Trèfle lozérien

Trèfle lozérien
La cursa final del Trofeu Castan a l'edició del 2008
Acrònim/ÀliesLa Mecque Française de l'enduro
CategoriaEnduro
LlocLosera
Centre/SortidaMende
Coordenades44° 31′ 6″ N, 3° 30′ 2″ E / 44.51833°N,3.50056°E / 44.51833; 3.50056
DataFinals de maig
OrganitzadorMoto-club lozérien
Web oficialtrefle-lozerien-amv.com
Historial
1a Edició1986
Total d'edicions36 (2023)
Darrer guanyadorFRA Till De Clercq
Rècord victòriesFRA Stéphane Peterhansel (9)
Darrera revisió: 26/02/2024

La Trèfle lozérien ("Trèvol del Losera" en francès) és una prova d'enduro de tres dies de durada que se celebra anualment des del 1986 al Losera, Occitània, amb sortida a Mende.[1] La cursa es disputa tradicionalment el darrer cap de setmana de maig i és una de les clàssiques d'aquest esport a França, fet que li ha valgut el sobrenom de "La Meca de l'enduro" als mitjans d'aquell país.[2]

Història[modifica]

La primera "Trèfle Lozérien AMV" (pel patrocinador, Assurance Moto Verte) es va celebrar el 1986 amb l'objectiu de donar accés a tots els aficionats a l'enduro a una cursa massiva de diversos dies de durada. El nom de trèfle (trèvol), a més de l'abundància d'aquesta planta als verds paisatges del Losera, prové del recorregut de la prova, que consta de tres bucles al voltant de Mende, dibuixant així una mena de trèvol.[3][4]

El nombre de participants ha anat augmentant constantment al llarg dels anys: 150 a la primera edició, 300 a la segona, 500 a la tercera. Des d'aleshores se n'ha fixat el límit en 500 participants per motius de seguretat, tot i que el nombre de sol·licituds d'inscripció depassa sovint les 3.000.

Des del 1986, l'esdeveniment s'ha deixat d'organitzar només en dues ocasions: el 1996 i el 2020 (aquest darrer any, a causa de la pandèmia de COVID-19). Els anys 2018 i 2019, la prova formà part del calendari de l'aleshores anomenat World Enduro Super Series (WESS), l'actual Campionat del Món de Hard Enduro.

Palmarès[modifica]

Font:[5]

A 1 de juliol de 2023
Any Guanyador Segon Tercer Quart Cinquè
1986 Gilles Lalay - Honda 250 CR Alain Olivier Jean-Pierre Raymond Edouard Berthet-Rayne Jean-Paul Charles - Husqvarna
1987 Stéphane Peterhansel - Husqvarna Alain Olivier Daniel Chabanette Gilles Lalay - Honda 250 CR Laurent Pidoux - Husqvarna
1988 Stéphane Peterhansel - Yamaha Marc Moralès Alain Olivier Gilles Lalay - Honda 250 CR Daniel Chabanette
1989 Stéphane Peterhansel - Yamaha Laurent Pidoux - Husqvarna Gilles Lalay - Honda Marc Moralès - Honda 250 CR Christian Boulet
1990 Stéphane Peterhansel - Yamaha Alain Olivier Laurent Charbonnel Laurent Pidoux - Husqvarna Marc Moralès
1991 Stéphane Peterhansel - Yamaha Laurent Charbonnel Gilles Lalay Cyril Esquirol - Husqvarna Christian Boulet
1992 Laurent Charbonnel Cyril Esquirol - Husqvarna Laurent Pidoux Christian Boulet Richard Sainct
1993 Stéphane Peterhansel - Yamaha Laurent Charbonnel Cyril Esquirol Laurent Pidoux Christian Boulet
1994 Stéphane Peterhansel - Yamaha Cyril Esquirol Laurent Charbonnel David Frétigné - Husqvarna Richard Sainct
1995 Stéphane Peterhansel - Yamaha Éric Bernard Cyril Esquirol David Frétigné - Husqvarna Laurent Charbonnel
1996 No disputada
1997 Stéphane Peterhansel - Yamaha Cyril Esquirol David Frétigné Laurent Charbonnel - Kawasaki Laurent Pidoux
1998 Éric Bernard - KTM David Frétigné Laurent Pidoux - Husqvarna Olivier Samofal - Husqvarna Christian Boulet
1999 David Frétigné - Yamaha Éric Bernard - KTM Olivier Samofal - Husqvarna Stéphane Peterhansel - Yamaha Cyril Esquirol - Honda
2000 David Frétigné - Yamaha Stéphane Peterhansel - Yamaha Olivier Samofal - Husqvarna Cyril Esquirol - Honda Miki Arpa
2001 David Frétigné - Yamaha Éric Bernard - KTM Laurent Charbonnel - Kawasaki Giovanni Sala - KTM Fabien Planet
2002 David Frétigné - Yamaha Emmanuel Albepart Stéphane Peterhansel - Yamaha Giovanni Sala - KTM Éric Bernard - KTM
2003 David Frétigné - Yamaha Emmanuel Albepart Cyril Esquirol - Honda Olivier Samofal - Husqvarna Stéphane Peterhansel - Yamaha
2004 David Frétigné - Yamaha Emmanuel Albepart Marc Germain - Yamaha Sébastien Guillaume Éric Bernard - KTM
2005 Marc Germain - Yamaha Emmanuel Albepart David Frétigné - Yamaha Fabien Planet Sébastien Guillaume
2006 Marc Germain - Yamaha Fabien Planet Sébastien Guillaume Emmanuel Albepart Jordan Curvalle
2007 Emmanuel Albepart Marc Germain - Yamaha Fabien Planet Sébastien Guillaume Julien Gauthier
2008 Marc Germain - Yamaha Fabien Planet Emmanuel Albepart Julien Gauthier Sébastien Guillaume
2009 Marc Germain - Yamaha Julien Gauthier Sébastien Guillaume Emmanuel Albepart Fabien Planet
2010 Marc Germain - Yamaha Julien Gauthier Nicolas Deparris Emmanuel Albepart David Frétigné - Yamaha
2011 Pierre Renet Marc Germain - Yamaha Emmanuel Albepart Fabien Planet Julien Gauthier
2012 Christophe Nambotin Pierre Renet Emmanuel Albepart Julien Gauthier Jérémy Tarroux
2013 Pierre Renet - Husaberg Julien Gauthier Jérémy Tarroux Marc Bourgeois Emmanuel Albepart
2014 Pierre Renet Antoine Méo - KTM Jérémy Tarroux Christophe Nambotin Marc Bourgeois
2015 Antoine Méo - KTM Julien Gauthier Emmanuel Albepart Fabien Planet Jérémy Joly
2016 Johny Aubert - Beta Loïc Larrieu - Yamaha Jérémy Tarroux - Sherco Pierre Renet - Husqvarna Jérémy Joly - KTM
2017 Jérémy Tarrou - Sherco Jamie McCanney - Yamaha Emmanuel Albepart Théophile Espinasse Jérémy Miroir - Husqvarna
2018 Loïc Larrieu Théophile Espinasse Josep Garcia Emmanuel Albepart Julien Gauthier
2019 Josep Garcia Jamie McCanney Nathan Watson Julien Gauthier Jérémy Tarroux
2020 No disputada (pandèmia de COVID-19)
2021 Christophe Nambotin Jérémy Tarroux Emmanuel Albepart Killian Lunier Jérémy Miroir
2022 Josep Garcia[6] Andrea Verona Till De Clercq Julien Gauthier Antoine Alix
2023 Till De Clercq Jérémy Tarroux Zachary Pichon Loïc Larrieu Julien Gauthier

Després de la cursa[modifica]

Cada vespre les motocicletes resten aparcades a la Place du Forail de Mende, cosa que permet als espectadors de venir a xerrar amb els participants o presenciar el manteniment de les màquines.

Diumenge, un cop acabada la prova, els 30 millors pilots de la classificació general competeixen en una cursa final, tipus motocròs, amb eliminatòries: el "Trofeu Thierry Castan", en record d'aquest pilot i esperança local que es va morir prematurament en un accident de trànsit.

Participants famosos[modifica]

Guillaume Canet durant la seva participació el 2010

A més de tots els pilots amateurs o professionals que al llarg dels anys han forjat la imatge del Trèfle Lozèrien, determinades "personalitats" alienes al món del motociclisme han participat a la prova, entre elles:

Referències[modifica]

  1. «Trèfle Lozérien AMV» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 19-05-2019. [Consulta: 4 juliol 2023].
  2. «TRÈFLE LOZÉRIEN. " La Mecque Française de l'enduro "» (en francès). owaka.com, 2022. [Consulta: 4 juliol 2023].
  3. «Le Trèfle Lozérien AMV : La Mecque Française de l’enduro» (en francès). trefle-lozerien-amv.com, 12-05-2013. [Consulta: 4 juliol 2023].
  4. «Trèfle Lozérien» (en castellà), 2023. [Consulta: 4 juliol 2023].
  5. «Palmarès» (en francès). trefle-lozerien-amv.com. [Consulta: 4 juliol 2023].
  6. «Josep García hace de nuevo historia en la Trèfle Lozérien» (en castellà). enduromagazine.com, 06-06-2022. [Consulta: 4 juliol 2023].

Enllaços externs[modifica]