Tres dies de Bruges-De Panne

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tres Dies de la Panne)
Salta a: navegació, cerca
Tres dies de Bruges-De Panne
Detalls de la cursa
Data finals març
Regió De Panne, Flandes Occidental Flandes Occidental
Nom català Tres dies de La Panne
Nom local KBC Driedaagse van
De Panne-Koksijde (neerlandès)
Disciplina carretera
Competició UCI Europa Tour 1.HC
Organitzador KVC Panne Sportief
Director de la cursa Bernard Vandekerckhove
Web http://www.driedaagse.be/
Història
Primera edició 1977
Edicions 42 (fins al 2018)
Primer vencedor  Roger Rosiers (BEL)
Més triomfs  Eric Vanderaerden (BEL) (5)
Darrer vencedor  Elia Viviani (ITA)
ediciórecent Tres dies de Bruges-De Panne 2018
Modifica dades a Wikidata

Els Tres dies de De Panne o Tres dies de Bruges-De Panne (en neerlandès Driedaagse Brugge–De Panne) és una cursa ciclista d'un sol dia que se celebra a finals de març.

La carrera fou creada el 1977 com una carrera de 4 etapes en 3 dies amb el nom de "Tres Dies de De Panne" (Driedaagse van De Panne en neerlandés) i disputant-se pels voltants de la ciutat de De Panne. La cursa ha format part de l'UCI Europa Tour des del 2005, però des del 2018 la cursa ha passat a disputar-se en un sol dia: sent la cursa masculina el dimecres i la femenina el dijous.[1] Ambdues curses surten de Bruges i finalitzen al municipi costaners de De Panne.[2]

Llistat de guanyadors[modifica]

Any Primer Segon Tercer
1977 Bèlgica Roger Rosiers França Yvon Bertin Bèlgica Guido van Sweevelt
1978 Bèlgica Guido van Sweevelt Bèlgica Jos Jacobs Països Baixos Cees Priem
1979 Bèlgica Gustave van Roosbroeck Bèlgica Marc Renier Bèlgica Guido van Calster
1980 Irlanda Seán Kelly Bèlgica Gustaaf van Roosbroeck Bèlgica Etienne van der Helst
1981 Bèlgica Jan Bogaert Bèlgica Andre Dierickx Bèlgica Jos Jacobs
1982 Països Baixos Gerrie Knetemann Bèlgica Daniel Willems Bèlgica Jean-Luc Vandenbroucke
1983 Bèlgica Cees Priem Bèlgica Etienne de Wilde Bèlgica Michel Pollentier
1984 Països Baixos Bert Oosterbosch Bèlgica Eric Vanderaerden Bèlgica Ferdi van den Haute
1985 Bèlgica Jean-Luc Vandenbroucke Irlanda Seán Kelly Bèlgica Adri van der Poel
1986 Bèlgica Eric Vanderaerden Irlanda Seán Kelly Bèlgica Jean-Luc Vandenbroucke
1987 Bèlgica Eric Vanderaerden Irlanda Seán Kelly Bèlgica Jean-Luc Vandenbroucke
1988 Bèlgica Eric Vanderaerden Austràlia Alan Peiper Països Baixos Frans Maassen
1989 Bèlgica Eric Vanderaerden Països Baixos Jelle Nijdam Austràlia Alan Peiper
1990 Països Baixos Erwin Nijboer Bèlgica Johan Museeuw Països Baixos Gerrit Solleveld
1991 Països Baixos Jelle Nijdam Països Baixos Frans Maassen ITA Maximilian Sciandri
1992 Països Baixos Frans Maassen Rússia Viatxeslav Iekímov França Thierry Marie
1993 Bèlgica Eric Vanderaerden Països Baixos Frans Maassen Bèlgica Edwig van Hooydonck
1994 Itàlia Fabio Roscioli Uzbekistan Djamolidín Abdujapàrov Països Baixos Frans Maassen
1995 Itàlia Michele Bartoli Dinamarca Rolf Sörensen Itàlia Gianluca Bortolami
1996 Rússia Viatxeslav Iekímov Bèlgica Wilfried Peeters Alemanya Olaf Ludwig
1997 Bèlgica Johan Museeuw Bèlgica Carlo Bomans Itàlia Marco Milesi
1998 Itàlia Michele Bartoli França Emmanuel Magnien Rússia Viatxeslav Iekímov
1999 Bèlgica Peter Van Petegem Bèlgica Frank Vandenbroucke Itàlia Denis Zanette
2000 Rússia Viatxeslav Iekímov Letònia Romāns Vainšteins Rússia Sergei Ivanov
2001 Bèlgica Nico Mattan Països Baixos Erik Dekker Rússia Viatxeslav Iekímov
2002 Bèlgica Peter Van Petegem Itàlia Stefano Zanini Estats Units George Hincapie
2003 Letònia Raivis Belohvoščiks Itàlia Gianluca Bortolami Bèlgica Peter Van Petegem
2004 Estats Units George Hincapie Alemanya Danilo Hondo Països Baixos Gerben Loewik
2005 Bèlgica Stijn Devolder Itàlia Alessandro Ballan Bèlgica Nico Mattan
2006 Bèlgica Leif Hoste Àustria Bernhard Eisel Espanya Luis León Sánchez Gil
2007 Itàlia Alessandro Ballan Països Baixos Joost Posthuma Bèlgica Bert Roesems
2008 Països Baixos Joost Posthuma Itàlia Manuel Quinziato Itàlia Enrico Gasparotto
2009 Bèlgica Frederik Willems Països Baixos Joost Posthuma Països Baixos Tom Leezer
2010 Regne Unit David Millar Ucraïna Andrí Hrivko Itàlia Luca Paolini
2011 Bèlgica Sébastien Rosseler Països Baixos Lieuwe Westra Polònia Michał Kwiatkowski
2012 França Sylvain Chavanel Països Baixos Lieuwe Westra Polònia Maciej Bodnar
2013 França Sylvain Chavanel Noruega Alexander Kristoff Països Baixos Niki Terpstra
2014 Bèlgica Guillaume van Keirsbulck Austràlia Luke Durbridge Bèlgica Gert Steegmans
2015 Noruega Alexander Kristoff Bèlgica Stijn Devolder Regne Unit Bradley Wiggins
2016 Països Baixos Lieuwe Westra Noruega Alexander Kristoff KAZ Alexey Lutsenko
2017 Bèlgica Philippe Gilbert AUT Matthias Brändle Noruega Alexander Kristoff
2018 ITA Elia Viviani GER Pascal Ackermann BEL Jasper Philipsen

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tres dies de Bruges-De Panne Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. «Driedaagse De Panne wordt dit jaar een tweedaagse» (en neerlandès). Vlaamse Radio- en Televisieomroeporganisatie. [Consulta: 21 març 2018].
  2. Coorevits, Hugo. «3 zaken om naar uit te kijken in nieuwe Driedaagse: kasseien, wind én hellingen» (en neerlandès). Mediahuis. [Consulta: 21 març 2018].