Una nit a Casablanca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaUna nit a Casablanca
A Night in Casablanca
A Night in Casablanca (1946) trailer 1.jpg
Fitxa
Direcció Archie Mayo
Protagonistes
Producció David L. Loew
Dissenyador de producció Edward G. Boyle
Guió Joseph Fields
Roland Kibbee
Música Bert Kalmar
Harry Ruby
Werner Janssen
Fotografia James Van Trees
Muntatge Gregg C. Pallas
Distribuïdor United Artists
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1946
Durada 95 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Califòrnia
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere pel·lícula de comèdia
Lloc de la narració Marroc
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.3/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 6.9/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Una nit a Casablanca[1] (títol original en anglès A Night in Casablanca) és una pel·lícula estatunidenca protagonitzada pels germans Marx, dirigida per Archie Mayo i estrenada l'any 1946.

Argument[2][modifica]

L'acció se situa a Casablanca, poc després de la Segona Guerra Mundial. El gerent del Gran Hotel ha mort en estranyes circumstàncies. Per ocupar la vacant que deixa, contracten Ronald Kornblow, que abandona de seguida la posada que dirigeix en un oasi. Després de la seva arribada, Ronald entra en contacte amb Corbaccio, un estrany subjecte que es dedica a estafar turistes a través de la seva Companyia de camells grocs.

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

Un popular mite que envolta aquesta pel·lícula (encoratjat en part pel mateix Groucho) diu que la Warner s'havia adreçat a la productora United Artists indicant-li que no podia utilitzar el nom de Casablanca, ja que era propietat intel·lectual de la Warner. En realitat el que va succeir va ser que en un principi la pel·lícula volia ser una paròdia de Casablanca (1942), seguint la mateixa línia argumental fins al punt d'usar noms de personatges com ara "Humphrey Bogus". Warner Brothers no va demandar realment als Marx ni va tractar de fer-ho, però va demanar formalment als germans l'argument i el guió de la pel·lícula. Groucho Marx va explotar la situació amb fins publicitaris responent a aquesta carta en termes bastant graciosos, dient entre altres coses que ignorava que el nom Casablanca fos propietat de ningú, i que, fins i tot encara que es reestrenés la pel·lícula de la Warner, la gent seria capaç de distingir Ingrid Bergman de Harpo. Aquesta carta s'ha convertit en un clàssic.[3] Finalment no hi va haver accions legals, ja que els Marx van convertir l'argument en una paròdia de les pel·lícules a l'estil de Casablanca.[4] Curiosament, avui dia Warner Brothers és la propietària dels drets de la pel·lícula.

La pel·lícula, en qualsevol cas, és una paròdia de Casablanca de Michael Curtiz, i és una de les últimes en què van participar els tres Germans Marx més famosos.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]