Can Valldejuli
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palafolls (Maresme) | |||
| Lloc | Vall de Sant Genís | |||
| ||||
| Format per | Torre de Valldejuli | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Torre de Valldejuli | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 22 abril 1949 | |||
| Codi BCIN | 1159-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005580 | |||
| Id. IPAC | 1280 | |||
Can Valldejuli o Mas Valldejuli de la Torre és una masia de Palafolls (Maresme), la torre de defensa de la qual està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.[1] Està situada a la banda ombrívola de la Serralada litoral, al cantó oposat de Malgrat de Mar i Pineda. S'hi accedeix per un camí des de la carretera que uneix Sant Genís de Palafolls amb la N-2, just abans d'arribar al restaurant Masia de Can Gibert.
Història
[modifica]Les primeres notícies documentals són del 1251, quan era propietat dels Palafolls i habitat per Pere Valldejuli.[2]
El 1759, la pubilla Josepa Valldejuli es va casar amb Francesc Torrent i Mallol, germà de l'hereu del mas Torrent del Mas de Santa Susanna.[2] El 1860, El net de la parella, Joaquim Torrent i Vidal, notari de Calella, va fundar la societat La Amistad per a establir-hi una foneria de ferro de les mines que hi havia a la finca i que explotava Clement Tauler. El 1862, la societat va fer una crida a captar nous socis, i el 1880, ja s'havia extingit i la foneria, retornà a Joaquim Torrent.[2]
Joaquim Torrent va fer construir un nou casal i posteriorment, vengué la finca al seu col·lega de Barcelona Ramon de Manresa i Castell, que la faria servir com a residència d'estiueig.[2]
Descripció
[modifica]És una casa restaurada i molt ben conservada, de tres cossos, baixos i pis. El portal és d'arc de mig punt adovellat i hi ha tres finestres gòtiques. Les façanes són de construcció de pedra aparellada vista -anteriorment a la restauració, la paret de migjorn era de tàpia-.[1] A la façana nord, on hi ha ara un porxo de recent construcció, es trobava una capelleta que fou destruïda, on hi havia una Mare de Déu, que encara es conserva a la masia.[1]
Separada de la casa, hi ha la torre de planta rodona, amb un pontet de comunicació de construcció moderna.[1] Manté un matacà, troneres i finestres emmarcades amb carreus de pedra.[2] Se'n conserven els arquets del matacà del volt, sense mur de protecció. És de tres pisos, als quals s'hi accedeix per una porta a la planta- i fins fa poc n'hi havia el bestiar i l'aviram.[1] Davant de la torre hi ha un pou, construït en pedra.[2]
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «Can Vall de Juli». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Torre de Vall de Juli». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.