UY Scuti
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Imatge capturada el 2011 des de l'Observatori Astronòmic de Rutherfurd, a Nova York. UY Scuti és l'estrella més brillant, al centre. | |
| Dades d'observació | |
|---|---|
| Època | J2000 |
| Constel·lació | Escut |
| Ascensió recta (α) | 18h 27m 36.5334s[1] |
| Declinació (δ) | -12° 27′ 58.866″[1] |
| Magnitud aparent (V) | 11,2, 14,2, 9,51, 6,93, 6,6586, 2,72, 1,53 i 0,98 |
| Variabilitat |
SRC semiregular  |
| Característiques astromètriques | |
| Velocitat radial | 18,33 km/s |
| Magnitud absoluta | -8,95 |
| Paral·laxi | 0,6433 mas |
| Característiques físiques | |
| Tipus espectral | M2/4I, M4Ia, M3, M2/3, M4Ia/Iab, M3Iab i M4Iae |
| Lluminositat | 340.000 lluminositats solars |
| Radi | 916 radis solars |
| Massa | 8,5 masses solars |
| Més informació | |
| id. SIMBAD | V* UY Sct |
| Codi de catàleg |
IRAS 18248-1229 (IRAS) GSC 05698-05176 (GSC) 2MASS J18273652-1227589 (2MASS) BD-12 5055 (Bonner Durchmusterung) IRC -10422 (Two-Micron Sky Survey) JP11 293 (JP11) PPM 234561 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 2162 (RAFGL) TYC 5698-5176-1 (Catàleg Tycho) UBV M 5387 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems )UY Sct (Catàleg General d'Estrelles Variables) UCAC3 156-208543 (Third USNO CCD Astrograph Catalog )Gaia DR2 4152993273702130432 (Gaia Data Release 2) |
 | |
Coordenades: 
18h 27m 36.53s; −12° 27′ 58.9″
UY Scuti és una estrella hipergegant vermella variable polsant, localitzada a la constel·lació de l'Escut. És el quart estel més gros conegut, i un dels més lluminosos del seu tipus. Si UY Scuti estigués al lloc del Sol en el Sistema Solar, la seva fotosfera arribaria fins a l'òrbita de Júpiter. L'existència d'UY Scuti fou confirmada el 1860 per astrònoms alemanys. Durant les observacions, es va notar que la brillantor de l'estrella havia canviat lleugerament, fet que demostrava que UY Scuti era una variable polsant. UY Scuti pot ser observada una nit clara sense contaminació lumínica, amb l'ajut d'un petit telescopi o uns prismàtics potents.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 ; Kuzmin, A.; Bastian, U.; Fabricius, C.; Kuimov, K. «The TYCHO Reference Catalogue». Astronomy and Astrophysics, 335, 1998, pàg. L65. Bibcode: 1998A&A...335L..65H.
