Unterhaching
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Baviera | ||||
| Regierungsbezirk | Oberbayern | ||||
| Districte | Munic  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 25.873 (2022) (2.494,99 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 10,37 km² | ||||
| Altitud | 556 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Bürgermeister | Wolfgang Panzer (2008–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 82008 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 089 | ||||
| Clau de regió d'Alemanya | 091840148148 | ||||
| Clau de municipalitat alemanya | 09184148 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | unterhaching.de | ||||
Unterhaching és el segon municipi més gran en el districte de Múnic, a Baviera (Alemanya).[1] Es troba al sud de la capital, Múnic, i travessa la població el Hachinger Bach, un riuet que neix en una antiga vall glacial entre els districtes de Deisenhofen i Oberhaching i que, per evitar inundacions, està en part canalitzat.[2]
Història[modifica]
A partir del descobriment de diverses tombes, aquest assentament a la vall de Haching es pot remuntar pel cap baix fins al 1100 aC. L'assentament de tribus bavareses es pensa que va tenir lloc entre els segles v i viii dC. No se sap gaire cosa d'aquells habitants de la vall, però les restes trobades pels arqueòlegs indiquen que devien ser rics i poderosos.[3] El nom Haching ve del nom de persona Hacho i de la família noble dels Hahilinga.
Energia[modifica]
Gràcies a la seva situació geològica avantatjosa, a la conca de la Molassa bàvara, al nord dels Alps, el municipi d'Unterhaching disposa d'energia tèrmica renovable. A 3 km sota la superfície hi ha un aqüífer que transporta aigua calenta, de manera que es disposa d'energia tèrmica que s'emmagatzema a l'interior de la Terra i és una alternativa a l'energia obtinguda a partir de combustibles fòssils. El 2001 es va crear una empresa municipal, Geothermie Unterhaching GmbH & Co KG, per a l'explotació de l'energia tèrmica i el projecte es va dur a terme amb una empresa consultora de Nuremberg. La part més laboriosa i arriscada del projecte va ser la perforació. Es van fer dues perforacions de prospecció; la segona, completada el 2007, fins a 3.590 m de profunditat va trobar aigua a una temperatura de 133 °C i un cabal teòric de més de 150 litres per segon.[4]
La central tèrmica va començar a funcionar l'octubre de 2007 per a la producció de calor i a partir de febrer de 2009 per a generar electricitat.[5] La planta usava el cicle de Kalina per a l'obtenció d'energia, però el 2017 va deixar d'aplicar-se i de produir energia elèctrica. Tanmateix, unes 7.000 llars van seguir connectades al subministrament de calor del districte geotèrmic mitjançant una xarxa de calefacció de 47 km de longitud.[6]
Malgrat tractar-se d'una font d'energia neta i renovable, no tothom està d'acord en l'explotació de l'energia geotèrmica. Hi ha sectors de la població que no la consideren renovable i que pensen que la tecnologia per a la seva extracció no està prou desenvolupada ni se’n coneix el possible impacte ambiental.[7]
Landschaftspark Hachinger Tal[modifica]
El 1997, l'Ajuntament d'Unterhaching va adquirir bona part d'un aeròdrom abandonat, d'una extensió de 126 hectàrees, per tal de fer-hi una zona d'esbarjo i alhora mantenir i crear zones de protecció de la natura. És el Landschaftspark Hachinger Tal. El 2001 va convocar un concurs d'arquitectura paisatgística, que va guanyar l'empresa Atelier Loidl i s'ha anat implementant des d'aleshores. La pista d'aterratge divideix el parc. Quan es va construir la pista de l'aeròdrom es va desviar el Hachinger Bach i la llera original va ser segellada parcialment amb blocs de formigó. La zona va empobrir-se ecològicament i el projecte del parc paisatgístic estava pensat per reparar-ho, establint-hi zones humides alternades amb zones inundables que han creat diferents hàbitats per a la fauna i la flora[8]
Esport[modifica]
Unterhaching compta amb un club de futbol fundat el 1925, Spielvereinigung Unterhaching, que en diverses ocasions ha jugat a la primera divisió (la Bundesliga).
Poblacions agermanades amb Unterhaching[modifica]
- Adeje (Tenerife, Espanya)
- Bischofhofen im Pongau (Salzburg, Àustria)
- Le Vésinet (Illa de França, França)
- Witney (Anglaterra, Regne Unit)
- Żywiec (Silèsia, Polònia)
Galeria[modifica]
-
Església de Sant Corbinià -
Els lectors, escultura de bronze d'Ivo Krizan -
Torre d'aigües d'Unterhaching -
El Hachinger Bach al seu pas per Unterhaching -
Vista aèria del Landschaftspark Hachinger Tal
Referències[modifica]
- ↑ «Landkreis München: Unterhaching» (en alemany). Landratsamt München. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Ulrich Walter. «Hachinger Bach (Hydrogeologie)» (en alemany), 2004. [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Sensationeller Fund: Die Prinzessin von Unterhaching» (en alemany), 27-06-2009. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Richter, Benjamin «Geothermal energy plant Unterhaching, Germany» (PDF) (en anglès). Proceedings World Geothermal Congress, 2010, pàg. 1-4 [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Ortiz Rojas, Adrián E.; Dussel, Michael; Moeck, Inga «Borehole geophysical characterisation of a major fault zone in the geothermal Unterhaching Gt 2 well, South German Molasse Basin» (pdf) (en anglès). Z. Dt. Ges. Geowiss. (German J. Geol.), 169, 2017, pàg. 445-463 [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Unterhaching Geothermal Power Plant» (en anglès). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Benighaus, C.; Bleicher, A. «Neither risky technology nor renewable electricity: Contested frames in the development of geothermal energy in Germany» (en anglès). Energy Research & Social Science, 47, 01-01-2019, pàg. 46–55. DOI: 10.1016/j.erss.2018.08.022. ISSN: 2214-6296.
- ↑ «Landschaftspark» (en alemany). Municipalitat d'Unterhaching. [Consulta: 12 maig 2020].