Tritó crestat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tritó crestat
Kammmolchmaennchen.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Amphibia
Ordre: Caudata
Família: Salamandridae
Gènere: Triturus
Espècie: T. cristatus
Nom binomial
Triturus cristatus
Laurenti, 1768
Distribució del tritó crestat a Europa1
Distribució del tritó crestat a Europa

El tritó crestat (Triturus cristatus) és una espècie d'amfibi urodel de la família Salamandridae. És un dels urodels més comuns a Europa, tot i que no n'hi ha a la península Ibèrica i altres regions meridionals. Se'n coneixen 4 subespècies: el tritó crestat del nord (Triturus cristatus cristatus) que habita a Anglaterra, nord de França fins als Urals; el tritó crestat alpí (Triturus cristatus carnifex) que habita al nord dels Balcans i nord d'Itàlia i la zona sud del centre d'Europa; el tritó crestat del Danubi (Triturus cristatus dobrogicus) que habita bàsicament a la conca del riu Danubi; i el tritó crestat del sud (Triturus cristatus karelinii) que habita a l'est dels Balcans, nord de Turquia, Crimea i la zona del Caucas.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

És el més grans dels tritons europeus; pot mesurar fins a 18 cm. Es caracteritza per un plec de pell que el recorre des del clatell fins al final de la cua.

És un animal molt voraç i el seu menjar preferit són insectes com ara papallones i arnes. Els exemplars més grans poden atacar larves d'altres amfibis i tritons, inclús als membres de la seva pròpia espècie.[3]

En captivitat, aquests tritons poden arribar a viure fins a 20 anys.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Habita en gran varietat de boscos, des de coníferes, mixtes i boscos de fulla caduca, clarianes, terres d'arbustos, parcs, jardins i pastures; sempre prop d'aigua estancada de rius, llacs i estanys.

És el tritó europeu que més temps passa a l'aigua, i pot residir-hi permanentment.

Es pot trobar a gran part d'Europa, des del Regne Unit i nord de França fins al sud d'Escandinàvia, el centre d'Europa, una part dels Balcans i el sud-oest de Sibèria.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Triturus cristatus» (en anglès). IUCN Red List. Jan Willem Arntzen, Robert Jehle, Jaime Bosch, Claude Miaud, Miguel Tejedo, Miguel Lizana, Iñigo Martínez-Solano, Alfredo Salvador, Mario García-París, Ernesto Recuero Gil, Paulo Sá-Sousa, Rafael Márquez. 2009. [Consulta: 7 agost 2016].
  2. «Amphibians.org» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2016].
  3. Anfibios y reptiles. 2a edició (en castellà). Madrid: Susaeta, 1991, p. 42-43. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tritó crestat Modifica l'enllaç a Wikidata