història[modifica]
El 1861 l'historiador i polític barceloní Felip Bertran i d'Amat (1835-1911) va fer construir la mansió al barri del Putxet i va urbanitzar una part del barri. El seu fill, Josep Bertran i Musitu (1875-1957) advocat. polític i cofundador de la Lliga Regionalista, va posar nom als carrers del barri: els carrers de Bertran i de Musitu porten els seus cognoms, i el carrer d'Elisa, en homenatge a la seva mare.[3]
Durant la Guerra Civil espanyola, la família Bretran es traslladà a Sant Sebastià, en la 'zona nacional'. La Torre Bertran va ser requisada pel POUM, i un dels seus hostes fou l'escriptor George Orwell.[4] També fou residència de Juan Negrín López, president del govern de la Segona República Espanyola, quan el govern es traslladà de València a Barcelona. Les darreres reunions del Consell de Ministres republicans van tenir lloc a la biblioteca de la mansió. Acabada la guerra, els Bertran van poder tornar a prendre possessió de les seves finques i fàbriques.[5]
A la dècada de 1950, al palauet Bertran s'hi van celebrar festes que atreien personalitats de l'alta burgesia barcelonina i del món de la faràndula.[1]
Bosc Bertran[modifica]
Els jardins que rodegen la casa, coneguts popularment com a 'Bosc Bertran', han sofert diverses modificacions, la darrera el 1962 per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí que li va conferir l'actual estil de caràcter romàntic i isabelí. Davant de la casa hi ha unes escalinates amb balustrades i elements decoratius, un gran estany rectangular ple de nenúfars, i una porxada amb arcs de mig punt i amb tres escultures neoclàssiques. Un passeig de llorers i castanyers condueix a l'entrada del carrer del Putxet. Darrere de la casa hi ha un jardí d'estil paisatgista molt natural, un rierol brolla d'un dels turons fins a desaiguar en una petita bassa que s'endinsa a l'interior d'una cova. Al final del jardí un túnel excavat en la roca condueix a una antiga pedrera.[1]
Al 'Bosc Bertran' hi havia hagut una font natural, on durant molts anys els veïns eren autoritzats a reunir-se i agafar l'aigua a la que se li atribuïen tot tipus de propietats.[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Bertran |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tort Arnau, Maria Josep. Explora els jardins i viu els arbres. Jardins i arbres del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona: Premsa Local El Jardí, 2022, p. 84-85. ISBN 978-84-09-46124-0.
- ↑ «El Bosc Bertran». El Jardí, 10-07-2015.
- ↑ «Nomenclàtor dels carrers». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «L’antic Putxet. Els carrers de Manacor, Cadis i Putxet». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «La colección Bertran i Musitu, confiscada por la II República». Crónica Global, 07-06-2020.
- ↑ «El 'Bosc Bertran'». Barcelona Rutas.