Trastorn d'horari
| Tipus | trastorn del ritme circadiari i trastorn del ritme circadiari de son-vigília  |
|---|---|
| Epònim | aeronau de reacció |
| Especialitat | neurologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | trastorn del son, fatiga muscular, cefalea i irritabilitat |
| Exàmens | cap valor |
| Tractament | fototeràpia |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Causat per | canvi |
| Classificació | |
| CIM-11 | 7A65 |
| CIM-10 | G47.2 |
| CIM-9 | 327.35 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0276539 |
| DiseasesDB | 7045 |
| MeSH | D020179 |
| UMLS CUI | C0231311 |
El trastorn d'horari, en anglès jet lag, també conegut com a descompensació horària, disrítmia circadiària o síndrome dels fusos horaris, [1] és un desequilibri produït entre el rellotge intern d'una persona (que marca els períodes de somni i vigília) i el nou horari que s'estableix en viatjar amb avió llargues distàncies, a través de diverses regions horàries.[2]
Aquesta alteració és causada per una disalienació entre el rellotge circadiari intern i l’entorn extern, i es classifica com un trastorn del son del ritme circadiari, ja que es basa en una alteració del temps biològic més que no pas en el cansament general del viatge.[3]
Els símptomes poden durar diversos dies fins que la persona s’adapta completament al nou fus horari; de mitjana, es necessita aproximadament un dia per cada hora de diferència per a la readaptació del ritme circadiari.[4]
El jet lag és especialment rellevant per als pilots, el personal de vol i els viatgers freqüents, i les aerolínies disposen de regulacions per reduir la fatiga dels pilots associada a aquest fenomen. Ha estat objecte d’investigació en diversos camps com la cronobiologia, la medicina del son i la salut aeronàutica, amb nombrosos estudis que analitzen els seus mecanismes, implicacions per a la salut i possibles tractaments.[5][6] La recerca continua activa, especialment en laboratoris especialitzats en biologia circadiària i trastorns del son.
El terme jet lag va aparèixer amb l’arribada dels avions a reacció, ja que anteriorment no era habitual viatjar prou ràpidament i lluny per provocar aquesta condició, atès que els desplaçaments de llarga distància es feien principalment per mar o ferrocarril.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Redacción. ««desfase horario», mejor que «jet lag» | FundéuRAE» (en castellà), 30-12-2019. [Consulta: 9 abril 2026].
- ↑ «Trastorno del jet lag - Síntomas y causas - Mayo Clinic» (en castellà). [Consulta: 9 abril 2026].
- ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2013-09-17. [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ Travel medicine. Fourth edition. Edinburgh London: Elsevier, 2019. ISBN 978-0-323-54696-6.
- ↑ Richards, Jacob; Gumz, Michelle L. «Mechanism of the circadian clock in physiology». American Journal of Physiology. Regulatory, Integrative and Comparative Physiology, 304, 12, 15-06-2013, p. R1053–1064. DOI: 10.1152/ajpregu.00066.2013. ISSN: 1522-1490. PMC: 4073891. PMID: 23576606.
- ↑ «Jet lag disorder - Diagnosis and treatment - Mayo Clinic» (en anglès). [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ Maksel, Rebecca. «When did the term "jet lag" come into use?» (en anglès). [Consulta: 10 abril 2026].