Tram d'acceleració de pólvora

De Viquipèdia
Coet Ariane 5 amb un tram d'acceleració de pólvora a cada banda del fuselatge principal.

Els trams d'acceleració de pólvora (EAP, del francès étage d'accélération à poudre) són uns coets de combustible sòlid que proporcionen el 90% de l'impuls al coet Ariane 5 durant la primera fase del vol, amb una força de 6 MN al moment del llançament. Cada Ariane 5 té dos trams d'acceleració de pólvora, cadascun dels quals mesura més de 30 metres d'alçada i conté 237,8 tones de propel·lent.

De manera similar al transbordador espacial, el motor de coet criogènic (en aquest cas, el motor Vulcain) s'encén abans que els coets acceleradors sòlids. Aquests últims no s'encenen fins que s'ha estabilitzat l'empenyiment del motor Vulcain, i una vegada s'han encès ja no és possible avortar el llançament.

Els trams d'acceleració de pólvora duren aproximadament el mateix que els coets acceleradors sòlids del transbordador espacial, proporcionant empenyiment durant 123 segons. Quan han exhaurit el combustible (a 56 km d'altitud), se separen del coet gràcies a uns coets auxiliars i cauen a l'oceà. Tot i que existeix la possibilitat de recuperar-los, no es reutilitzen, i només se'ls rescata de tant en tant per estudiar-los. Per evitar que pateixin danys en caure, porten un sistema de recuperació.

Cada EAP se subdivideix en tres segments. El segment inferior mesura 11,1 metres de llarg i porta 106,7 tones de propel·lent; el central mesura 10,17 metres i conté 107,4 tones de propel·lent; i el segment superior en conté 23,4 tones. El combustible és una mescla d'un 68% d'alumini i un 14% de polibutadiè, oxidats per un 18% de perclorat d'amoni. La combustió és iniciada per mitjà d'un dispositiu pirotècnic i s'estén pel propergol a una velocitat d'uns 7,4 mm/s, sent controlada per la tovera mòbil del coet, dirigida per servocomandaments hidràulics.

Zones de producció[modifica]

Aquests coets acceleradors sòlids són provats al banc d'assajos dels acceleradors de pólvora (BEAP). Romanen emmagatzemats a l'edifici d'integració dels propulsors fins que se'ls prepara a l'edifici de preparació d'etapa (BPE) i són muntats a l'edifici d'integració dels propulsors (BIP). Tots aquests edificis estan situats dins el complex del Centre Espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa.

La fàbrica de propergol de Guaiana, gestionada per la companyia franco-italiana Regulus, és el lloc on es produeix el combustible sòlid que utilitzen els EAP. En realitat es tracta d'un conjunt de quaranta edificis repartits per 300 hectàrees de superfície.

Enllaços externs[modifica]