Vés al contingut

Transformació ortogonal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En matemàtiques, una transformació ortogonal és una transformació lineal (on és un espai prehilbertià) tal que conserva el producte escalar d'aquest espai.[1] És a dir, que per tot parell d'elements es compleix . En particular, com que els mòduls dels vectors i l'angle entre aquests en un espai prehilbertià es defineixen a partir del producte escalar, les transformacions ortogonals preserven els mòduls i els angles i, per tant, envien les bases ortonormals a bases ortonormals.

Exemples

[modifica]

Si prenem com a l'espai real euclidià de dimensió 2 amb el producte escalar estàndard i la seva base canònica, , aleshores la transformació donada per la matriu de transformació

és ortogonal. Per demostrar-ho, n'hi ha prou amb aplicar-la sobre els vectors de la base canònica:

I veure que

En l'espai real euclidià de dimensió 3 amb el producte escalar estàndard i la seva base canònica, , alguns exemples de matrius de transformacions ortogonals són i .

Referències

[modifica]