Una nit a Casablanca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaUna nit a Casablanca
A Night in Casablanca
A Night in Casablanca (1946) trailer 1.jpg
modifica
Fitxa
DireccióArchie Mayo
Protagonistes
ProduccióDavid L. Loew
Dissenyador de produccióEdward G. Boyle modifica
GuióJoseph Fields
Roland Kibbee
MúsicaBert Kalmar
Harry Ruby
Werner Janssen
FotografiaJames Van Trees
MuntatgeGregg C. Pallas
DistribuïdorUnited Artists
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1946
Durada95 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeCalifòrnia modifica
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
Gènerepel·lícula de comèdia modifica
Lloc de la narracióMarroc modifica

IMDB: tt0038777 Filmaffinity: 789716 Allocine: 61134 Rottentomatoes: m/night_in_casablanca Allmovie: v35274 TCM: 84866 TV.com: movies/a-night-in-casablanca Modifica els identificadors a Wikidata

Una nit a Casablanca[1] (títol original en anglès A Night in Casablanca) és una pel·lícula estatunidenca protagonitzada pels germans Marx, dirigida per Archie Mayo i estrenada l'any 1946.

Argument[2][modifica]

L'acció se situa a Casablanca, poc després de la Segona Guerra Mundial. El gerent del Gran Hotel ha mort en estranyes circumstàncies. Per ocupar la vacant que deixa, contracten Ronald Kornblow, que abandona de seguida la posada que dirigeix en un oasi. Després de la seva arribada, Ronald entra en contacte amb Corbaccio, un estrany subjecte que es dedica a estafar turistes a través de la seva Companyia de camells grocs.

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

Un popular mite que envolta aquesta pel·lícula (encoratjat en part pel mateix Groucho) diu que la Warner s'havia adreçat a la productora United Artists indicant-li que no podia utilitzar el nom de Casablanca, ja que era propietat intel·lectual de la Warner. En realitat el que va succeir va ser que en un principi la pel·lícula volia ser una paròdia de Casablanca (1942), seguint la mateixa línia argumental fins al punt d'usar noms de personatges com ara "Humphrey Bogus". Warner Brothers no va demandar realment als Marx ni va tractar de fer-ho, però va demanar formalment als germans l'argument i el guió de la pel·lícula. Groucho Marx va explotar la situació amb fins publicitaris responent a aquesta carta en termes bastant graciosos, dient entre altres coses que ignorava que el nom Casablanca fos propietat de ningú, i que, fins i tot encara que es reestrenés la pel·lícula de la Warner, la gent seria capaç de distingir Ingrid Bergman de Harpo. Aquesta carta s'ha convertit en un clàssic.[3] Finalment no hi va haver accions legals, ja que els Marx van convertir l'argument en una paròdia de les pel·lícules a l'estil de Casablanca.[4] Curiosament, avui dia Warner Brothers és la propietària dels drets de la pel·lícula.

La pel·lícula, en qualsevol cas, és una paròdia de Casablanca de Michael Curtiz, i és una de les últimes en què van participar els tres Germans Marx més famosos.

Referències[modifica]