Unión Radio (EAJ-7)
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | emissora de ràdio  |
| Història | |
| Creació | novembre 1924 |
| Fundador | Ricardo Urgoiti |
| Data de dissolució o abolició | 1939 |
| Governança corporativa | |
| Part de | Espanya |
Unión Radio va ser una emissora de ràdio comercial inaugurada a Madrid per Alfons XIII el 17 de juny de 1925[1] amb implicacions a la radiodifusió a Catalunya. Aquesta emissora havia estat fundada anteriorment com empresa el novembre de 1924 per Ricardo Urgoiti, amb la participació d'empreses elèctriques punteres espanyoles. Entre 1925 i 1930 va ser la primera a crear una cadena d'emissores comercials a Espanya.
Els inicis[modifica]
El general Miguel Primo de Rivera va iniciar la legislació a Espanya per regular i controlar, com es feia en els estats propers, el sector de les telecomunicacions sense fils (TSF, en castellà TSH). L'emissora Unión Radio de Madrid, EAJ-7 (inicialment era EAJ-20),[2] va començar les seves emissions, sense tenir la llicència governativa fins al 17 de juny de 1925.[1] L'interès en la radiodifusió es va expandir molt ràpidament per l'interès en les comunicacions en els àmbits socials, comercials, polítics i militars.
A Barcelona, a novembre de l'any 1923 en Josep Maria Guillèn Garcia i Eduard Solà, afeccionats a la ràdio, varen crear la revista Radiosola[3] mentre els radioafeccionats amb coneixements tècnics es construïen emissores i receptors. Les associacions d'afeccionats a la ràdio, els fabricants i comerciants del sector i el públic en general ja tenien com a objectiu impulsar la radiodifusió.[4]
El govern de l'estat, a proposta de la Junta Tècnica Inspectora va aprovar, l'1/04/1926, una Real Ordre que va permetre canviar l'Art. 29 del Reglament de la Reial Ordre de 14 de juny de 1924,[5] fent possible la transferència de la concessió de llicències. Com a conseqüència, el 10 de novembre de 1926 se signà el conveni per unir Ràdio Barcelona i Unión Radio.[6]
La nova reglamentació va permetre a Unión Radio, amb capital suficient, fer-se amb la majoria de les estacions, arribant a establir un quasimonopoli en l'espai radioelèctric espanyol: Ràdio Madrid, Ràdio Barcelona (14 de març de 1929),[7] Ràdio Catalana (7 de juny de 1929)[8] Ràdio Sant Sebastià i Ràdio Sevilla[5] entre altres. El promotor de les compres i fusions d'emissores en diferents ciutats espanyoles va ser el mateix Ricardo Urgoiti Somovilla. En l'adquisició de Ràdio Catalana, el que fins aleshores n'era propietari, Hugo Heusch, va integrar-se en el consell d'administració d'Unión Radio.[9]
L'empresa Unión Radio estava sostinguda per indústries nord-americanes com AT & T i alemanyes com AEG o Telefunken. A més, va ser molt gran la seva vinculació amb les empreses periodístiques de Nicolás Maria de Urgoiti, pare del president d'Unión Radio, i també fundador del diari espanyol El Sol. De fet un dels primers informatius radiofònics a Espanya va ser La Palabra (07-10-1930) a Unión Radio Madrid i a Unión Radio Barcelona, que emetia tres edicions diàries de 20 minuts amb informacions d'agència.[10]
Aquest grup radiofònic tenia el març de 1926 gairebé 12.000 associats finançant l'empresa així com la publicitat i la Revista Ondas, que (amb el preu de 50 cèntims de pesseta) s'editava els dissabtes fins al començament de la Guerra Civil Espanyola període en què va deixar de fer-ho.
Etapa 1936-1939[modifica]
Des de la sublevació de l'exèrcit el juliol de 1936, totes les emissores de ràdio varen participar en el conflicte i habitualment canviant, molts cops violentament, d'equip de locutors i programes. La informació per ràdio era de gran importància per la població i els combatents. El President Companys, el President Macià, el general Batet del bàndol sublevat i altres varen fer emissions en altres emissores donant protagonisme a aquest canal d'informació.[11]
A març de 1939 Ràdio Barcelona, adquirida per Unión Radio l'any 1929, se li canvia el nom a Radio España de Barcelona i ja emet el primer programa del bàndol sublevat i triomfant.
Fins al segle XXI[modifica]
Després de la Guerra Civil, Unión Radio va desaparèixer en passar a anomenar-se Societat Espanyola de Radiodifusió, més coneguda com a Cadena SER, fins a l'any 1994 en el qual el nom Unión Radio va ser utilitzat novament.
El Grup PRISA i el Grup Godó van acordar agrupar les seves participacions en la Societat Espanyola de Radiodifusió (SER), Antena 3 Radio i Grup Llatí de Ràdio per crear la major empresa de ràdio a l'àrea de parla espanyola creant una companyia amb l'antic nom Unión Radio que seria constituïda per TISA (La Vanguardia i accionista d'Antena 3) i PRISA amb participació majoritària (El País),[12] va propiciar una denúncia per pràctica monopolística al Servei de Defensa de la Competència.[13]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Faus Belau, Àngel. La Radio en España. Una historia documental (en castellà). 1a edició. Madrid: Santillana, 2007, p. 273. ISBN 978-84-306-0650-4.
- ↑ Faus Belau, Àngel. La Radio en España. Una historia documental (en castellà). 1a edició. Madrid: Santillana, 2007, p. 272. ISBN 978-84-306-0650-4.
- ↑ Salillas, Josep Manuel; Rafel Llena, Agustí. 50 años de EAJ 15. Ràdio Associació de Catalunya. Radio España de Barcelona (en castellà). 1a edició. Barcelona: Picazo, 1980, p. 11. ISBN 84-361-0239-8.
- ↑ Faus Belau, Àngel. La Radio en España. Una historia documental (en castellà). 1a edició. Madrid: Santillana, 2007, p. 238. ISBN 978-84-306-0650-4.
- ↑ 5,0 5,1 Franquet i Calvet, Rosa. Història de la rádio a Catalunya al segle xx (de la ràdio de galena a la ràdio digital). 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001, p. 33. ISBN 84-393-5450-9.
- ↑ Faus Belau, ÀngelLa Radio en España. Una historia documental. La Radio en España. Una historia documental (en castellà). 1a edició. Barcelona: Santillana, 2007, p. 260. ISBN 978-84-306-0650-4.
- ↑ Salillas, Josep Manuel; Rafel Llena, Agustí. 50 años de EAJ 15. Ràdio Associació de Catalunya. Radio España de Barcelona (en castellà). 1a edició. Barcelona: Picazo, 1980, p. 13. ISBN 84-361-0239-8.
- ↑ Salillas, Josep Manuel. Radio Catalana. Al cumplirse 50 años de su desaparición (en castellà). 1a edició. Terrassa: Salillas, 1980, p. 62. ISBN 84-7228-549-9.
- ↑ Faus Belau, Àngel. La Radio en España. Una historia documental (en castellà). 1a edició. Madrid: Santillana, 2007, p. 333. ISBN 978-84-306-0650-4.
- ↑ Franquet i Calvet, Rosa. Història de la rádio a Catalunya al segle xx (de la ràdio de galena a la ràdio digital). 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001, p. 51. ISBN 84-393-5450-9.
- ↑ Franquet i Calvet, Rosa. Història de la rádio a Catalunya al segle xx (de la ràdio de galena a la ràdio digital). 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001, p. 93 i 94. ISBN 84-393-5450-9.
- ↑ Franquet i Calvet, Rosa. Història de la rádio a Catalunya al segle xx (de la ràdio de galena a la ràdio digital). 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001, p. 282. ISBN 84-393-5450-9.
- ↑ «Radio redacció». La Vanguardia, 05-02-1994, pàg. 16.