Vés al contingut

Usuari:Ana Satchi/proves6

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Hilda Matheson[modifica]

Hilda Matheson, OBE (7 de juny de 1888 - 30 d'octubre de 1940) va ser una productora de ràdio pionera a la BBC i va ser la primera directora de programes. Després de la seva renúncia a la BBC al 1931, va publicar un llibre sobre el desenvolupament de la radiodifusió. Oficialment Matheson era secretaria, però va fer de directora executiva de The African Survey després que Malcolm Hailey caigués malalt. Durant la Segona Guerra Mundial, va dirigir el Joint Broadcasting Committee, una organització britànica de notícies de guerra, fins a la seva mort.

Hilda Matheson va néixer el 7 de juny de 1888 a Putney, al sud-oest de Londres, Anglaterra, de pares escocesos, Margaret (née Orr) i Donald Matheson. Va estar internada a l'escola Saint Felix School a Southwold durant quatre anys. Matheson va voler continuar els estudis d' història a Cambridge, però va deixar l'escola als divuit anys, quan la salut del seu pare va obligar a la família a traslladar-se a Europa. Van viure a França, Alemanya i Itàlia i va guanyar fluïdesa en els tres idiomes. Tornant a Anglaterra al 1908, el seu pare va ser nomenat capellà presbiterià per a estudiants universitaris de la Universitat d' Oxford i Matheson es va matricular com a estudiant d'història a la Society of Oxford Home Students. [1] Després de completar l'escola el 1911, va treballar com a secretària a temps parcial per H. A. L. Fisher al New College, Oxford , i després va treballar per David George Hogarth que s'encarregava del Ashmolean Museum.[2]

Durant la Primera Guerra Mundial, Matheson va ser empleada de l'Oficina de Guerra com operadora del MI5, treballant en la intel·ligència de l'exèrcit i va acabar el seu treball de guerra a Roma a l'oficina de control militar britànic. Posteriorment, va treballar breument per Philip Kerr (més tard Lord Lothian), qui la va presentar a la primera dona parlamentària britànica, Lady Nancy Astor[1] El 1919, després d'haver-se negat anteriorment a treballar amb ella, Matheson es va convertir en la secretaria política d'Astor, guanyant un ampli cercle de coneguts, incloent polítics, intel·lectuals i figures de la societat.[2] Mentre treballava per la Astor el 1926, Matheson es va trobar amb John Reith, cap de la incipient BBC, que la va reclutar.[3]

BBC[modifica]

Inicialment, Matheson va ser contractada per ajudar a J. C. Stobart que era el cap del Departament d'Educació de la BBC. En aquell moment, el paper de la BBC Radio era el d'un proveïdor de notícies i en lloc d'escriure notícies pròpies, els seus butlletins de notícies eren subministrats per Reuters.[4] L'acord amb els directors dels diaris que prohibien a la BBC publicar butlletins i llegir només una còpia preparada després de les 6:00 p.m. no es va aixecar fins al 1928.[3] Matheson es va convertir en la primera conductora de debats al 1927 i va establir la primera secció de notícies quan l'organització es va incorporar. Una candidata poc probable per el lloc, com dona i liberal d'esquerre, Matheson va recolzar la Societat de Nacions, va simpatitzar amb el socialisme i va recolzar els drets de les dones, a més de ser lesbiana.[3] [5] Al voltant del mateix temps que va començar a treballar per a la BBC, Matheson va començar una aventura amb Vita Sackville-West.[5]

Al 1928, quan es va anul·lar la prohibició de la ràdio difusió, la BBC va començar a informar enlloc de simplement llegir butlletins. Matheson va desenvolupar estàndards per a la presentació d'informes reals, de comentaris socials, temes d'actualitat, política i notícies. Va reconèixer que ni les conferències, els discursos ni el teatre eren mitjans apropiats de comunicació per el nou mitjà de ràdio i va desenvolupar models per crear una experiència més personal per el oient.[3]. Es va centrar en fer presentacions que eren informals i conversacionals enlloc de formals i oratòries. Per contrarestar la sospita de Reith's de que les elits culturals britàniques refusarien l'enfoc Americanised de Matheson.[6]. Va convidar als intel·lectuals britànics, inclouen E.M. Forster, John Maynard Keynes, George Bernard Shaw, H. G. Wells, Rebecca West, Vita Sackville-West i Virginia Woolf per fer presentacions.[5] [7] A més del seu impuls per oferir als seus oients una anàlisis crític de les obres literàries i culturals, Matheson va començar el programa The Week in Westminster per proveí educació sobre el funcionament del parlament a les dones recent emancipades. També va organitzar la primera transmissió en viu d'un debat polític a càrrec dels tres líders dels principals partits polítics britànics.[3]

Al 1930, Matheson i Reith estaven cada vegada més distanciats. A mesura que el clima polític de l'època portava por i proteccionisme, Reith va començar a discrepar amb les opinions d'esquerra de Matheson's.[3][8][9][10] Les seves disputes van arribar a un punt crític quan Reith, qui despreciava la literatura moderna, es va negar permetre que Harold Nicolson, marit de Sackville-West analitzes l'amant de Lady Chatterley’s Lover i Ulysses en viu. [3] Nicolson, que estava alineat amb el Labour Party i havia recolzat als miners gal·lesos després de la vaga general, va ser irritant6 per molts dels oients de dretes de la BBC.Reith va imposar censura a la programació, que Matheson es va negar a acceptar i va presentar la seva renuncia al 1931.[1][11]

Trajectòria[modifica]

Al gener de 1932, deixa la BBC i comença a treballar com a crítica de ràdio al The Observer, que en aquell moment era propietat de la família Astor. Al voltant del mateix temps, ella acaba la seva relació amb Sackville-West i comença una relació de llarga durada amb Dorothy Wellesley, Duchess of Wellington, i es va mudar a la granja de Penns in the Rock a l'estat de Withyham, East Sussex. Al 1933 , H. A. L. Fisher va encarregar a Matheson [1] escriure un llibre, que es titulava Broadcasting, que capturava la tecnologia innovadora de la ràdio i l'evolució de la tecnologia,[3],el llibre encara es citava als 90'. També va escriure una columna setmanal per el Week-end Review. Poc després de la publicació del seu llibre, [1] Matheson va ser contractada de secretària per Malcolm Hailey per de African Survey[12]. Lord Lothian, que en aquell moment estava en el Royal Institute of International Affairs i Joseph Oldham, secretari del the International Missionary Council, van convèncer al Carnegie Trust per finançar investigacions sobre la política colonial a Àfrica.[1][13] i en quin grau les races africanes haurien de participar en la elaboració de polítiques.[14]

Encare que Hailey va estar d'acord amb el projecte, al maig de 1933, no va poder començar fins que va completar un compromís anterior. Inicialment, va pensar que començaria al setembre de 1934, però la seva participació real en el projecte va ser un any després. Mentre tant, Matheson va seguir endavant amb el treball i es va desenvolupar més com a gerent executiva de l'empresa que com a secretària.[15]. Es va encarregar de la selecció de científics i administradors que ajudessin en la logística i planificació de l'abast del projecte .[16] així com també completar la coordinació de tota la investigació preparatòria.[17]. Dels 22 capítols previstos, molts van ser escrits per antropòlegs i altres especialistes, ja que al 1936 la salud de Hailey estava fallant i la seva correspondència amb Matheson indicava que no sentia que pogués acabar la feina.[18]. Hailey va perdre la salud al 1937 i durant la seva hospitalització, Frederick Pedler va intervenir per editar i revisar les proves preliminars de la publicació. [19]. L'informe que conté gaire bé 2000 pàgines de dades. [20], es va publicar al novembre de 1938,[21], i Matheson va ser guardonada per l'Officer of the Most Excellent Order of the British Empire (OBE) per el seu esforç al portar el projecte a la culminació [20], l'any següent [22][23]

Després d'acabar l'estudi, Matheson i Wellesley van fer un viatge a la Riviera on es van unir als seus amics, W. B. Yeats i la seva dona George, i van conèixer Walter J. Turner, el poeta australià. Al tornar a Anglaterra al 1939, 1, Matheson comença a treballar com a directora del Director of the Joint Broadcasting Committee per contrarestar la propaganda Alemanya amb temes pro britànics.[22]. L'objectiu de la organització era transmetre la opinió britànica en emissores estrangeres que estaven en països neutrals de Europa i Amèrica Llatina, en Alemany i Italià. Els 30 membres del seu personal van incloure sa Benzie, Guy Burgess, Elspeth Huxley i Turner, a qui va conèixer l'any anterior. [1]

Matheson també va iniciar un esforç editorial amb Wellesley i Turner anomenat Britain in Pictures. Es van publicar 140 volums després de la seva mort per contrarestar publicacions glorificant Alemanya i presentant imatges notables britàniques, paisatges i ciutats. Unes setmanes abans de la seva mort, Matheson havia contactat a Astor buscant un editor nord-americà per a la sèrie. Va morir el 30 d'octubre de 1940 d'una greu malaltia a la tiroides després d'una cirurgia realitzada a Kettlewell Hill Nursing Home a Horsell, Surrey.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «"Matheson, Hilda (1888–1940)".Oxford Dictionary of National Biography. London, England: Oxford University Press.». Hunter, Fred (May 2012).
  2. ↑ 2,0 2,1 Caroline, Mitchell. Women and Radio: Airing Differences. London, England: Routledge, p. 41. ISBN 978-1-136-35480-9. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «What can the origins of the BBC tell us about its future? | Charlotte Higgins | Media | The Guardian», 15-04-2014. [Consulta: 18 gener 2018].
  4. ↑ Mitchell, Caroline. Women and Radio: Airing Differences (en anglès). Routledge, 2014-04-23, p. 42. ISBN 9781136354809. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Chignell, Hugh. Public Issue Radio: Talks, News and Current Affairs in the Twentieth Century (en anglès). Palgrave Macmillan, 2011-09-02, p. 12. ISBN 9780230247390. 
  6. ↑ Avery, Todd. Radio Modernism: Literature, Ethics, and the BBC, 1922-1938 (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2006, p. 45. ISBN 9780754655176. 
  7. ↑ Chignell, Hugh. Public Issue Radio: Talks, News and Current Affairs in the Twentieth Century (en anglès). Palgrave Macmillan, 2011-09-02, p. 45. ISBN 9780230247390. 
  8. ↑ Mitchell, Caroline. Women and Radio: Airing Differences (en anglès). Routledge, 2014-04-23, p. 44-45. ISBN 9781136354809. 
  9. ↑ Chignell, Hugh. Public Issue Radio: Talks, News and Current Affairs in the Twentieth Century (en anglès). Palgrave Macmillan, 2011-09-02, p. 15. ISBN 9780230247390. 
  10. ↑ Crook, Tim. International Radio Journalism (en anglès). Routledge, 2002-09-11, p. 98. ISBN 9781134863006. 
  11. ↑ Avery, Todd. Radio Modernism: Literature, Ethics, and the BBC, 1922-1938 (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2006, p. 52. ISBN 9780754655176. 
  12. ↑ Bashford, Alison; Levine, Philippa. The Oxford Handbook of the History of Eugenics (en anglès). Oxford University Press, 2010-08-03, p. 297. ISBN 9780199706532. 
  13. ↑ Cell, John W. «Lord Hailey and the Making of the African Survey». African Affairs, 88, 353, 1989, pàg. 481–505.
  14. ↑ Cell, John W. «Lord Hailey and the Making of the African Survey». African Affairs, 88, 353, 1989, pàg. 481–505.
  15. ↑ Cell, John W. «Lord Hailey and the Making of the African Survey». African Affairs, 88, 353, 1989, pàg. 481–505.
  16. ↑ 1968-, Tilley, Helen,. Africa as a living laboratory : empire, development, and the problem of scientific knowledge, 1870-1950. Chicago: University of Chicago Press, 2011, p. 104-105. ISBN 9780226803487. 
  17. ↑ 1968-, Tilley, Helen,. Africa as a living laboratory : empire, development, and the problem of scientific knowledge, 1870-1950. Chicago: University of Chicago Press, 2011, p. 288. ISBN 9780226803487. 
  18. ↑ Cell, John W. «Lord Hailey and the Making of the African Survey». African Affairs, 88, 353, 1989, pàg. 498-499.
  19. ↑ Cell, John W. «Lord Hailey and the Making of the African Survey». African Affairs, 88, 353, 1989, pàg. 500-501.
  20. ↑ 20,0 20,1 «HILDA MATHESON » 22 Nov 1940 » The Spectator Archive». The Spectator Archive, pàg. 13.
  21. ↑ 1968-, Tilley, Helen,. Africa as a living laboratory : empire, development, and the problem of scientific knowledge, 1870-1950. Chicago: University of Chicago Press, 2011, p. 102. ISBN 9780226803487. 
  22. ↑ 22,0 22,1 Mitchell, Caroline. Women and Radio: Airing Differences (en anglès). Routledge, 2014-04-23, p. 45. ISBN 9781136354809. 
  23. ↑ «Gale - Enter Product Login». [Consulta: 22 gener 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Ana_Satchi/proves6&oldid=19499297»