Usuari:CarlaTort/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

2. Tipus d'impressió en 3D

Hi ha dues maneres d'enfocar la impressió 3D d'aliments, en funció de la finalitat buscada per l'usuari.

En primer lloc, trobem el mètode Additive Layer Manufacturing (ALM) que té com a objectiu automatitzar totes les operacions individuals manuals que s'haurien de dur a terme per fer un producte [1]. Així, per exemple, els robots podrien barrejar els diferents ingredients en la proporció concreta per fer unes galetes. Referència: Article 7.

Aquest procés té algunes limitacions com ara la necessitat d'equips i material especial. Referència: Article 3. Tot i això, també presenta múltiples avantatges com un processament ràpid, automatitzat i reproduïble a l'hora de fer un plat el qual es pot guardar i digitalitzar en un software informàtic per evitar errors del processador, promovent d'aquesta manera un menjar de molta qualitat. Referència: Article 5

En segon lloc, trobem el mètode Food Layered Manufacture (FLM), el qual integra la part purament automatitzada del mètode ALM amb tècniques gastronòmiques de creació pròpia. D'aquesta manera, els usuaris poden fabricar comestibles amb un color, textura, forma, sabor i nutrients personalitzats. Referència: Article 4.

Aquesta és una aplicació innovadora que permet una experimentació i innovació constant pel que fa a les receptes culinàries. Referència: Article 12


X. Sistemes operatius de les impressores 3D

El sistema operatiu de les impressores 3D està coordinat per un sistema Cartesià de tres eixos X-Y-Z, basat en els mecanismes de distribució, sinterització, un software i sistema de control a partir del qual podem controlar la fabricació de l'aliment a temps real. Referència: Article 4 i 12. Els principals sistemes operatius estan llistats a continuació.

Sistemes operatius universals

Consisteixen en sistemes d'impressió de codi obert amb l'objectiu de disminuir el cost que suposa aquesta pràctica i fer la impressió 3D disponible per qualsevol usuari. Un exemple el trobem en la impressora Fab@Home Referència: Article 11, 4 o MultiFab. Referència: Article 13

L'objectiu principal d'aquests sistemes és la creació de formes en 3D ràpides, econòmiques i que permetin un estudi de les propietats de diferents materials materials. Tot i això, la seva aplicació i resolució és en general limitada. Referència: Article 4 i 13

Sistemes operatius propis

Fa referència a sistemes d'impressió específics dissenyats per satisfer necessitats concretes en funció del material utilitzat i mètode de dispensació que es té previst fer servir. Per tant, tots els esforços es centren en la millora de material i màquines. Referència: Article 4

Sismtemes operatius Interfàsics

MARTA


X. Tècniques d'impressió.

La construcció d’aliments en 3D consisteix en el disseny d’un software informàtic (plataforma d’impressió) a partir del qual s’escaneja un objecte. A continuació, es sintetitza l’objecte en 3D a partir de capes fines de material. Referència: Article 5.

Aquestes tecnologies, no necessiten molta energia sinó que el material usat tingui suficient rigidesa i resistència per evitar deformació. Finalment, la qualitat final del comestible depèn bàsicament de la tecnologia utilitzada, la qual podem classificar en els 4 mètodes que es troben a continuació. Referència: Article 4.

1. Sinterització selectiva amb làser / Sinterització d'aire calent

Tant la Sinterització selectiva amb làser (SLS) i Sinterització d'aire calent (SHA) són dos processos de sinterització que utilitzen una font (raig làser per SLS i aire calent per SHA) per fusionar partícules de pols de diferents capes de material a fi de crear una estructura sòlida. Referència: Article 5 i 4

Durant aquest procés la pols es calenta fins el punt d’estovament, que té lloc sota del punt de fusió del  material, perquè així s’evita una possible distorsió tèrmica i es facilita la fusió. Seguidament, es fusionen les partícules i es sintetitza una capa segons uns perfils informàtics seleccionats. D’aquesta manera, les capes posteriors segueixen el mateix procés fins que es produeix l’objecte 3D. Referència: Article 6 i 4

Aquest mètode, és molt aplicable en estructures internes complexes i superfícies poroses. Tot i això, la velocitat de sinterització és limitada i els productes poden mostrar deformacions causades per l’escalfament tèrmic. Referència: Article 6

2. Fused deposition modeling (FDM)

El Fused deposition modeling (FDM) es basa en l’extorsió d’un material polimèric fos que s’extreu de la boquilla d’una matriu d’extrusió, al qual se li dona una forma definida i on posteriorment, té lloc el refredament immediat de les diferents capes impreses.  Referència: Article 9

És un mètode molt usat perquè té molta variabilitat i els costos de producció són baixos. Alhora, proporciona productes molt uniformes i resistents mecànicament. Malgrat això, l’alta temperatura per fusionar el material, pot degradar els compostos actius i la resolució depèn de la mida de la boquilla usada. Referència: Article 6

Aquest mètode és molt usat per crear productes de xocolata personalitzats, que es coneix com ChocALM.  Referència: Article 10 i 8

  1. Sun, Jie; Zhou, Weibiao; Huang, Dejian; Fuh, Jerry Y. H.; Hong, Geok Soon «An Overview of 3D Printing Technologies for Food Fabrication» (en anglès). Food and Bioprocess Technology, 8, 8, 2015-8, pàg. 1605–1615. DOI: 10.1007/s11947-015-1528-6. ISSN: 1935-5130.