Vés al contingut

Usuària:Cluengoaguilera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Adel Abdessemed instal•lant la seva exposició en solitari RIO a David Zwirner, Nova York al 2009

Naixement 2 de Març de 1971
Constantina, Algèria
Nacionalitat Francesa
Parella Julie Abdessemed
Fills Ksu, Elle, Río i Elektra
Conegut per Art Contemporani
Treballs Coup de tête (sculpture) (2012)
Décor (2012)

Adel Abdessemed (nascut el 2 Març 1971 a Constantina, Algèria) és un artista conceptual francès-algerià. Viu i treballa entre Paris i Londres. Està representat per Dvir Gallery (Tel Aviv).


Biografia

[modifica]

Adel Abdessemed va néixer a Constantine el 2 de març de 1971. De família Chaouis de la zona d’Aurès, va passar la major part de la seva infantesa a Batna, Algèria. Va coincidir amb el pintor Merzouki Sharif en la seva infància a Batna. Va estudiar a Alger a l’ École Nationale Supérieure des Beaux-Arts. El 1994, va decidir deixar-la, després de l’assassinat del director Ahmed Asselah i del seu fill dins de l’escola[1]. La situació de guerra del seu país natal tampoc va afavorir que l’artista s’hi quedés, “a Algèria assassinen l’esperança” va declarar.[2] Després va viure i treballar a Lió (École Nationale des Beaux-Arts, 1994-1998), París (Cité internationale des arts, 1999-2000), Nova York (P.S.1 Scholarship, 2000-2001), Berlin (2002-2004), París (2005-2008), Nova York (2009), París (des de 2010 fins l’actualitat)[3] Avui en dia viu, amb la seva família i les seves quatre filles, prop del canal San Martín de París on a la part inferior de la casa té el seu estudi d’art.

Obra i estil

[modifica]

Artista peculiar que vesteix sempre amb pantalons blaus[4] com a promesa a la seva dona, defineix el seu art com una extensió de si mateix. “L’art d’Abdessemed és l’amor desafavorit per totes les febleses romàntiques. L’amor com una força, mai com un sentiment.” – Francesco Bonami[5]
Identifica la seva primera experiència amb l’art, de petit a Algèria quan va veure un cartell publicitari d’un circ, on un lleó obria la seva boca sobre el cap del seu domador.

Les seves obres tracten temes actuals i amb controvèrsia com la violència, la política o la religió. En moltes de les seves obres mostra un retrat de la història adaptant-la en l’actualitat més recent. La violència és un tema del tot recurrent per l’artista que l’utilitza com a canal per mostrar la seva visió de la història i de la religió. Ironitza sobre la situació del món actual.

Inicialment la seva temàtica s’identificava amb temes tabú, religiosos o sexuals, les seves obres però han evolucionat cap a temes concrets de la violència global. “(...) els llenguatges i els mitjans de comunicació actuals haurien d’haver sigut inventats per proporcionar les expressions més rellevants per aquest món desconegut i la seva manera de viure. Abdessemed ha creat un important nombre de treballs que són una clara representació iconoclàstica del món actual. Al mateix temps aprofiten i celebren aquest nou i desconegut món i les seves incerteses, però a la vegada excitants ordres, en un estat en constant renaixement...” – Hou Hanru[6]

Abdessemed, tal com ha fet menció en moltes ocasions, “tota obra és autobiogràfica” i ell mostra en moltes ocasions les pors i ansietats de l’home en la seva obra. “De la mateixa manera que el significat d’un somni no es pot limitar a una narració però es pot identificar amb fenòmens més antics identificables a la infantesa, el significat dels treballs d’Abdessemed no es pot limitar en un origen en la immediatesa. Ells es refereixen més a aviat en un horitzó immediat més distant i més antic, basat en la totalitat de les imatges i textos que han deixat rastre en la memòria de l’artista.” – Philippe-Alain Michaud[7]

A la vegada també exposa molts elements antagònics que mostren molts contrastos entre la societat actual. Un exemple és el colom de la pau dissecat que porta una càrrega d’explosius a l’esquena, Pigeon (2015)[8] , la imatge de pau del colom queda trencat amb els explosius com a element de destrucció. “(...) Abdessemed sembla creure en una espiritualitat basada en tòtems. Els seus treballs amb animals recorden els sacrificis rituals i els poders primaris. La veritat és que Abdessemed no vol tornar a la màgia –al contrari, creu firmament que aquests tòtems, com els tabús s’han de trencar, ja que l’art és el primer de tot “una forma d’alliberament d’un mateix.” – Massimiliano Gioni[9]

Els materials a les seves obres

[modifica]

En la seva obra, els materials que utilitza són clau per conèixer tot el seu treball. Utilitza una important varietat de recursos que creen un llenguatge visual molt potent [10] i que en moltes ocasions és molt criticat. Adel va comentar: “Com artista em permeto la llibertat d’utilitzar totes les coses materials – i immaterials; coses nobles, o pobres, toves o dures, prohibides i noves, de tradició o no reconegudes[...] No tinc por als materials; els respecto.” en una entrevista a Donatien Grau [11] “Establir un estat veritable d’excepció és l’objectiu de l’art d’Abdessemed, torçant les cabines d’avions de passatgers com a joguines de paper, o posant a flotació un esquelet a més de 16 metres d’alçada, o convocant animals salvatges als carrers de Paris. Però el jove acròbata suspès de la corda d’un helicòpter apareix com un recordatori i una advertència.” – Patricia Falguières[12]

En les seves obres crea accions que reforça amb fotografies o vídeos que emfatitzen la pròpia obra. És considerat, com un artista d’art conceptual. Utilitza el vídeo com un dels elements principals en la seva obra, ja que el considera com un “...instrument a la meva disposició...”[13]

En el seu art es mostren diverses formes artístiques a través de l’escultura, la fotografia, els vídeos, els dibuixos i llibres de treball. “Amb la por ambiental, ell respon amb alguna cosa semblant a una agressivitat intrèpida. I tal com en una figura retòrica de chiasmus, el punt en què aquests dos fils creuen és on aquests elements que cauen fora de l’ordre social regnant, aquells elements pels quals les ideologies dominants no poden tenir en compte, es fan visibles. Els materials gràfics d’Abdessemed són sense cap mena de dubte les materialitzacions d’aquell encreuament, l’aparició dels conflictes no resolts del present.” – Tom McDonought[14]

En les seves creacions hi engloba una àmplia temàtica, des de la història, a la religió o a la situació política mundial i els efectes que tenen a l’individu. “La dinàmica és trencar per poder avançar en diferents estadis per aconseguir trobar l’èxtasi. Abdessemed comenta que en cadascun dels seus treballs la principal força que el mou és precisament l’èxtasi, alliberar fins a tal punt la ment que arribi a un estat molt per sobre de la resta del cos. Com en danses sufíes o hadras, en les que a través d’una respiració profunda i moviments rítmics creïn una coreografia en la qual el ser s’alliberi de qualsevol lligam material...” – Fernando Francés CAC

Construeix algunes escultures a mida real com Mon Enfant[15] i d’altres amb unes dimensions del tot irreals com és el cas dels 5 metres de Coup de tête.

Algunes de les seves obres, mostren certa violència i crueltat amb els animals, fet que ha generat que l’artista sigui amenaçat de mort en nombroses ocasions per activistes pels drets dels animals. La seva exposició Don’t Trust Me, mostrava una seqüència de sis vídeos d’animals sent sacrificats d’un cop al cap. Abdessemed va acabar tancant aquella exposició de l’Institut d’Art de San Francisco (2008). “(...)Abdessemed mostra el seu costat més incisiu amb el tema de l’animalitat quan tracta amb animals humans, la noció que suporta la tolerància arbitral de la raó – el subjecte humanista- en la seva ment. Com Larys Frogier ens recorda, l’artista rebutja antropomorfitzar els seus temes, de manera que els animals no humans incorporen sentiments humans o estableixen les nostres projeccions sentimentals. Per contra l’artista, allunya el subjecte humanista d’ell, per mostrar que és l’animal sobre ell: aquests instints mecànics i aquests comportaments amb els quals la capacitat implacable de subjugar l’Altre es racionalitza per la llengua de l’animalitat.” – Pamela M. Lee[16]

En altres ocasions ha mostrat alguns vídeos on diferents animals lluitaven per sobreviure Usine, en la seva primera exposició individual a la galeria de David Zwirner. L’artista considera la seva representació de les obres amb animals com “... una presència real; la nostra interacció és directa.”[17]. O dins de l’exposició Who’s afraid of the big bad wolf hi ha una representació d’animals dissecats on hi ha una barreja del que es considera taxidèrmia, decoració o visió científica, com una clara mostra dels efectes de la guerra.

Exposicions

[modifica]

Exposicions en solitari

[modifica]

Adel Abdessemed també ha tingut exposicions en solitari a galeries com: Dvir Gallery, Tel Aviv ("Conversation" al 2006, "Poursuite" al 2007, "NU" al 2011) ; Venus (Los Angeles: "From Here to Eternity" al 2015); David Zwirner Gallery (NYC : "Rio" al 2009, "Who's afraid of the big bad wolf?" al 2012 ; Londres : "Le vase abominable" al 2013).

Exposicions d’art internacional

[modifica]
  • 2015: 56th Venice Biennale, "All the World's Futures," Venècia, Itàlia. Conservador: Okwui Enwezor.
  • 2012: La Triennale, "Intense Proximité," Paris. Conservador: Okwui Enwezor.

  • 2010: Triennale Aichi, Nagoya. Conservador: Pier Luigi Tazzi.

  • 2009: 10e Biennale de la Havane. Conservadors: Margarita González, Nelson Herrera Ysla, José Manuel Noceda, Ibis Hernández Abascal, Margarita Sánchez Prieto, José Fernández Portal, Dannys Montes de Oca Moreda.
  • 2009: 10e Biennale d’Estambul. Conservador: Hou Hanru.

  • 2009: 10e Biennale de Lió. Conservador: Hou Hanru.
  • 
2008: 7e Biennale de Gwangju. Conservador: Okwui Enwezor.
  • 2007: 52e Biennale de Venècia. Conservador: Robert Storr.

  • 2006: 27e Biennale de São Paulo. Conservador: Lisette Lagnado.
  • 2003: 49e Biennale de Venècia. Conservador: Francesco Bonami.
  • 2001: Triennale de Yokohama. Conservador: Nakamura Nobuo.
  • 2001: Tirana Biennale. Conservador: Maurizio Cattelan.
  • 2000: Manifesta 3, Ljubljana. Conservador: Francesco Bonami.

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. New York Times. «Algerian Teacher and Son Killed at School».
  2. Karen Wright. «In The Studio: Adel Abdessemed».
  3. Dvir Gallery. «Biography».
  4. «GettyImages».
  5. Adel Abdessemed. Les ailes de dieu/Le ali di dio, cat. exp. Turin, Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, 2009, p. 23. 
  6. Adel Abdessemed. Je suis innocent, cat. exp. Paris, Éditions du Centre Pompidou, 2012, p. 153. 
  7. Adel Abdessemed. Je suis innocent, cat. exp. Paris, Éditions du Centre Pompidou, 2012, p. 109. 
  8. «Adel Abdessemed en el CAC de Málaga». Arqtist.
  9. Adel Abdessemed. Les ailes de dieu/Le ali di dio, cat. exp. Turin, Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, 2009, p. 62. 
  10. «Adel Abdessemed en el CAC de Málaga». Arqtist.
  11. Donatien Grau. «Adel Abdessemed».
  12. Adel Abdessemed. Je suis innocent, cat. exp. Paris, Éditions du Centre Pompidou, 2012, p. 210. 
  13. Donatien Grau. «Adel Abdessemed».
  14. Adel Abdessemed. Je suis innocent, cat. exp. Paris, Éditions du Centre Pompidou, 2012, p. 191. 
  15. Adel Abdessemed. «Mon Enfant».
  16. Adel Abdessemed. Je suis innocent, cat. exp. Paris, Éditions du Centre Pompidou, 2012, p. 174. 
  17. Emily Nathan. «Strike like a butcher, without hate».