Sequenced Packet Exchange

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


SPX (de l'anglès Sequenced Packet Exchange - Intercambi de Paquets Seqüenciats) és un protocol d'Internet antic de Novell pertenecent al sistema operatiu NetWare utilitzat per controlar l'entrega de dades a través d'una xarxa d'àrea local (i en menor mesura en una WAN) mediant el protocol IPX. Junto con el protocolo IPX (també de Novell) forma la pila de protocols IPX/SPX que és similar al TCP/IP.

Història[modifica]

Va surgir en els anys de 1980 com a resposta a la demanda que hi habia en aplicacions amb serveis orientats a connexió, i es va dissenyar basant-se en un protocol creat anys enrere per Xerox denominat SPP (Sequenced Packet Protocol - Protocol de Paquets Seqüenciats).

El 1991, es va crear una versió millorada denominada SPX II amb l'objectiu de resoldre diversos problemes que van sorgir amb la versió anterior i afegir noves funcionalitats com l'ús de paquets de major grandària o la implementació de la finestra lliscant.

Encara que actualment no s'utilitzi molt, té suport per a diverses plataformes (NetWare, DOS, OS/2, Linux, Windows).

Dades tècniques[modifica]

Esquema d'un paquet del protocol SPX.
Bit 0   Bit 8   Bit 16  
                 
Suma de verificación Cabecera IPX

(30 bytes)

Largo
Control de transporte Tipo de paquete
Red de destino
Host de destino
Socket de destino
Red origen
Host origen
Socket origen
Tipo de flujo de datos de control de la transmisión Cabecera SPX

(12 bytes)

ID conexión origen
ID conexión destino
Número de secuencia
Número de reconocimiento
Número de asignación
0–546 bytes de datos Información

És un protocol de la capa de transport orientat a comunicacions amb connexió que s'encarrega de verificar que un missatge enviat a través d'una xarxa arriba intacte al seu destí. Per això, utilitza com a missatger el protocol IPX (el quin per si sol no té fiabilitat durant el transport de paquets) permetent establir i mantenir connexions a més d'enviar dades.

Com funciona[modifica]

El protocol s'encarrega de garantir la integritat dels paquets enviats i dels paquets de confirmació rebuts. També realitza un control sobre el flux de dades, regulant la velocitat a la qual s'envien i reben els paquets i reduint el risc de corrupció.

Per controlar l'enviament dels paquets, SPX espera un missatge de confirmació, i si aquest no es rep, torna a retransmetre el paquet un nombre determinat de vegades. Si després d'aquest nombre de vegades, encara segueix sense rebre una resposta amb el missatge de confirmació, el protocol dona per assumit que hi ha hagut una fallada de connexió, i tanca la connexió. Però aquest control no es realitza sobre tots els paquets que s'envien o es reben, si no que es porta una espècie de llista de confirmació en una finestra. Quan es descobreix un error en un paquet que és enviat o rebut dins d'aquesta finestra, tots els paquets enviats o rebuts durant aquest temps es marquen com dolents i es tornen a retransmetre.

Estructura[modifica]

La capçalera dels paquets es compon de 12 bytes connectats sobre una capçalera IPX de 30 bytes. Aquests 12 bytes contenen totes les estructures que SPX utilitza per establir i mantenir connexions i per garantir l'enviament seqüencial de dades.

Desavantatges[modifica]

Les següents desavantatges unides al pobre rendiment del protocol, van provocar la creació del protocol SPX II:

  • Encara SPX va ser dissenyat per garantir la fiabilitat de transferència de dades a través d'una xarxa, posseeix un rendiment pobre en comparació amb IPX.
  • És inherentment més complex que IPX a causa que ha de garantir els enviaments i el manteniment d'una connexió.
  • No implementa la finestra (enviament d'un altre paquet de dades abans de rebre un paquet de confirmació del paquet previ enviat)
  • No proporciona un mecanisme ordenat d'alliberament de connexió, de manera que es poden perdre dades si hi ha una fallada de connexió.
  • Pot provocar una congestió de xarxa per les raons anteriors.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]