Tètol cuanegre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTètol cuanegre
Limosa limosa Modifica el valor a Wikidata

Limosa limosa limosa Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes39 g (pes al naixement)
264 g (pes adult, mascle)
315 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura76 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou23 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN22693150 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae
GènereLimosa
EspècieLimosa limosa Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Tipus taxonòmicLimosa Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimScolopax limosa Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució geogràfica del tètol cuanegre: blau (àrea d'hivernada), groc (àrea de cria) i verd (poblacions sedentàries).
Exemplar de tètol cuanegre volant i fotografiat a Bèlgica.

El tètol cuanegre o cegall de mosson a les Balears (Limosa limosa) és un esvelt ocell de l'ordre dels caradriformes.

Morfologia[modifica]

  • Fa 40 cm de llargària.
  • Té el bec i les potes molt llargs.
  • Té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l'extrem de la cua negre. A l'hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors blanc grisenc.

Subespècies[modifica]

  • Limosa limosa limosa
  • Limosa limosa islandica
  • Limosa limosa melanuroides

Reproducció[modifica]

Fa un niu al sòl i hi pon 3-6 ous.

Alimentació[modifica]

Menja llagostes, libèl·lules, mol·luscs i cucs.

Hàbitat[modifica]

Està estretament vinculat als terrenys amb aigua, tant a la costa com a l'interior.

Distribució geogràfica[modifica]

Habita l'oest de Sibèria i al nord d'Europa (llevat d'Escandinàvia), i hiverna a la Mediterrània i a l'Àfrica del Nord.

És comú, a l'hivern, a les zones d'aiguamolls dels Països Catalans (com ara, els Aiguamolls de l'Empordà i el Delta de l'Ebre). L'any 1961 es va trobar l'únic niu conegut d'aquesta espècie a la península Ibèrica, concretament a l'illa de Buda.[1]

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 52-53. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]