Usuari:Contraix/proves/Vall de Molières
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La vall de Molières és una vall d'origen glacial situada en el vessant sud de la serralada pirinenca, fronterera entre Catalunya i Aragó. Forma un circ encerclat per altes carenes, excepte per la seva obertura oriental, que dona a l'extrem nord oest la vall de Barravés, de la qual és vall secundària. La part més baixa de la vall és la Pleta de Molières, situada a 1.615 metres d'altitud, i la més alta és el Tuc de Molières, de 3.010,1 metres.
Si bé geogràficament la vall forma part de la conca del Noguera Ribagorçana, es troba dintre del municipi de Vielha e Mijaran, de la comarca de la Vall d'Aran. La vall de Molières forma part de l'espai protegit de la capçalera de la Noguera Ribagorçana.
El refugi de Molières, no guardat, es troba a 2.392 metres d'altitud. Està situat sobre l'estany Inferior de Molières.
Geografia[modifica]
És una vall del Pirineu axial, estreta i de fortes pendents, els límits de la qual segueixen les altes carenes de les muntanyes que l'envolten.
Cims, serres i colls[modifica]
En el sentit de les agulles del rellotge, començant en el punt més al sud i a l'est, es troben els següents elements geogràfics:
Vessant meridional (S)[modifica]
La carena meridional separa la vall de Molières de la vall de les Salenques. Els pics més prominents són els següents:
- Tuca deth Santet, de 2.270 metres d'altitud.
- Tuc de Fontana de Vielha, de 2.581 metres.
- Tuc de Fontana de Senet, de 2.636 metres.
- Tuc del Mig de la Tallada, de 2.796 metres.
- Tuc de la Tallada, de 2.996 metres.
- Tuc de la Feixa de la Vall, de 2.877 metres.
Vessant occidental (O)[modifica]
Separa la vall de Molières de la vall de l'Escaleta.
- Tuc de Molières, de 3.010 metres. És el pic més alt de la vall. El seu cim és en una cresta de blocs de roca, formant la Serra de Salenques, orientada de nord a sud.
- Cap deth Hòro de Molières, de 2.973 metres.
Vessant septentrional (N)[modifica]
Forma part de la divisió d'aigües del Pirineu. Està format pel Sarrat dera Gerbosa i la Serra dera Pleta Naua. Els pics més significatius son els següents:
- Tuc dera Gerbosa, de 2.846 metres d'altitud.
- Tuc de Montoliet, de 2.478 metres.
Vessant Oriental (E)[modifica]
El vessant oriental és obert a la vall de Barravés.
Estanys i rius[modifica]
El barranc de Molières creua tota la vall i desaigua al riu Noguera Ribagorçana. A 1.714 metres d'altitud es troba el Salt de Molières, de gran bellesa. El sòl granític, impermeable, permet l'existència de diversos estanys a la capçalera de la vall, que juntament amb els aiguamolls que es troben al preu de la vall constitueixen un espai que té un gran interès paisatgístic i natural, que és conegut com els Estanhots i molleres de la val de Molières.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «Estanhots i molleres de la val de Molières». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2021].
Bibliografia[modifica]
- «Vall de Molières» (HTML). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2021].