Vés al contingut

Usuària:Mercè Piqueras/prova1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Biografia[modifica]

Després d'haver estudiat a l'Escola Normal a Florència, on va conèixer Carolina Magistrelli, que va ser després companya seva d'estudis i d'ensenyament durant molts anys, el 1880 va aconseguir ser admesa al segon curs de la Facultat de Ciències Físiques, Matemàtiques i Naturals de la Universitat La Sapienza de Roma, on va llicenciar-se el 1881.[1] L'any següent va entrar a treballar a l'Institut Superior de Magisteri femení de Roma, institució fundada el 1882 del Ministre Guio Baccelli, amb dues soles seus, a Roma[2] i a Florència.[3] Evangelina Bottero arribarà a ser catedràtica de l'Institut de Magisteri romà el 1890 i, fins al 1922, hi ensenyarà física i química. Després de la reforma del Magisteri que va dur a terme Giovanni Gentile el 1922, que va suprimir la càtedra de física i va fer retroactives les normes per a la contractació dels docents, Bottero va decidir jubilar-se anticipadament.[4]

Va ser membre, des de la seva fundació, el 1897, de la Societat italiana de Física[5]; en el 1898 era l'única dona que en formava part.[6]

Escrits principals[modifica]

Coberta del llibre d'Evangelina Bottero i Carolina Magistrelli, Il telefono (1883)
  • (amb Carolina Magistrelli) Il telefono. Con prefazione del prof. Pietro Blaserna, Loescher, Torino 1883, pp. 110

Note[modifica]

  1. Govoni, op. cit. 2007 e op. cit. 2013
  2. Govoni, op. cit. 207 e op. cit. 2013
  3. Di Bello, op. cit., p. 10.
  4. Almanacco italiano: piccola enciclopedia popolare della vita pratica e annuario diplomatico amministrativo e statistico, 1903, p. 403.
  5. Govoni 2007 e 2013.
  6. Cfr Elenco dei Soci a Il Nuovo Cimento, Serie IV, Tomo VIII (Luglio 1898), p.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]