Usuari:Antoniasmeri/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Antoniasmeri. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 d'abril de 1912 Madrid |
| Mort | 21 de febrer de 1990 Madrid |
| Activitat | |
| Gènere | Dona |
| Artistes relacionats | Pare: José Pinazo Martínez
Avi: Ignacio Pinazo Camarlench Oncle: José María Pinazo |
Marisa Pinazo Mitjans (Maria Luisa Mitjans) (Madrid 24 d'abril de 1912- 21 de febrero de 1990) fou una Pintora madrilenya. Es casa amb Paco Fernández- Longoria i tenen una filla: Marisa Fernández- Longoria- Pinazo.
Biografia[modifica]
Va pertànyer a una important família d'artistes ligats a terres valencianes. El seu pare va ser pintor José Pinazo Martínez que es va casar en 1907 amb Magdalena Mitjans i Sans.[1] El seu avi va ser Ignacio Pinazo Camarlench i el seu oncle l'escultor José María Pinazo.
Encara que va naixer a Madrid, la seva infància va transcórrer a la localitat valenciana de Godella, on vivia amb els seus progenitors, la seva germana Maria Teresa i el patriarca de la família Pinazo. Després de la mort d'aquest, es van traslladar a Madrid, al carrer Sánchez Bustillo, 3, encara que sempre
va estar lligat a Godella. Dotada d'una tremenda sensibilitat artística i humana, des de xiqueta Marisa va començar a utilitzar materials de pintura del seu pare, a la primerenca edat de sis anys i a desenvolupar el seu instint per a la pintura i el dibuix, amb una mà privilegiada. Sota el constant aprenentatge del món de la pintura que el seu pare li proporciona i l'acurada educació que rep de la seva mare, Marisa creix en un ambient familiar propici per a les belles arts.[2]
Trajectòria artística[modifica]
El primer esment que tenim de la seva activitat artística és gràcies a un article que dedica la revista Blanco y negro a la figura del seu pare. Hi tenim constància que Marisa ja està pintant amb regularitat a l'edat de 18 anys.
Encara no té molta obra però als llenços es pot apreciar les seves qualitats per a la pintura. Els seus estudis són naturaleses mortes d'objectes simples com caixes de cartró, flascons, bombetes o parament de la casa,[3] Qualsevol objecte és una excusa per fer una anàlisi de la realitat.
Gràcies a aquest reportatge tenim accés a fotografies de la seva obra, on observem un estil molt personal amb què desenvolupa pintures de marcat aire avantguardista.
Marisa està totalment immersa en els cercles d'art i participa en l'homenatge que es fa a Madrid als pintors Genaro Lahuerta i Pedro Sánchez per l'èxit obtingut a la seva exposició del Heraldo.
El 1931 finalment s'anima a mostrar la seva obra i participa al XI Saló de Tardor, exposició Nacional que organitzà el Cercle de Belles Arts a Madrid, que se celebra al Palauet del Retir.[4][5]
FOTO
En el 1932 va participar en el Salón del Heraldo de Madrid en una exposició d'Art modern, organitzada per catorze joves artistes, pintors i escultors.
A l'any següent, (1933) s'inaugura la Exposición de los Independientes al simpàtic salonet de l'Herald, on s'exposen al voltant de quaranta obres del grup anomenat " Artistes d'acció", pintors, dibuixants i escultors. Ella destaca amb la seua exposició, un quadre que representava un "estudi" brillant i ben harmonitzat.
Eixe mateix any, el dia 30 d'agost, va asistir a una festa d'art que es va celebrar al parc del casino a l'Escorial de València. Ella volia portar a l'Escorial un festival que te transportés per breus hores al àpat llevantí.
Al 1935 participa en la Exposición artística de la derecha regional , que se celebra a l'històric palau de Cervellón, transformat en una magnífica exposició de pintura, escultura i arts decoratives.
Va paticipar en l'Exposición Blanco y Negro en Madrid el 28 d'abril de 1935. En aquesta exposició van a començar a aparèixer moltes dones pintores. Entre elles Marisa Pinazo.
Al 1935, participa en la Exposición de Bellas Artes que té lloc al palau de cristall del retir. Va ser organitzada per l'associació de Pintors i Escultors. Va triomfar en el sentit decoratiu per l'harmonia del color i l'equilibri de la seua composició, el quadre anomenat: "Azucenas".
FOTO
- El 1935 se celebra la seva darrera exposició individual amb caràcter pòstum, al Museu d'Art Modern de Madrid. El catàleg va ser dissenyat per la seva filla María Luisa i prologat pel crític Juan de l'Alzina.
El 12 de febrer de 1936 va participar en la Exposición de Arte Español en Paris. L'organitza: " La societat d'artistes ibèrics". Aquesta exposició està oberta actualment al museu del Jeu de Paume
El seu pare va morir el 3 de desembre de 1933 per una malaltia irreversible als 53 anys i a l'any següent nomenen a ella i a la seva germana socis d'honor a la Junta General a la Casa Regional Valenciana.
El Jurat d'Admissió i de qualificació del XV Salón de Otoño, atorga la recompensa de soci de mèrit a Marisa Pinazo pel " Bodegó".
Mor el dia 21 de febrer de 1990 a l'oratori de Lourdes a Madrid.
- ↑ «Boda». El Pueblo : diario republicano de Valencia. Año XV Número 5897, 12-11-1907, pàg. 4.
- ↑ «Marisa Pinazo». [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ Abril, Manuel «Rumbo, exposiciones y artistas: Pinazo y compañía.». BLANCO Y NEGRO MADRID, 15-06-1930, pàg. 20.
- ↑ Nuevo mundo (Madrid), 05-06-1931, pàg. 26.
- ↑ Revista hispanoamericana de ciencias, letras y artes, n.º 102., 10-1931, pàg. 21.