Cyril Esquirol
 Esquirol amb el seu fill en una cursa el 2002  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juliol 1969 (54 anys) Grassa (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme |
| Esport | enduro ral·li raid |
 | |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Temporades | Dècada del 1990 |
| Equips | KTM, Husqvarna, Honda, Cagiva |
| Palmarès en enduro | |
| C. de França | 6 (1990-2001) |
| Grappe de Cyrano GLC | 1 (1999) 4 (1994-1995, 1998-1999) |
| Resultats als ISDE | |
| Trofeu | 1 (2001) |
| Palmarès en Automobilisme | |
| Africa Eco Race | 2 (2012-2013) |
Cyril Esquirol (Grassa, 30 de juliol de 1969) és un antic pilot de motociclisme occità. Sis vegades Campió de França d'enduro i guanyador del Trofeu als Sis Dies Internacionals (ISDE) del 2001 amb la selecció francesa, té el rècord de victòries (quatre entre el 1994 i el 1999) a la Gilles Lalay Classic, considerada la prova d'enduro més dura del món.[1]
Biografia[modifica]
Esquirol va passar la major part de la seva carrera com a pilot d'enduro. El 1990 va guanyar el Campionat de França de l'especialitat en la categoria de 125cc amb KTM. Dos anys després, amb Husqvarna, en va ser el campió absolut.
A partir de 1992 va participar a la Gilles Lalay Classic (GLC), una prova ideada per Gilles Lalay.[1] Els dos primers anys simplement va acabar la cursa,[2][3] mentre que la victòria se l'endugué el suec Sven-Erik Jönsson en totes dues edicions.[4] El 1994, però, Esquirol va aconseguir la seva primera victòria a la cursa, per davant de Jönsson, que fou segon.[5] El 1995, Esquirol va tornar a guanyar la GLC en una edició d'antologia durant la qual només quatre pilots van poder acabar la cursa i arribar a la Côte du Corbeau Mort, on es decidia el resultat. Darrere d'Esquirol, guanyador, els altres tres varen ser Laurent Charbonnel, Stéphane Peterhansel i Arnaldo Nicoli.[6]
A començaments de 1996, Esquirol va participar al Ral·li Dakar amb una Cagiva. Víctima d'una caiguda durant l'onzena etapa, es va lesionar la mà i va haver de retirar-se.[7] Aquesta lesió li va impedir de participar a la GLC aquell any, l'única vegada en la seva carrera que no va disputar la prova des del 1992. El 1997, tornat a la GLC, va acabar-hi en posició de podi[8] abans de tornar-la a guanyar el 1998[9] i el 1999.[10] El 2001, la darrera edició de la prova, es va retirar (l'única vegada en la seva carrera que no va poder acabar la Gilles Lalay Classic).
El 2011, Esquirol va tornar al Dakar, més de quinze anys després de la seva primera participació.[11][12] Víctima d'una caiguda a la primera etapa, es va haver de retirar[13] i tot seguit va abandonar les competicions de motociclisme. Tanmateix, a partir del 2012 va esdevenir copilot de Jean-Louis Schlesser en un buggy i va participar a l'Africa Eco Race. El duet va guanyar l'esdeveniment els anys 2012 i 2013.[14]
Palmarès[modifica]
- 6 Campionats de França d'enduro:
- 1 de 125cc (1990)
- 1 de Scratch (1992)
- 4 de 4T (1996, 1998, 1999, 2001)
- 4 Victòries a la Gilles Lalay Classic: 1994-1995, 1998-1999
- 1 Victòria a la Grappe de Cyrano: 1999
- 6 Podis al Trèfle lozérien: 1992-1995, 1997, 2003
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «La Gilles-Lalay Classic, l'enduro le plus dur» (en francès). liberation.fr, 25-02-1995.
- ↑ «Gilles Lalay Classic 92» (en francès). gilleslalayclassic.free.fr. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Gilles Lalay Classic 93» (en francès). gilleslalayclassic.free.fr. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Gilles Lalay Classic 8 ans d'enfer» (en francès). youtube.com. Moto Verte.
- ↑ «Gilles Lalay Classic 94» (en francès). gilleslalayclassic.free.fr. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Gilles Lalay Classic 95» (en francès). gilleslalayclassic.free.fr. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «11e étape : TICHIT - Kiffa, résume motos» (en francès). Ina.fr. Institut National de l'Audiovisuel. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Gilles Lalay Classic 97» (en francès). gilleslalayclassic.free.fr. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Gilles Lalay Classic 98» (en francès). gilleslalayclassic.free.fr. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Gilles Lalay Classic 99» (en francès). gilleslalayclassic.free.fr. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ Koskas, Rudy. «Cyril Esquirol : "Comme à la grande époque"» (en francès). Nice-Matin. [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Gilles Lalay Classic 2001» (en francès). gilleslalayclassic.free.fr. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Récit et résultats de la première étape moto du Dakar 2011» (en francès). motoservices.com. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Rallye-Raid - Schlesser s'impose à l'Africa Eco Race» (en francès). autohebdo.fr. [Consulta: 19 gener 2021].