Usuari:Antoni Navarro/Teatre en l'educació
La matèria optativa Dramatització/teatre, pretén integrar dues maneres d'entendre les activitats dramàtiques en l'ensenyament i aprenentatge, ambdues igualment vàlides. La dramatització, més centrada en el desenvolupament personal, i el teatre, més dirigit cap a les pràctiques artístiques. Aquesta doble visió no significa dicotomia ni separació, ja que ambdós enfocaments tenen una arrel comuna: el llenguatge dramàtic. En aquest sentit es pot començar en els primers cursos de l'etapa amb activitats centrades principalment en dramatització, i incloure activitats teatrals en els cursos més avançats i en els grups amb més experiència, tal i com acosellen els especialistes en didàctica de la dramatització Tomás Motos, Georges Laferrière, Francisco Tejedo.
Tant la dramatització com el teatre són formes de representació que utilitzen el cos, la veu, l'espai i el temps escènics per tal d'expressar i comunicar idees, sentiments i vivències. La dramatització pot entendre's, a més, com un procediment consistent en donar forma teatral a alguna cosa que en principi no la té.
La dramatització és una forma d'expressió (del mateix nivell que l'expressió oral, l'escrita, la plàstica i la rítmico-musical) que utilitza els signes i la sintaxi propis del llenguatge dramàtic. Es caracteritza per integrar els diferents llenguatges (verbal, plàstic, rítmico-musical, corporal) i per constituir un poderós mitjà d'aprenentatge, ja que implica simultàniament aspectes cognoscitius, afectius i psicomotrius.
Les virtualitats de les tècniques dramàtiques com a instruments d'ensenyament i aprenentatge es poden concretar en els aspectes següents:
1. Les tècniques dramàtiques són aplicables a una metodologia interdisciplinària. Des d'aquesta òptica són més bé un instrument per a l'ensenyament d'altres coses. La seua funció seria anàloga a la dels mitjans àudio-visuals.
2. Les tècniques dramàtiques proporcionen oportunitat per realitzar activitats multiexpressives: auditives, visuals, motrius i verbals. Possibiliten que el subjecte de l'aprenentatge tinga experiències simultànies en tots els plànols de la seua persona, no limitant l'aprenentatge sols a una simple experiència intel•lectual.
3. Les tècniques dramàtiques produeixen una resposta total, un conjunt de respostes verbals i no verbals front a un estímul o grup d'estímuls.
4. Actuen com a pont de connexió entre les Humanitats i les Arts.
5. Són una eina inapreciable per a l'educació en valors i del canvi d'actituds, quan s'ofereix als alumnes el debat sobre alternatives en la conducta i l'elecció dels individus.
6. Incrementen la motivació en recórrer a l'instint de joc dels alumnes, al mateix temps que ofereixen l'oportunitat d'introduir el món exterior a l'aula.
7. Demanen la participació i la col•laboració. Afavoreixen la relació harmònica entre els components del grup, ja que permet als participants prendre consciència col•lectiva del treball i realitzar-lo comptant amb l'esforç de tots, i possibiliten situacions en les quals hi ha necessitat d'una precisa i clara comunicació.
8. S'estableix un tipus de relació no habitual entre els estudiants i la seua professora o el seu professor, ja que el marc global on es desenvolupen les tècniques dramàtiques acostuma a ser més lúdic i creatiu. En aquest ambient el professor incita al joc i a la creació i accepta els suggeriments dels alumnes.
El teatre, entés com art dramàtic, és una activitat que persegueix un producte-espectacle i que requereix una repetició mitjançant assajos per tal d'obtenir uns determinats resultats estètics. Comporta l'aparició de papers (actor, director teatral, escenògraf, crític, dramaturg, etc.) i necessita uns espectadors. És en l'adolescència quan el jove és capaç d'entendre la funció comunicativa de cadascun dels elements teatrals, el seu valor com a signe, integrant cadascun d'aquests en un conjunt major, l'espectacle o el text dramàtic.
El teatre, entés com a matèria d'ensenyament en l'Educació Secundària Obligatòria ESO, no ha de consistir només en «fer i veure teatre». Tampoc s'ha de considerar com un cos de coneixements sobre la història i la literatura dramàtica i sobre les tècniques actorals. En aquesta etapa educativa s'ha d'optar per enfocaments més flexibles i didàcticament més enriquidors, centrats en el procés d'investigació i aprenentatge, en el procés de compartir i aportar idees i en el procés de creació.
En definitiva, la finalitat de la matèria optativa Dramatització/teatre no és la de formar actors, directors teatrals o escenògrafs, sinó la de constituir un procés d'aprenentatge de l'expressió dramàtica, la comunicació grupal i la creació a través del joc teatral.
Els continguts d'aquesta matèria són:
1. El temps. L'argument. El tema.[modifica]
- Els elements de l'esquema dramàtic com a desencadenants de la dramatització.
La improvisació: Definició i parts de la improvisació. La improvisació com a recurs metòdic.
Els processos de dramatització:
- Procés individual, procés col•lectiu. Procés directe, procés invers.
- Passos o parts d'un procés de dramatització. La teatralitat.
2. La representació de papers[modifica]
La simulació:
- La simulació de situacions humanes conflictives.
- Acceptació i manteniment del paper durant la simulació.
La representació de papers:
- Procés o fases de la representació de papers.
- Estudi i anàlisi de problemes mitjançant el joc de rol.
3. Lectura, dicció, anàlisi, dinamització i creació de textos[modifica]
Aquest bloc integra tota la informació que es refereix al text i a la seua comunicació o interpretació sonora.
Lectura i dicció:
- Lectura o dicció expressives.
- Lectura individual, dialogada i coral.
- Dicció de la prosa i del vers.
- La lectura o dicció interpretativa.
Anàlisi: - L'anàlisi del text com a pas previ a la posada en escena, com a comentari de text o com a primer moment d'una improvisació dramàtica.
- Recolzament de la dinamització en l'anàlisi del text dramàtic.
- El text i la seua traducció als respectius llenguatges dinàmics.
- Els desencadenants dinàmics i la seua conversió en text.
- Apartats de la dramatització: sonoritzar, dramatitzar, modificar i il•lustrar.
4. Expressió corporal[modifica]
Presa de consciència i sensibilització del propi cos:
- Esquema corporal: funció de cadascuna de les parts (cara, braços i mans, tors, cames i peus) en la comunicació.
- Concentració, desinhibició i sensibilització.
- Relaxació i distensió.
Llenguatge del cos:
- Principis bàsics de la comunicació no verbal.
- L'espontaneïtat, la tècnica i la creativitat corporals.
- L'expressió d'emocions i estats d'ànim.
- Postures, equilibri i moviment.
Relacions amb l'entorn:
- La relació i la comunicació interpersonals: desenvolupament grupal.
- Els objectes com a suports i desencadenants de l'acció.
Percepció i estructuració de l'espai-temps:
- Les iconografies o llenguatge de les postures.
- La vivència rítmica.
- Els elements del moviment expressiu.
5. El discurs teatral[modifica]
El bloc comprén els sistemes de signes operants en el discurs o espectacle teatral i les seues relacions.
Sistemes amb referència a l'actor:
- El text pronunciat.
- La paraula o text literari.
- El to o la dicció-interpretació oral del text.
- L'expressió corporal (Mímica, gest i moviment).
- Aparences externes de l'actor (Maquillatge i pentinat. Vestuari).
Sistemes externs de l'actor:
- L'espai teatral i les seues formes.
- L'espai escènic (Decorats. Objectes i accessoris).
- L'espai tècnic )Il•luminació. Música i so).
La relació de l'actor personatge amb els sistemes de signes:
- La construcció interna del personatge.
- La manifestació externa mitjançant del text pronunciat, l'expressió corporal i les aparences externes.
- El moviment individual i de grup, la coreografia com a element creador o modificador de l'espai escènic.
6. Muntatge de representacions dramàtiques i assistència a espectacles teatrals[modifica]
El bloc tracta del procés de posada en escena de qualsevol tipus d'espectacle dramàtico-teatral que s'haja de representar davant d'un públic, així com de l'assistència a espectacles produïts fora de l'àmbit escolar.
El text dramàtic:
- Elecció del text o de la intenció prèvia (tema, idea, fets, etc.) per a la representació.
- Creació col•lectiva d'un text o guió nous.
- Anàlisi del text.
Planificació de la posada en escena:
- Divisió del treball i de les funcions dins del grup.
- La construcció dels personatges.
- L'espai escènic i tècnic.
- El llibre de direcció (guió de l'actor, guió tècnic i guió escènic).
Assajos i representació:
- Les sessions de treball: diferents tipus d'assajos. Anàlisi i planificació.
- Actuacions (Anàlisi posterior i replantejament de l'espectacle).
El paper de l'espectador:
- Abans de l'espectacle.
. Recollida d'informació sobre l'autor, l'obra i el grup.
. El text i les crítiques de l'espectacle.
- Durant l'espectacle.
. Presència activa: lectura i comprensió dels signes escènics.
Participació.
Identificació.
- Després de l'espectacle.
. Pautes per a la crítica dels espectacles.
. Lectura de crítiques i debat.