Una nit a Casablanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
A Night in Casablanca

Fitxa tècnica
Direcció: Archie Mayo

Producció: David L. Loew

Guió: Joseph Fields
Roland Kibbee

Música: Bert Kalmar
Harry Ruby
Werner Janssen

Fotografia: James Van Trees

Muntatge: Gregg C. Pallas

Protagonistes: Groucho Marx
Harpo Marx
Chico Marx
Charles Drake

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1946
Duració: 95 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: United Artists

Pàgina sobre “A Night in Casablanca a IMDb

Valoracions
IMDb 7.3/10 stars
FilmAffinity 6.9/10 stars

Una nit a Casablanca[1] (títol original en anglès A Night in Casablanca) és una pel·lícula estatunidenca portagonitzada pels germans Marx, dirigida per Archie Mayo i estrenada l'any 1946.

Argument[2][modifica | modifica el codi]

L'acció se situa a Casablanca, poc després de la Segona Guerra Mundial. El gerent del Gran Hotel ha mort en estranyes circumstàncies. Per ocupar la vacant que deixa, contracten Ronald Kornblow, que abandona de seguida la posada que dirigeix ​​en un oasi. Després de la seva arribada, Ronald entra en contacte amb Corbaccio, un estrany subjecte que es dedica a estafar turistes a través de la seva Companyia de camells grocs.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Un popular mite que envolta aquesta pel·lícula (encoratjat en part pel propi Groucho) diu que la Warner s'havia adreçat a la productora United Artists indicant-li que no podia utilitzar el nom de Casablanca, ja que era propietat intel·lectual de la Warner. En realitat el que va succeir va ser que en un principi la pel·lícula volia ser una paròdia de Casablanca (1942), seguint la mateixa línia argumental fins al punt d'usar noms de personatges com ara "Humphrey Bogus". Warner Brothers no va demandar realment als Marx ni va tractar de fer-ho, però va demanar formalment als germans l'argument i el guió de la pel·lícula. Groucho Marx va explotar la situació amb fins publicitaris responent a aquesta carta en termes bastant graciosos, dient entre altres coses que ignorava que el nom Casablanca fos propietat de ningú, i que, fins i tot encara que es reestrenés la pel·lícula de la Warner, la gent seria capaç de distingir Ingrid Bergman de Harpo. Aquesta carta s'ha convertit en un clàssic.[3] Finalment no hi va haver accions legals, ja que els Marx van convertir l'argument en una paròdia de les pel·lícules a l'estil de Casablanca.[4] Curiosament, avui dia Warner Brothers és la propietària dels drets de la pel·lícula.

La pel·lícula, en qualsevol cas, és una paròdia de Casablanca de Michael Curtiz, i és una de les últimes en què van participar els tres Germans Marx més famosos.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema