Tuggurt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaTuggurt
Monument de Citroen.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
DZ 30 Touggourt.svg Modifica el valor a Wikidata
 33° 06′ N, 6° 04′ E / 33.1°N,6.07°E / 33.1; 6.07
PaísAlgèria
ProvínciaProvíncia d'Ouargla
DistricteTouggourt District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total39.409 (2008) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat182,45 hab/km²
Geografia
Superfície216 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud80 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Tebesbest (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal30200 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic3013 Modifica el valor a Wikidata

Tuggurt (en francès Touggourt; en àrab تقرت, Tuḡḡurt; en amazic Tuggurt, literalment ‘la porta’ o ‘l'accés’) és una ciutat d'Algèria, a la província d'Ouargla, situada en un oasi de la zona sahariana, amb notable producció de dàtils al seu palmerar. Antigament, estava rodejada per una rasa que els francesos van tapar. Tota la zona de l'oasi és prou fèrtil. Una carretera la uneix a través del desert amb El Oued i una altra amb Témacine. La regió s'anomena Oued Righ, i inclou les poblacions de M'Rara, Djamaa, El M'Ghair i Temacine; la regió és un centre de comerç i turisme destacat i inclou 120.000 habitants. A 9 km al sud-est, hi ha l'aeroport de Touggourt-Sidi Mahdi. Té estació de ferrocarril.

Història[modifica]

La tomba dels reis a Touggourt

Segons Ibn Khaldun, una fracció de la tribu amaziga dels Righa es va apoderar de la regió entre Biskra i Ouargla, on es va barrejar amb altres poblacions del grup zeneta; també hi havia algunes comunitats de jueus. La ciutat de Tuggurt va estar sota dependència dels sobirans d'Ifríqiya o dels governadors de Biskra. La dinastia dels Bani Djellab va governar a la regió de Touggourt entre 1414 i 1854. El soldanat de Tuggurt es va establir el 1414 i va subsistir sota els otomans, i fins al 1854, quan fou suprimit pels francesos. El darrer soldà, Sulayman V, fou deposat. Es coneixen les llistes de noms dels soldans resultats de tradicions orals, però únicament els dels darrers anys es poden més o menys ubicar cronològicament, tot i que encara les dates són força incertes:

  • Ali II
  • Mabruk (Mubarak)
  • Ali III
  • Mustafa
  • Sulayman III
  • Ahmad II
  • Muhammad I al-`Akhal
  • Ahmad IV
  • Farhat
  • Ibrahim
  • Abd al-Qadir I i Ahmad V
  • Khalid
  • Abd al-Qadir I (segona vegada)
  • Umar I bin Bu-Kumetin 175?-1759
  • Muhammad II 1759-1765
  • Umar II bin Muhammad 1765-1766
  • Ahmad VI 1766-1778
  • Abd al-Kadir II 1778-1782
  • Farhat II 1782-1792?
  • Ibrahim II 1792-1804?
  • al-Khazan 1804
  • Muhammad III 1804-?
  • Amar (Amir) II ? (vers 1820-1830)
  • Ibrahim III ?-1831
  • Ali IV bin al-Kabir 1831-1833
  • Aisha (Aichouch)(sultana) 1833-vers 1840
  • Abd ar-Rahman vers 1840-1850
  • Abd al-Qadir III vers 1850-1852
  • Sulayman IV 1852-1854

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuggurt
  • Pierre Fontaine, Touggourt. Capitale des oasis, París, Dervy, 1952.
  • Sultans de Touggourt, histoire d'une dynastie et d'un royaume saharien d'après le folklore et les documents contemporains, Magalie Boisnard, éditions Geuthner, 150 pàgs, 1933.
  • Richesses de la France, gener de 1962, Revue du Tourisme de l'Économie et des Arts número 50 1r trimestre 1962, 235 pags, imprimeries Delmas Bordeaux.
  • L'Algérie du Sud et ses peintres 1830-1960, Marion Vidal-Bué, Éditions Paris Méditerranée-Edif 2000, París i Alger, febrer 2003, ISBN 2-84272-175-6.
  • Amyntas - Feuilles de route de Biskra à Touggourt, André Gide, NRF Gallimard.
  • La ville et le désert: le bas-Sahara algérien, Marc Coté, Karthala, ISBN 2-84586-733-6.
  • Encyclopædia Britannica 11è edició (domini públic).
  • WorldStatesmen - Algèria.

Coord.: 33° 06′ N, 6° 04′ E / 33.100°N,6.067°E / 33.100; 6.067