Usuari:Biblioteca La Sagrera/proves

Plaça Masadas

La plaça Masadas es troba a la confluència dels carrers de Coll, Monlau i Cortit, al bell mig del barri de la Sagrera, a Barcelona. La plaça Masadas dibuixa, juntament amb la Plaça Reial i la plaça del Mercadal de Sant Andreu, el mapa de les poques places porticades de Barcelona, inspirades en el model neoclàssic francès . Aquesta plaça és tradicionalment coneguda com la plaça del mercat, ja que va acollir durant anys el mercat de la Sagrera. També ha estat incorrectament anomenada Messades, Massades o Mesades.

Estructura

La plaça Masadas està completament porxada, excepte per la cantonada nord-est, d'on es va eliminar una part dels arcs per deixar entrada a un dels carrers. En l'actualitat (2013), la plaça conserva 39 arcades i té 45 punts de llum .

El nom i la història

La plaça deu el seu nom a l'advocat Pacià Masadas i Teixidó, propietari d’extenses terres a la zona, diputat provincial entre 1862 i 1871 i senador a les Corts durant el 1872. Pacià Masadas va cedir els terrenys a l’Ajuntament de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals per tal de dotar el barri d’un espai de joc per als nens . Posteriorment, el seu nebot, Josep Enric Coll i Masadas va gestionar amb el consistori la urbanització de la plaça cap al 1876. Segons el president del Centre de Documentació de La Sagrera, Joan Gironès, aquest fet va coincidir amb l’arribada del tramvia fins a Horta. El projecte de la instal•lació d’un mercat va dividir la plaça en una zona coberta i una altra de descoberta, on els pagesos dels voltants venien els seus productes.

La urbanització de la plaça es va projectar l’any 1977, i fins al 1916 no es va donar per acabada. Al principi va donar aixopluc a les parades del mercat, que eren variables fins al 1933, any en què l’ajuntament va marcar la posició de les taules de vendre. Es van fixar 74 paradistes i un despatx de control sanitari i municipal al cantó del carrer de Monlau.

El mercat estava situat sota les porxades, i els seus inicis van ser molt dinàmics, però a mesura que passava el temps, anava perdent rellevància, i per aquest motiu les subhastes de parades eren un fet continuat.

A causa dels nombrosos desperfectes, el juny de 1925 les autoritats municipals de mercats van suspendre el mercat i el van traslladar temporalment a Sant Andreu. Els veïns de la Sagrera, malgrat l’autoritarisme imperant en aquell moment, es van negar a traslladar-se a Sant Andreu per comprar, i van començar una campanya de recollida de signatures per exigir un nou mercat.

El 18 de juliol de 1955 es va inaugurar al mig de la plaça el mercat de ferro i les parades descobertes van desaparèixer. Aquest mercat va poder resistir l’obertura del mercat de Felip II, però no va poder superar les obertures de l’Hiper Radar i el Centre Comercial Odeón. Finalment, l’obertura de l’Hipercor el 1986 va provocar el tancament de nombroses parades, i el juny de 1993 es va decidir enderrocar la instal•lació. La plaça, molt degradada, va ser rehabilitada el 1994 i va poder recuperar el seu aspecte esplendorós [1].

Actualitat

Actualment, a la plaça hi ha dues fonts, una font sortidor al centre i una font corrent en un dels extrems. Els arbres que hi trobem són pruneres bordes.

Per tal de dinamitzar-la, el Districte de Sant Andreu va arribar un acord amb l’Agrupament Ferroviari de Barcelona per tal d’organitzar-hi una fira de modelisme ferroviari i general, el Mercahobby, que des de l’octubre del 1994 se celebra cada primer diumenge de mes amb una gran assistència, tant de públic com de paradistes. En aquesta fira, a més de maquetes de trens per a col·leccionistes, podem trobar-hi tot tipus de joguines antigues.

La gran bellesa de la plaça ha fet que sigui un plató ideal per fer espots publicitaris o per rodar escenes de sèries, com ara la sèrie El cor de la Ciutat, de Televisió de Catalunya. També s’hi celebren diversos actes organitzats per la Comissió de Festes de la Sagrera.