Torre Rodona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Torre Rodona
Torre Rodona i Can Vinyals - de nit.jpg
Dades bàsiques
Tipus torre
Construït Segle X (torre), XIV, XVII (reforma masia)
Característiques
Estil Obra popular, romànic, gòtic
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Doctor Salvador Cardenal, 7 - c. Sabino Arana, 27

41° 23′ 09″ N, 2° 07′ 27″ E / 41.385850°N,2.124121°E / 41.385850; 2.124121
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 30201
Modifica dades a Wikidata

La Torre Rodona és una torre ubicada a tocar de la masia de Can Vinyals[1] al barri de les Corts, entre els carrers Doctor Salvador Cardenal i el Carrer Sabino Arana a Barcelona.[2] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Can Vinyals de la Torre s'ubica al districte de les Corts, a la cantonada sud-est d'una illa de planta triangular delimitada pel carrer del Dr. Salvador Cardenal, el carrer Sabino Arana i l'avinguda de Joan XXIII, compartint espai amb l'hotel Princesa Sofia. Es tracta d'un conjunt d'edificis aïllat format per una torre de defensa i una masia amb dos cossos annexos envoltades de jardins, als quals s'accedeix des del carrer del Dr. Salvador Cardenal, 5-7.[3]

La torre de defensa, feta amb carreus de gres i pedra calcària, té planta circular. Fins al segle XVIII tenia tota l'alçada, però s'hagué d'enderrocar quasi tota perquè en perillava l'estructura. La part que es conserva és una volta esfèrica de pedres escairades, de 5'5 m de diàmetre i 4,5 m d'alçada. Originàriament s'accedia mitjançant una porta elevada, però actualment té un accés modern que comunica amb la masia. Es conserven tres espitlleres i al seu aparell, format per filades de petits carreus irregulars, s'observen elements petris reaprofitats.[3]

L'edifici principal és de tipologia basilical, amb el cos central més elevat i coberta a quatre vessants. L'estructura en alçat comprèn planta baixa, primer pis i golfes amb galeria. La façana principal, orientada a migdia, està configurada per carreus de pedra de mida mitjana, al contrari que la resta de les façanes fets amb pedres més petites i irregulars (excepte a les cantonades).[3]

L'accés principal de la masia es realitza per un portal adovellat, a la llinda del qual hi ha un gran carreu amb escut i la inscripció fou fet per Benet Vinyals de la Torre l'any 1610. La resta d'obertures a la planta inferior són tres finestres amb llinda de pedra tancades amb reixa de ferro. La finestra central, al costat del portal d'entrada, sembla posterior a la resta ja que trenca l'eix distributiu de les obertures i al seu costat s'intueix la presència de la finestra original, actualment tapiada. A la planta superior, originàriament era el pis noble, hi ha un balcó just sobre del portal i tres finestres, totes elles amb brancals i ampits de pedra motllurada. Les golfes presenten una galeria amb sis finestres de mig punt fetes amb maó i replanell de pedra motllurada. El centre de la façana està presidit per un rellotge de sol. La coberta del cos central més elevat és a quatre vents, i als laterals només d'un aiguavés. L'edifici annex al nord també té coberta a quatres vents, al contrari que l'edifici annex al sud, que té coberta plana utilitzada com a terrassa. Just al davant del portal, a uns 10 m, també s'ha conservat un antic pou de pedra, amb una pica de pedra o abeurador.[3]

Cal destacar la volta catalana de l'entrada de l'edifici i l'escala de cargol actual que accedeix als pisos superiors.[3]

Malgrat haver estat força reformada al llarg del temps, de l'obra gòtica encara s'hi conserven algunes de les arcades, el portal adovellat, un fragment d'imposta i una part de capitell. De la reforma barroca, un cos adossat per la banda nord. De la reconstrucció posterior a la guerra de Successió, es recuperà l'antiga façana en tapiar-se les arcades gòtiques.[3]

Història[modifica]

La torre deu el seu origen als programes de construcció de torres de vigilància als camins i punts estratègics de les rodalies de Barcelona que es van endegar com a conseqüència de les ràtzies que va fer Almansor, de les que destaca la que va realitzar contra Barcelona l'any 985.[3] Segurament es va fer per fortificar el mas, i va conservar-se inalterada durant molts segles, si bé el mas va ser reformat del tot en època gòtica.[4]

Els propietaris més antics dels que es té constància són la família Manterols fins que a l'any 1448 va passar a mans dels Vidal. A les darreries del segle XVI i després del matrimoni d'una de les hereves de la família Vidal amb Joan Vinyals el mas va ser heretat per el primogènit de la parella i la casa va adoptar el nom dels "Vinyals de la Torre", nom que ens ha arribat fins avui dia. Benet Vinyals encarregà la segona reforma, acabada el 1610 tal com consta en una inscripció. Segons l'autora Imma Navarro a causa de la estreta relació que hi havia entre la família Vinyals amb Rafael de Casanova les tropes de Felip V van incendiar la masia el 3 de febrer de 1714 com a mesura de represàlia.[3]

Ja en ple segle XX, la vivenda va passar a mans de la família Güell entre els anys 1925 i 1932. L'any 1972 el grup hoteler va adquirir la masia i els seus terrenys adjacents, on van erigir l'Hotel Princesa Sofía, conservant en canvi la masia i la torre. L'abril de 1973, durant les obres de construcció de l'hotel, Llibert Piera efectuà un control i documentació arqueològica de les obres. L'any 1990 s'hi realitzar una restauració de l'edifici que actualment és utilitzat com a seu del grup hoteler Husa.[3]

Referències[modifica]

  1. «Torre Rodona. Can Vinyals.». Cercador de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 22 agost 2014].
  2. «Torre Rodona». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Torre Rodona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2017].
  4. Pagès i Paretas, Montserrat. «La Torre Rodona». A: Catalunya Romànica. Vol. XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopedia Catalana, juny 1992, p. 237-238. ISBN 84-85194-56-X. 

Bibliografia[modifica]

  • GARRUT, J. M., 1975. Crónica del Museo, Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, 16, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 159-183.
  • PLADEVALL, A. (dir.), 1992. Catalunya Romànica, XX, El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
  • PAGÈS PARETAS, M., 1981. La torre rodona de les Corts, Quaderns d'Estudis Medievals, 1, Barcelona, pp. 155-159.
  • PAGÈS PARETAS, M., 1990. La torre rodona, Grupo Husa, Barcelona.
  • PERMANYER, Ll., 1992. Torre Rodona, una de las más antiguas, La Vanguardia.Española: Magazine, 12 d'abril, Barcelona, pp. 90.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Rodona Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Torre Rodona». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  • «Torre Rodona». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.