Twyn Llech
| ||||
| Tipus | Muntanya i cim  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional de Bannau Brycheiniog | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Llanigon (Gal·les) i Craswall (Anglaterra) (en)  | |||
| ||||
| Serralada | Black Mountains (en) | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 703,6 m | |||
| Prominència | 155 m | |||
| Material | gres | |||
| Història | ||||
| Període | Devonià | |||
El Twyn Llech ("Muntanya Negra" en gal·lès) és un turó de les Muntanyes Negres. És l'única marilyn que cau exactament a la frontera entre Gal·les i Anglaterra, entre els comtats de Powys i Herefordshire. El seu pic principal, Waun Fach, es troba a l'oest.
Accés[modifica]
És el punt més alt del Hatterrall Ridge. El camí del dic d'Offa passa per la carena, més o menys de sud a nord. Un camí més costerut condueix al cim des de prop de l'antic alberg a la vall d'Ewyas cap a l'oest. El cim no està marcat i, a causa dels desnivells molt poc profunds al llarg de la carena del cim, pràcticament impossible de determinar in situ. Hi ha llibertat de pas. El sòl és torbat i normalment molt humit fins i tot amb bon temps, sobretot als terrenys més alts.
És el cim més alt d'Anglaterra al sud de Great Whernside als Yorkshire Dales.[1][2]
Geologia[modifica]
La muntanya està formada per gresos i fangs de la Formació Senni de l'Antiga Pedra Roja, datada de l'edat Devoniana. La forma de la vall d'Ewyas al sud i a l'oest de la cresta de Hatterall suggereix fortament que va ser ocupada per una glacera durant almenys la Glaciació del Quaternari, encara que potser no durant l'última edat de gel,[3] quan l'altiplà probablement ja estava lliure de gel.
Referències[modifica]
- ↑ See list at «England's Highest Mountains». walkingenglishman.com. [Consulta: 20 març 2016]. Also see the corresponding list for Wales (which includes Black Mountain, 703m). Of the summits above 703m that are listed, all have a grid reference at least as far north as that of Great Whernside, SE002739, or are wholly in Wales.
- ↑ Nuttall, John. The Mountains of England & Wales – Volume 1: Wales. 2nd. Milnthorpe, Cumbria: Cicerone, 1999. ISBN 1-85284-304-7.
- ↑ Humpage, J. A.. Carr. Quaternary of the Brecon Beacons: a field guide. Quaternary Research Association, 2007, p. 184.