Usuari:Aguilerajulia

Germaine Émile Krebs

Germaine Émile Krebs (París, França 1903 - Toulon, França 1993), Alix Barton, Mademoiselle Alix o Madame Grès. Va ser un remolí de creativitat que va superar entre el final de la costura i l'esclat del prêt-à-porter. Germaine el que volia treballar era aconseguir un efecte nou amb les teles fines, respectant el moviment i les formes del cos. Seduïda per l'antiguitat, Madame Grès va regirar i va renovar l'estètica grega, i amb ella va marcar una fita. A més, va dedicar la seva signatura i els seus esforços a aconseguir la perfecció mitjançant les estrelles de cinema, hereus adinerades i la premsa especialitzada van elogiar la creació d'una línia antiga i ultramoderna per Mademoiselle Alix. I amb l'èxit ve el reconeixement nacional. Madame Grès, va dissenyar els models per al Pavelló de França en l'Exposició Universal de 1939 i el Pavelló de l'Elegància en l'Exposició Universal de París de 1937 com a símbols nacionals.

Biografia

Primers anys

Nascuda en el si d'una família burgesa de París, Germaine Emile Krebs va arribar el 30 de novembre de 1903 al món recentment inaugurat del segle XX. Estudiant de moda autodidacta, els seus primers coneixements de costura els va obtindre a la casa de Prémet Vendôme. Va ingressar allí en 1924 i va treballar com a ajudant en el taller. Però després de sis anys, va decidir esborrar-ho tot. Venent televisors, esbossos, prototips, maquetes, etc. I va estalviar diners per a obrir el seu propi negoci amb la seva sòcia Julie Burton. Alix Barton Maison, com el seu nom indica, va ser la primera botiga de roba a començar a presentar dissenys en 1933, i la seva artesania va quedar patent des del principi.

Evolució Professional

Els inversors estaven molt interessats en els treballs de Madame Grès, així que va trencar el pacte de la botiga amb Julie i el seu cognom i el negoci va començar a dir-se Maison Alix. Es van introduir nous materials com bruses de seda, moher i setí encerat, creant peces que accentuaven formes modestes però sensuals.

Va començar la seva carrera dissenyant vestits de nit centrant-se en la moda grega antiga i també va crear vestits escènics per a J.Girodou. En 1937, el seu treball en l'Exposició Universal de París va guanyar el primer premi en la categoria d'alta costura i en 1942 va fundar la seva pròpia marca, Grès. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, les seves aventures cosint van arribar a la seva fi i Germaine va haver de ser evacuada a Haití. Al seu retorn en 1942, va tornar a posar-se en marxa amb l'ajuda de Lucien Lelong, president de la Cambra de Sindicats de Treballadors de la Confecció. Aquesta vegada va utilitzar el nom Gre, amb el qual el seu marit va signar el quadre. Després va fundar Maison de Couture Gres. Mademoiselle Alix sempre va ser coneguda com a Madame Grès. En 1959 va llançar un nou perfum anomenat Cabochard i molts anys després, en 1990, va llançar un altre perfum anomenat Cabotine. Va guanyar el Money Pick en 1976 i va dissenyar un repertori d'arpa ja preparat en 1980, encara que la seva experiència va durar només dos anys. En 1982, va abandonar la producció de petroli, va passar dos anys més revivint l'alta costura i va vendre el negoci a Bernard Tapie en 1984. Després, l'empresa va ser adquirida pel grup japonès Yagi Tsusho Limited. en 1988. Madame Grès va morir el 24 de novembre de 1993 als 89 anys Les seves innovacions en el món de la moda van ser tan transformadores que en la tardor de 1994 es va celebrar una exposició sobre ell en el Museu Metropolità d'Art de Nova York.

Matrimoni i Fills

Madame Grès es va casar amb Serge Czerefkov, un pintor rus, a finals de la dècada de 1930. Tots dos van tenir una filla anomenada Anne en algun moment del seu matrimoni. La filla de Grès és més notable per ocultar la mort de la seva mare el 1993 durant més d'un any i falsificar la lletra de Grès en documents.

Jubilació i mort

Després de jubilar-se, Madame Grès va viure la vida encara més aïllada que abans. A causa dels mals negocis relacionats amb la llicència del seu perfum d'autor, Cabochard, Madame Grès va perdre la fortuna que va treballar durant sis dècades per construir, deixant-la viure en la pobresa. Amb l'ajuda d'amics, Hubert de Givenchy, Pierre Cardin i Yves Saint Laurent, Grès va poder llogar un apartament al districte 16 de París i continuar cosint roba per als amics. El 1993, la filla de Grès, Anne, la va traslladar a una residència de jubilats a prop de Toulon, França. Grès va morir el 24 de novembre de 1993, menys d'una setmana abans del seu 90è aniversari. La seva mort es va fer pública un any després.

Carrera

Madame Grès va ser una dissenyadora francesa i una de les més importants del segle XX.

Va començar fent vestits de nit i vestuari teatral on ja començava a ser més conegut, però la seva popularitat va començar a créixer quan va anar guanyant premis com “l'alta costura en l'Exposició Universal de París”, en 1937, però sobretot va ser una dona molt important en la moda perquè va aconseguir traspassar la subtilesa de l'escultura a la moda femenina sense oblidar-se de respectar el moviment i les formes del cos i això en aquella època era molt important, però també complicat i finalment ha aconseguit tenir el seu propi negoci de roba anomenat Juliet maison alix.

Encara que va ser i és reconeguda per la majoria de gent de la seva professió com un vertader geni de l'alta costura, no va ser fins a 2011 que recentment es va celebrar a París una exposició retrospectiva que presenta el seu treball. L'exposició Madame Gres, Haute Couture at Work (25 de març - 24 de juliol de 2011), actualment exposada en el Museu Antoine Bourdelle de la capital francesa, explora la seva llarga carrera, que es va estendre de 1933 a 1988. Es tracta de 80 models. en exhibició representant el. en També hi ha moltes fotografies i esbossos. El catàleg de l'exposició és molt complet i cobreix els aspectes fonamentals de la seva trajectòria professional.

Vestits en col·laboració Madame Grès x Marc Bohan x Valentino

Trajectòria Professional

• Botiga de roba conjunt a Julie Barton - Inversors (dissenyos)- Se separen. (La Maison Alix Barton) — (La Maison Alix).

• Va dissenyar els vestits d’algunes obres de teatre – La Guerre de Troie n'aura pas lieu de J.Giraudoux.

• Va crear una marca de perfum (1952).

• 1988 Va vendre la seva empresa al grup japonès Yagi Tsusho Limited.

Vestit de Madame Grès 1948

Premis

• 1937 - Premi D’Alta Costura (Exposició Mundial de París).
• 1972 - President de la Chambre Syndicale de Paris Couture.
• 1974 - Nomenat cavaller de la Legió d'Honor.
• 1976 - Dé d'Or (didal d'or) per a la confecció de Cartier.
• 1978 - Premi al lideratge creatiu en les arts de la Universitat de Nova York.
• Nomenat "Millor d'Itàlia" per la Cambra Nacional d'Alta Costura Italiana.
• Vestit Madame Grès 1951
• 1980 - Oficial de l'Ordre Nacional de la Legió d'Honor.
• 1983 - Comanador de les Arts i les Lletres.

Curiositats

• Encara que va ser i és reconeguda com un veritable geni de l'alta costura per la majoria dels col·legues professionals, no va ser fins al 2011 que recentment es va celebrar a París una exposició retrospectiva que presenta el seu treball. L'exposició Madame Grès, Haute Couture at Work (25 de març - 24 de juliol de 2011), actualment exposada al Museu Antoine Bourdelle de la capital francesa, explora la seva llarga carrera, que es va estendre del 1933 al 1988. Es tracta de 80 models en exhibició representant-hi, hi ha moltes fotografies i esbossos. El catàleg de l’exposició és molt complet i cobreix els aspectes bàsics de la seva trajectòria professional.

• Madame Grès ha afirmat repetides vegades que la seva veritable vocació és l'escultura, per la qual cosa dona forma i talla els teixits com si fossin pedres. El seu treball és innovador i únic, influït no sols per la moda sinó també per les cultures del món antic, així com pel nord d'Àfrica i el subcontinent indi. Encara que a primera vista sembli senzill, amaga un desenvolupament molt complex. Crea peces esculturals, gairebé sense costures, modelades segons el cos, caracteritzades per línies delicades i volums molt intricats. Són peces úniques i atemporals, que solen presentar plecs, drapejats, formes asimètriques i colors purs. Destaquen els aspectes més coneguts del seu treball, els vestits de nit i els patrons de punt de llana i tafetà (teixits que utilitzava amb destresa), tenint la part exterior una doble superfície de llana.