Usuari:Carles90ar/Psophocarpus tetragonolobus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La mongeta ploma (Psophocarpus tetragonolobus), també coneguda com el mongeta Goa, mongeta de quatre vores, mongeta de Manila o mongeta de Maurici, és una planta tropical nativa de Nova Guinea de la família dels llegums.

Creix abundantment en països càlids i humits de l'equador, des de les Filipines i Indonèsia a Índia, Myanmar, Malàisia, Tailàndia i Sri Lanka. També és àmpliament coneguda, tot i que cultivada a petita escala al Sud-est asiàtic i Papua Nova Guinea.[1] La mongeta ploma és reconeguda per pagesos i consumidors de la regió asiàtica per la seva varietat d'usos, tant gastronòmics com medicinals. La mongeta ploma és rica en nutrients, i totes les parts de la planta són comestibles. Les fulles poden ser menjades com els espinac, les flors s'usen en amanides, els tubercles poden ser menjats crus o cuinats i les llavors es fan servir de manera similar a la soja. La mongeta ploma és una espècie poc utilitzada avui dia, però té el potencial d'esdevenir una espècie alimentària important amb múltiples usos en els tròpics d'Àsia, Àfrica i Amèrica llatina.[1]

La mongeta ploma és una espècie que pertany al gènere Psophocarpus, un gènere amb 6-9 espècie variades.[1] Les especies del gènere Psophocarpus són herbes perennes[2] i s'enfilen als elements del seu voltant per la torsió de les seves tiges, tenen arrels tuberoses i tavelles amb vores serrades.[3]

Aspecte[modifica]

La planta de la mongeta ploma creix de forma ascendent fins a uns 3–4 m d'alçada. És doncs, generalment més alta i notablement més gran que la mongeta comuna. Tot i que és una herba perenne, pot ser cultivada com una planta anual. La tavella d'aquesta planta és generalment d'uns 15–22 cm (6–8.5 in) cm (6–8.5 in) de llarg i té quatre lòbuls plans amb vores irregulars que recorden a una ploma. La pell d'aquestes és cerosa i la polpa parcialment translúcida a les baines joves. Quan la tavella és totalment madura, queda seca, es torna d'un color marró cendrós i s'obre per la meitat per alliberar les llavors. Les llavors són similars a les de la soja, tant en ús com en contingut nutritiu (d'un 29.8% a un 39% de proteïna).

Hi ha variació abundant en l'aspecte d'aquest gènere. La forma de les seves de fulles contempla una gamma de fulles, ovalades, deltoide, oval-lanceolades, lanceolades.[1] A més varien de color en diferents tonalitats de verd. Les flors són grans i d'un blau pàl·lid.

El color de tija és generalment verd, però pot variar de tonalitats o fins i tot de tons de morat.

El color de tavella també pot variar en una gama de colors crema, verd, rosa o porpra. La superfície exterior de la beina també varia de textures, segons el genotip, poden ésser llises o més aspres. La forma de la llavor és majoritàriament ronda, tot i que també se'n troben d'ovalades o rectangulars i el seu color varia en funció de factors ambientals i les condicions d'emmagatzematge,[1] podent ser blanques, de color crema, marró clar o més fosc. La forma de la seva arrel és d'aspectes diversos.

Consum humà i nutrició[modifica]

Un dels avantatges del la mongeta ploma és la seva versatilitat, ja que se'n poden aprofitar moltes parts diferents de la planta com a aliments.

Tavelles: Poden ser menjades tendres com a verdura cruixent crua o  cuinada.

Llavors: requereix una cocció d'unes 2–3 hores per destruir els inhibidors de la tripsina i l'hemaglutinina que inhibeixen la digestió.[4] A més, poden ser torrades com els cacauets i tenen un valor nutritiu comparable a les llavors de soia, amb una mitja d'aproximadament un 35% proteïna i un 17% de greixos.

Arrels: poden ser menjades crues o cuites. Són riques en proteïnes (vora un 20%), un percentatge molt més alt que altres arrels comestibles, .[4]

Fulles i Flors: s'usen crues i cuites i també tenen un contingut de proteïna alt, del 10 al 15%.[4]

Germinació[modifica]

La mongeta ploma és una planta autopolinitzadora però mutacions i encreuaments ocasionals, poden produir variacions en l'espècie.[1] En climes tropicals no és necessari el pretractment de les seves llavors, però l'escarificació d'aquestes ha mostrat un increment en l'índex de germinació.[1] Un remull de les llavors també augmenta la velocitat de germinació, de fet, és habitual i pot fer-se conjuntament amb l'escarificació. Sota condicions ambientals naturals, s'ha descrit que les plàntules emergeixen entre 5–7 dies.[1]

Segons els registres la planta pot créixer tan ràpida o més que altres llegums, inclosa la soia.[16] Hi ha un període de 40 a 140 dies de germinació des de la sembra a la floració.[1] La beina assoleix la seva longitud plena i pot ser collida per utilitzar com a verdura 2 setmanes després de la pol·linització. Tres setmanes després de la pol·linització, la tavella esdevé fibrosa i després sis setmanes és el moment de recol·lectar les llavors madures.[3] El desenvolupament de tubèrcul i la producció de flors depenen del genotip i de factors mediambientals. Algunes varietats de sophocarpus tetragonolobus no produeixen arrels tuberoses.[1] I com a planta tropical, només florirà quan la longitud de dia sigui més curta de 12 hores, encara que s'han observat algunes varietats independents d'aquest factor.[1][5] Totes les varietats de mongeta ploma creixen en forma de parra i han de créixer sobre un suport. Alguns exemples de sistemes de suport inclouen: creixement contra parets exteriors de cases, cabanes, edificis; agafant-se contra arbres perennes més grans; estaques verticals; i altres estructures fetes amb posts i cables.[1]

A causa del lent creixement de les primeres etapes del creixement, és susceptible a la competència d'altres herbes durant les 4 a 6 primeres setmanes, pel que és molt important d'eliminar les males herbes.[1] Khan (1982) recomana eixarcolar a mà o amb una arada estirada per un animal un parell de cops abans d'instal·lar el sistema de suport de les mongeteres.[1]

Pot esser cultivada sense adobs, ja que en tractar-se d'una lleguminosa, tenen bacteris als nòduls de les arrels que fixen el nitrogen i en permet a la planta l'absorció.[3] Els factors que influeixen en aquesta fixació de nitrogen inclouen: la soca de bacteris Rhizobium, les interaccions entre la soca i el genotip de l'amfitrió, els nutrients disponibles i el pH del sòl.[1]

Clima[modifica]

S'ha observat que s'adapta bé al clima dels tròpics equatorials.[1] Creix en climes càlids i prefereix la humitat, però és una planta adaptable. La producció de les beines és òptima en climes humits, però l'espècie és susceptible a estrès hídric i a inundacions.[1] La temperatura ideal de creixent és d'uns 25ºC,[1] temperatures més baixes causen la supressió de la germinació, i temperatures extremadament altes van en detriment de les collites.[1]

Notes[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 Khan, T. Winged Bean Production in the Tropics. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1982, p. 1. 
  2. Hymowitz, T «Ethnobotany and Agriculture Potential of the Winged Bean». Economic Botany, vol. 31, 2, pàg. 180–188. DOI: 10.1007/bf02866589. Hymowitz, T «Ethnobotany and Agriculture Potential of the Winged Bean». Economic Botany, vol. 31, 2, pàg. 180–188. DOI: 10.1007/bf02866589. (2): 180–188. doi:10.1007/bf02866589. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Consell
  4. 4,0 4,1 4,2 El winged mongeta : una collita de proteïna alta pels tròpics : informe d'un plafó ad hoc del Comitè Aconsellable damunt Innovació de Tecnologia.
  5. ProductCode=s407

[[Categoria:Llegums]] [[Categoria:Phaseoleae]]