Usuari:Contraix/proves/Central hidroelèctrica de Reculada
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 | |||
|---|---|---|---|
La central hidroelèctrica de Reculada, també coneguda com a central de Gavet, és una central hidroelèctrica situada al terme municipal de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà. És alimentada pel canal de Gavet, canal de derivació que té l'origen a la Central hidroelèctrica de Talarn. Fou construïda per la companyia Riegos y Fuerzas del Ebro; les obres van començar el 1930 i van finalitzar el 1931.[1]
L'aigua turbinada desguassa al riu Noguera Pallaresa.
Antecedents[modifica]
A finals de 1911 s'iniciaren les obres de construcció de la central hidroelèctrica de Talarn. En projecte vigent un canal industrial de 60 quilòmetres de llargària derivaria des de la presa un cabal de fins a 20.000 litres d'aigua per segon fins a una futura central hidroelèctrica a construir a Camarasa. Aquest canal estava previst en el marge dret de la Noguera Pallaresa.
El 1913, la mala qualitat del sòl entre Puigcercós i Guàrdia de Tremp obligaren a interrompre la construcció del canal industrial pel marge dret de la Noguera Pallaresa. Riegos y Fuerzas del Ebro va sol·licitar el seu replanteig, traslladant el canal industrial al marge esquerra del riu, així com al mateix temps es sol·licitava la divisió de la concessió d'aprofitament hidroelèctric en tres salts diferents per poder construir-los separadament i permetre un millor aprofitament del cabal d'aigua concedit. El 16 d'octubre de 1913 es concedí la divisió de la concessió. El canal industrial passava a discórrer pel marge esquerre del Noguera Pallaresa fins a una nova central situada al congost de Terradets, establint la càmera d'aigua a la vall de Barcedana, la qual desaiguava a la central mitjançant un túnel de pressió en els contraforts del Montsec de Rúbies. I a partir del desguàs de la nova central es creava el Salt de Camarasa mitjançant un canal amb nombrosos túnels i obres de fàbrica que, arribava fins a la confluència entre els ríus Noguera Pallaresa i Segre a La Massana.[2]
El mes de març de 1930 es presentà el projecte de la central de Terradets. L'ajuntament de Llimiana es va oposar al projecte al·legant que la companyia Riegos y Fuerzas del Ebro no havia complert el seu compromís de fer un canal de reg. Després d'un període de negociació el 8 d'abril de 1931 es va arribar a un acord on, a part de la la presa de Terradets, es construiria un nou aprofitament hidroelèctric al marge esquerra del [[Noguera Pallaresa], la central hidroelèctrica de Reculada.
Components de la central[modifica]
El canal de Gavet fa de dipòsit regulador de la cambra d'aigües de la central, a partir de la qual arranca les canonades forçades. Les dues canonades forçades tenen una longitud de 530 metres i el desnivell que cobreixen és de 29 metres. La sala de màquines té dues turbines Francis d'eix vertical de la casa Escher Wyss & Cie de 16.000 CV acoblades a alternadors Metropolitan Vickers.[1] La potència total instal·lada és de 23 MW.
Ja en la seva construcció es podia operar des de la central hidroelèctrica de Talarn o bé directament des de la pròpia sala de màquines de la central de Reculada.[3]
L'any 2013 es va substituir el transformadors de la subestació elèctrica de la central.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Alayo i Manubens, Joan Carles. «Desenvolupament de la tecnologia elèctrica a Catalunya.1875-1935». A: Santiago Riera i Tuebols. Centenari de l'Electricitat a Figueres (HTML). Marcombo, 15 gener de 1999 (Cultura, Tècnica i Societat). ISBN 978-8426711823 [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Solà i Mas, Jordi. «La central hidroelèctrica de Terradets (1932 - 1935)» (pdf) (en castellà). Universitat de Barcelona. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Dyna hace 80 años» (HTML) (en castellà). Dyna Ingeniería e Industria, Volum 88, maig 2013, pàgina 246 [Consulta: 10 maig 2020].