Vés al contingut

Usuari:Beeerrttaa/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Festa Major[modifica]

A Sant Quintí de Mediona, com a la resta de poblacions de Catalunya, cada any se celebra la Festa Major, una festa que antigament se celebrava per acció de gràcies després d'haver fet la collita satisfactòriament; la sega i la verema. Per aquest motiu, tant la Festa Major de Sant Quintí com la de molts altres pobles se celebren entre mitjans d'agost i principis de setembre.

Actualment, l'estructura de la Festa Major és semblant a la que molts anys enrere tot i que ara està adaptada a l'actualitat. Hi ha diverses celebracions que marquen l'inici; la tronada i el tritlleig de les campanes i un castell de foc i el final de la Festa Major. Un dels actes més importants que maquen l'inici de la festa és el pregó. A la Festa Major de Sant Quintí, hi ha uns quants grups folklore popular.[1]

Els grallers[modifica]

L'any 1890 a Sant Quintí de Mediona, es forma un grup anomenat "Els Moliners", aquesta colla rep aquest nom perquè era l'ofici del qual treballaven alguns dels seus components. Un d'ells, l'Antoni Carafí Bargalló, un graller quintinenc dels anys 20, que va ensenyar a molts pagesos a tocar la gralla i el flabiol. Altres dels components, eren els germans de l'Antoni: Joan Bargalló, Josep Bargalló i Daniel Bargalló. Del timbaler se'n desconeix la identitat. Aquesta antiga colla, era una formació mixta formada per tres grallers; una gralla seca i dues de llargues; i un timbaler. Aquesta colla va tocar durant 30 anys (1890 - 1920).[2]

Tot i així a Sant Quintí de Mediona, no hi va tornar a haver un grup propi de grallers fins a l'any 1985, quan en Josep Creixell i Gabarró va iniciar el grup local de grallers proposat posteriorment per l'ajuntament del poble. L'any posterior els Grallers de Sant Quintí es van estrenar per primera vegada a la Festa major acompanyant als gegants i als capgrossos.[3][4]

Els capgrossos[modifica]

La primera referència per escrit que tenim dels capgrossos de Sant Quintí és del 1915 al Costumari Català de Joan Amades. Els caps que hi havia l'any 1915 n'eren 6, els quals van desaparèixer l'any 1931. Des de la desaparició dels caps, cada any quan arribava la Festa Major en llogaven uns de fora. Això va canviar l'any 1952 quan l'ajuntament va comprar uns caps propis, els quals es van fer ballar fins als anys vuitanta. L'any 1988, l'ajuntament va comprar rèpliques dels caps anteriors a la botiga "El Ingenio de Barcelona". La colla actual ha fet capgrossos de persones que han sigut importants pel poble i a la vida del municipi, com per exemple el capgròs de Josep Creixell i Gabarró o el capgròs de Joan Amades.[5][6]

Els bastoners[modifica]

El ball de bastoners, és el ball més antic de tots els balls del poble. La primera referència escrita que trobem d'ells és de l'any 1818. Als inicis del segle XIX, era dels pocs balls de bastoners que hi havia a la comarca, anaven a les festes majors del Penedès mostrant a la població la seva actuació.

És un dels balls més tradicionals que hi ha al poble, ja que 6 dels 8 balls actuals, ja es ballaven l'any 1920.

Una de les moltes curiositats d'aquest ball, és que no es ballen a ritme de gralles, sinó d'una flauta de bisell, que és l'instrument original del ball de bastoners. La colla de bastoners de Sant Quintí, l'anomenen flabiol, tot i que no ho és ben bé.

La tradició d'aquesta colla, diu que quan un membre es casa, es regala un ram a la núvia i és per això que al damunt de la bandera de la colla hi porten un ram.[7][8]

Les panderetes[modifica]

El ball de les panderetes va sorgir gràcies a una mestra de l'escola que va ensenyar el ball a unes quantes alumnes seves l'any 1969.

Aquesta proposta va tenir tant èxit que es va decidir incloure el ball de les Panderetes a la Festa Major del poble. En aquelles dates, era un grup on ballaven nenes petites. L'any 2004 es va crear la colla gran del ball de les Panderetes, a la qual hi ballaven noies que tenien més de 17 anys. Això va fer que la colla original, la de les petites, passes a formar part de la Festa Major dels Petits.[9][10]

Ball de les gitanes[modifica]

Es manifesta per primer cop el ball de les gitanes l'any 1853, on apareix en diversos documents fins a l'any 1928. A principis de l'any 2011, una colla de Sant Quintí va decidir recuperar el ball tradicional amb l'objectiu de recuperar el folklore històric de la vila. El ball format per 10 gitanes, 4 galerons, l'estaquirot i el capità. Aquests ballen la melodia i el ritme de dos grallers i un timbaler. Abans de la dansa hi ha uns versos que utilitzen per fer mofa de l'escenari polític i social amb un llenguatge satíric i pujat de to.[11]

El drac[modifica]

El drac és un dels balls més importants i històrics de la Festa Major de la vila de Sant Quintí de Mediona. Sense cap dubte, Sant Quintí és un poble de dracs. L'any 1853 apareixen dos dracs documentats que ballaven per Festa Major, aquest surten com a Drac Vell i Drac Nou. Les primeres imatges on surt un drac és en el Costumari Català l'any 1915 i són del drac estrenat l'any 1895. Posteriorment, aquest drac de color negre, amb banyes semblants a les d'una cabra apareix en diverses fotografies de la dècada dels 20 i dels 30. Finalment, va desaparèixer, es creu que va ser cremat durant la Guerra Civil (1936 - 1939).

Sant Quintí va estar anys sense drac propi, en canvi, es portava de fora per poder fer-hi la Festa Major. Això va durar fins a l'any 1954, en què es va construir el drac amb la imatge del que hi ha actualment. Aquest fou apadrinat pel mateix Joan Amades abans de sortir a ballar a la Festa Major del 1954. En el 50è aniversari de la seva construcció, la colla del drac li va posar nom al drac, aquest encara es manté i s'anomena Quintifoc.[12][13]

Els diables[modifica]

El ball de diables de Sant Quintí de Mediona, és una colla de diables centenaris que des de l'any 1853 com a mínim està fundada i des del moment no ha deixat de sortir en cap Festa Major. La indumentària que porten els diables, és la mateixa que portaven al segle XIX, des de llavors no ha canviat, igual que tampoc ha canviat els versos que al poble anomenen "El Típic". Aquest és el parlament o sainet, que rep el nom d'aquests al poble. El típic és la característica més notòria que té el ball, ja que aquest s'ha mantingut gairebé immaculat d'ençà que es va crear.

Una altra cosa a destacar de la colla és el correfoc. Aquest es fa des de l'any 1988, aquest consisteix a córrer pels carrers de Sant Quintí amb masses plenes de foc, que deixen enrere carrers plens de foc, aquest acaba a la plaça de l'ajuntament de la vila i allà es fa la "petada final" on milers de carretilles s'encenen i on no hi cap ni una agulla.[14][15]

El ferafoc[modifica]

El Ferafoc és una bèstia de foc nascuda l'any 2011 com a creació d'Elías Álvarez. La figura del Ferafoc representa hipogrif, una criatura meitat àliga, meitat cavall. Joan Serra, un historiador quintinenc va elaborar la llegenda popular que explica la història de la bèstia, que enllaç amb el passat mitològic de la vila de Sant Quintí. La llegenda conta com Guillem de Mediona, un antic comte de Mediona del segle Xl, s'enfronta en contra de les àligues que guardaven l'espasa màgica Tisona. Guillem de Mediona surt guanyador de la batalla, però acaba ferit i enverinat de l'enfrontament. Com s'havia curat amb l'herba medicinal cua de cavall, com a efecte de l'enverinament, el comte es va transformar en el Ferafoc, una bèstia amb esquena de cavall, cap, potes i pit d'àliga.[16]


REFERÈNCIES[modifica]

  1. Argemí Salat, Xavier; Sadurní Hill, Ma.Teresa; Serra Arman, Joan. Sant Quintí de Mediona. 1a edició, abril 1999. Sant Quintí de Mediona: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 405-407. 
  2. Fontanals i Argenter, Blai. Nosaltres, els grallers. Segona edició, maig de 2010.. Barcelona: AMALGAMA EDICIONS, 1996, p. 262-263. ISBN 978-84-89988-63-7. 
  3. «Els grallers». Festa Major de Sant Quintí de mediona. Ajuntment de Sant Quintí de Mediona. [Consulta: 4 octubre 2022].
  4. Argemí Salat, Xavier; Sadurní Hill, Ma.Teresa; Serra Arman, Joan. Sant Quintí de Mediona. Primera edició, abril 1999.. Sant Quintí de Mediona: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 417. 
  5. «Els capgrossos». Festa Major de Sant Quintí de Mediona. Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. [Consulta: 11 octubre 2022].
  6. Argemí salat, Xavier; Sadurní Hill, Ma.Teresa; Serra Arman, Joan. Sant Quintí de Mediona. 1a edició, abril 1999. Sant Quintí de Mediona: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 414-415. 
  7. «Els bastoners». Festa Major de Sant Quintí de Mediona. Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. [Consulta: 4 octubre 2022].
  8. Argemí Salat, Xavier; Sadurní Hill, Ma.Teresa; Serra Arman, Joan. Sant Quintí de Mediona. 1a edició, abril 1999. Sant Quintí de Mediona: Ajuntament Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 412-414. 
  9. «Les panderetes». Festa Major de Sant Quintí de Mediona. Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. [Consulta: 6 octubre 2022].
  10. Argemí Salat, Xavier; Sadurní Hill, Ma.Teresa; Serra Arman, Joan. Sant Quintí de Mediona. 1a edició, abril 1999. Sant Quintí de Mediona: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 415-416. 
  11. «Ball de les gitanes». Festa Major de Sant Quintí de Mediona. Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. [Consulta: 6 octubre 2022].
  12. «El drac». Festa Major de Sant Quintí de Mediona. Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. [Consulta: 6 octubre 2022].
  13. Argemí Salat, Xavier; Sadurní Hill, Ma.Teresa; Serra Arman, Joan. Sant Quintí de Mediona. 1a edició, abril 1999. Sant Quintí de Mediona: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 407-408. 
  14. «El Ball dels Diables». Festa Major de Sant Quintí de Mediona. Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. [Consulta: 6 octubre 2022].
  15. Argemí Salat, Xavier; Sadurní Hill, Ma.Teresa; Serra Arman, Joan. Sant Quintí de Mediona. 1a edició, abril 1999. Sant Quintí de Mediona: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 409-411. 
  16. «El Ferafoc». Festa Major de Sant Quintí de Mediona. Ajuntamet de Sant Quintí de Mediona. [Consulta: 6 octubre 2022].