User Datagram Protocol

Model TCP/IP per capes
5. Capa d'aplicació HTTP FTP TFTP SMTP POP3 IMAP DNS IRC SSH Telnet TLS i SSL NFS NNTP NTP SMB/CIFS SNMP Gopher RTP RTCP SOAP SIP XMPP
4. Capa de transport TCP UDP SCTP SPX NetBIOS
3. Capa de xarxa IP IPv4 IPv5 IPv6 ICMP IGMP AppleTalk IPX NetBEUI X.25
2. Capa d'enllaç de dades ARP RARP ATM DSL Ethernet Frame Relay HDLC NDP PPP SLIP Token Ring Wi-Fi
1. Capa física Cable coaxial Cable de fibra òptica Cable de parells trenats Microones Ràdio RS-232 RS-485
Xarxes informàtiques

User datagram protocol (UDP) és un protocol del nivell de transport del model OSI, basat en l'intercanvi de datagrames. UDP permet l'enviament de datagrames a través d'una xarxa sense que s'hagi establert prèviament una connexió, ja que el propi datagrama incorpora suficient informació d'adreçament a la seva capçalera. El fet que no s'hagin de reconèixer tots els paquets rebuts (mitjançant ACK), suposa un estalvi de dades (menys overhead) que el fa més àgil que altres protocols de la mateixa capa orientats a connexió com TCP. És per això que s'acostuma a fer servir quan és més important la rapidesa que la fiabilitat. Per exemple, per transmetre veu o vídeo, aplicacions on resulta més important transmetre amb velocitat que garantir el fet que arribin absolutament tots els bytes.

Estructura d'un datagrama UDP

+	Bits 0 - 15																16 - 31
0	Port Origen																Port Destí
32	Llargada																Checksum
64	Dades

Alguns protocols d'aplicació habituals basats als datagrames UDP són:

• Protocol de configuració dinàmica de host (DHCP)
• Servei de noms de domini (DNS)
• Protocol d'hora de xarxa (NTP)
• Protocol trivial de transferència de fitxers (TFTP)

Aplicacions

Mentre que la quantitat total de trànsit UDP es troba en una xarxa típica sol ser de l'ordre de només un petit percentatge, nombroses aplicacions fundamentals d'Internet utilitzen UDP, incloent el nom de domini (DNS), on les consultes han de ser ràpides i només efectuen en una única petició seguit d'un paquet de resposta única.

Tant la veu com el vídeo es transmés generalment usant UDP. El protocols de streaming de video i veu estan dissenyats per solventar la perdua d'alguns paquets en temps real, produint una lleugera degradació de la qualitat, en lloc de grans retards per la retransmissió de paquets perduts. Com que tots dos TCP i UDP s'executen sobre la mateixa xarxa, moltes empreses estan descobrint que un augment en el tràfic UDP d'aquestes aplicacions en temps real està obstaculitzant el funcionament de les aplicacions que utilitzen TCP, com punts de venda, aplicacions financeres i sistemes de bases de dades. Quan el TCP detecta la pèrdua de paquets, dismunueix la velocitat de tranferència de dades. Atès que tant aplicacions de negoci com de temps real són importants per a les empreses, proporcionar serveis de qualitat és crucial per alguns.

Comparativa entre protocol UDP i TCP

UDP : Proporciona un nivell de transport no fiable de datagrames, ja que afegeix poca informació necessaria per la comunicació extrem a extrem del paquet que envía al nivell inferior. s'utilizan aplicacions com NFS (Network File System) y RCP (comandes per copiar fichers entre ordinadors remots), pero sobre tot s'utilitza en tasques de control i en la transmisió d'audio i vídeo a través d'una xarxa. No introdueix retards per establir una conexió, no manté l'estat de conexió algun i no realiza seguiment d'aquests parámetres. Aixi, un servidor dedicat a una aplicació particular pot soportar més clients actius quant l'aplicació corre sobre UDP en lloc de sobre TCP.

TCP: És el protocol que proporciona un transport més fiable de flux de bits entre aplicacions. Está pensat per poder enviar grans quantitats d'informació de manera fiable, lliberant al programador de la dificultat de gestionar la fiabilidad de la connexió (retransmisions, perdues de paquets, duplicació de paquets)que gestiona el propi protocol. Peró la complexidad de la gestió de la fiabilitat té un cost en eficiència, ja que per porta les gestions anteriors es té que afegir gran quantit d'informació els paquets que envia. Degut a que els paquets per enviar tenen un tamany máxim, quanta més informació afegeix el protocol per la seva gestió, menys informació prove de l'aplicació aixo produeix que podrá contenir aquest paquet (el segment TCP te una sobrecarga de 20 bytes en cada segment, mentres que UDP només afageix 8 bytes). Per aixó , quant és més important la velocitat que la fiabilitat , s'utiliza UDP. En cambi, TCP asegura la recepció en desti de l'informació per transmetre .