Phagnalon saxatile

Phagnalon saxatile

Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asterales
Família	Asteraceae
Gènere	Phagnalon
Espècie	Phagnalon saxatile (L.) Cass.
Nomenclatura
Basiònim	Gnaphalium saxatile

Phagnalon saxatile és un camèfit de la família de les asteràcies que habita a la conca del Mediterrani des de la Península Ibèrica i nord-oest d'Àfrica cap a l'est fins als Balcans, excepte Creta. Als Països Catalans es troba distribuïda per tot el territori excepte la plana de Lleida i els Pirineus.

Etimologia

El seu nom específic saxatile prové del llatí saxatilis, que deriva de saxum (penyal, roca, pedra) Com que creix entre penyes o roques, en llocs pedregosos.

Hàbitat

Viu en hàbitats rocosos i murs, sòls margosos i pedregosos.

Descripció

Forma una mata de fins a 0,5 m, generalment ramificat a la base. Les fulles són verdes per l'anvers i blanques pel revers, linears o lanceolades. Les flors s'agrupen en capítols solitaris sobre llargs peduncles. Les bràctees del capítol són punxegudes, les externes posteriorment separades fins a revolutes, els capítols són més o menys assentats, petits. L'involucre té forma de pera, aixafat. Els capítols es troben solitaris sobre de les tiges, a diferència de Phagnalon sordidum que té els capítols agrupats. Es pot confondre amb Phagnalon rupestre, però es diferència per les fulles més estretes i les bràctees de l'involucre molt agudes i les externes reflexes cap a defora. És una planta indicadora de sòls secs i pobres en nitrogen.

Noms vernacles

Artemisa borda, botgeta d'esca, botgeta esquera, camamilla d'esca, herba del reuma, herba morenera, mançanella, morenera prima, ullastre de frare, mançanilla borda, mançanilla vera i oastre de frare.

Galeria

• 
• 
• 
• 
•