Aquest tractat era en realitat la revisió d'un altre anterior, el Tractat de Nértxinsk de 1689, en el qual es van acordar per primera vegada les fronteres entre Xina i Rússia, i del tractat de Kiakhta (1727-1728). Pel nou acord d'Aigun, Xina va cedir a Rússia els seus territoris situats a l'esquerra del riu Amur i les muntanyes Sikhoté-Alín, mentre que la Xina va mantenir la riba dreta fins al Riu Ussuri. Malgrat que no es mencionava en el tractat, l'illa de Sakhalín va passar, de facto, a Rússia. La regió d’Ussuriisky passava a ser administrada conjuntament pels dos països. Es va acordar també que els rius Amur, Sungari i Ussuri serien oberts exclusivament al trànsit de bucs xinesos i russos, i que no existirien restriccions al comerç en la zona. Les illes serien governades de forma conjunta.
