Trogon capnegre
Trogon melanocephalus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 3 |
| Període d'incubació de l'ou | 19 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Trogoniformes |
| Família | Trogonidae |
| Gènere | Trogon |
| Espècie | Trogon melanocephalus Gould, 1836 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El trogon capnegre[1] (Trogon melanocephalus) és una espècie d'ocell de la família dels trogònids (Trogonidae) que habita zones boscoses i arbustives de l'est de Mèxic, Belize, Guatemala, El Salvador. Hondures i nord de Costa Rica.[2]
Descripció
[modifica]El trogon capnegre fa de 27 a 28 cm de llarg i pesa uns 74 a 95 g.[3][4][5] Els adults d'ambdós sexes tenen el cap, el coll i el pit de color negre pissarra a negre. Un anell de pell nua de color blau cel envolta l'ull fosc. Una fina línia blanca separa el pit de la resta de les parts inferiors, que són de color groc cadmi a crom que es torna més clara a la zona de la ventilació (cloaca). Els dos parells interiors de plomes de la cua són de color marró bronze metàl·lic a verd blavós amb puntes negres. El següent parell és tot negre i els tres parells més externs són negres amb puntes blanques amples. Les ales són de color negre pissarra amb una mica de blanc. Les parts superiors dels mascles adults són de color verd blavós metàl·lic brillant a verd daurat amb el mantell i cobertores superiors de la cua de color blau metàl·lic a violeta blavós. Les femelles adultes es diferencien dels mascles per tenir les parts superiors de color pissarra fosc en contes de metàl·liques del mascle.[5]
Els mascles immadurs tenen la cua majoritàriament negra amb una quantitat limitada de blanc i les ales tenen més blanc que les dels adults. La cua de les femelles immadures no té les puntes negres a les plomes internes de la cua i, com els mascles immadurs, també tenen menys blanc a la cua que els adults.[5]
Distribució i hàbitat
[modifica]El trogon capnegre es troba al vessant caribeny des del sud de Veracruz a Mèxic cap al sud a través de Belize, el nord de Guatemala i el nord d'Hondures fins al centre de Nicaragua. També es troba al vessant del Pacífic des d'El Salvador a través del sud d'Hondures i l'oest de Nicaragua fins al nord-oest de Costa Rica. L'espècie habita en una varietat de tipus de bosc, incloent-hi boscos tropicals humits i humits, pinedes, boscos de ribera, boscos secundaris i boscos secs. Prefereix les vores dels boscos en lloc de l'interior dens i també es troba en altres paisatges semioberts a oberts, com ara plantacions de bananers i cacau, jardins i zones suburbanes. En altitud, normalment es troba entre el nivell del mar i els 600 , però pot arribar fins als 1.000 m.[5]
Comportament
[modifica]Moviment
[modifica]El trogon capnegre no és migratori.[5]
Comportament social
[modifica]El trogon capnegre sovint es reuneix en estols mixtos de fins a 12 individus. Normalment, hi ha més mascles que femelles, cosa que porta a especular que el conjunt és una forma d'aparellament per lek.[5]
Alimentació
[modifica]El trogon capnegre normalment s'alimenta des del pis mitjà fins a la capçada, sovint al llarg de les vores del bosc i en buits. La dieta de l'adult es compon de fruita i artròpodes que recull mentre plana quan fa breus sortides des d'una perxa. Torna a la perxa per menjar. Els pollets s'alimenten gairebé exclusivament d'artròpodes, especialment larves.[5]
Reproducció
[modifica]La temporada de reproducció del trogon capnegre varia al llarg de l'àrea de distribució, però l'habitual és dins del període de març a juliol. Tots els nius coneguts es trobaven en termiters actius de tèrmits Nasutitermes. Ambdós sexes fan la cavitat del niu, de vegades des del fons del niu de tèrmits i de vegades horitzontalment al costat. L'alçada del niu variava entre des de prop del terra fins a 5 m d'alçada. La mida de la posta sembla ser de tres ous. Ambdós pares incuben els ous durant uns 17 a 19 dies i el pollets deixen el niu es produeix uns 16 o 17 dies després de descloure.[5]
Vocalització
[modifica]El trogon capnegre és molt vocal i sovint es detecta abans de veure´l pel cant. El reclam més comú és "una sèrie forta de 15-20 cloqueigs accelerats o notes semblants a 'cuc'". De vegades canta una parella com a duet i també petits grups d'individus. El crit d'alarma de l'espècie és "un sol 'cuc' greu".[5]
Estat de conservació
[modifica]La UICN ha avaluat el trogon capnegre com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució, però la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'han identificat amenaces immediates.[6] Es considera comú a la major part de la zona on es troba i "és més flexible en els requisits d'hàbitat que altres trogònids, tolerant boscos degradats i paisatges gestionats per humans (pastures, terres de conreu, plantacions)".[5]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]No hi ha un consens generalitzat sobre si el trogon capnegre és monotípic on no. Tant el Congrés Ornitològic Internacional, el Manual dels Ocells del Món de BirdLife International i l'ITIS consideren que ho és de monotípic.[7][8][9] Tanmateix, la taxonomia de Clements i Ocells del món (BoW/Laboratori Cornell d'Ornitologia) li assignen dues subespècies:[2][5]
- T. m. melanocephalus (Gould, 1836) ─ vessant del Golf caribeny de l'est de Mèxic fins al nord-est de Costa Rica.
- T. m. illaetabilis (Bangs, 1909) ─ Costa Rica occidental.
Referències
[modifica]- ↑ «Trogon capnegre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 13 octubre 2025].(català)
- ↑ 2,0 2,1 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 13 octubre 2025].
- ↑ Garrigues, Richard; Dean, Robert. The birds of Costa Rica: a field guide. Ithaca: Comstock Publ, 2007, p. 140. ISBN 978-0-8014-7373-9.
- ↑ Fagan, Jesse; Komar, Oliver. Peterson Field Guide to Birds of Northern Central America. New York: Houghton Mifflin Harcourt, 2016, p. 192. ISBN 978-0-544-37326-6.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Riehl, C. Black-headed Trogon (Trogon melanocephalus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.blhtro1.01.
- ↑ «Trogon melanocephalus: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2018, 07-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22682788a130083006.en..
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Mousebirds, Cuckoo Roller, trogons, hoopoes, hornbills – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 13 octubre 2025].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 13 octubre 2025].
- ↑ «ITIS - Report: Trogon melanocephalus» (en anglès americà). [Consulta: 13 octubre 2025].
