Usuari:Desfonts-Lagrâce/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Desfonts-Lagrâce. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Capcigrany[modifica]
Novel·la infantil de Blai Einer (pseudònim de Francesc Maspons i Anglasell) publicada inicialment al fulletó col·leccionable de la revista La Mainada[1] el 1921-22 i posteriorment editada en forma de llibre a Vic per Avel·lí Artís i Balaguer el 1922. Tant l’edició de fulletó com el llibre van comptar amb il·lustracions de Josep Serra i Massana. L’autor va dedicar la novel·la a la seva tia paterna, l’escriptora i folklorista Maria de Bell-lloc.
Argument[modifica]
El llibre ens explica les aventures del follet Capcigrany, que viu al bosc de l’Aligué (a les Cingles de Bertí) amb els seus fills Blauet, Floc i Ala de Pinyó. El follet se sent vell, infeliç i incomprès dels seus fills i emprèn una recerca de la felicitat i la satisfacció que el durà a viure tot d’aventures i a conèixer un munt de personatges, tant animals i éssers màgics com humans. Les aventures culminaran a Castellcir, al Castell de la Popa.
La Biblioteca de La Mainada[modifica]
La Mainada va ser una revista infantil que va aparèixer el 10 de juny de l’any 1921 i es va publicar fins al 23 de novembre del 1923, quan la dictadura de Primo de Rivera la va clausurar Amb una periodicitat setmanal, va arribar a treure 129 números. L’editava i dirigia Avel·lí Artís i Balaguer i n’era redactor en cap Joan Laguia i Lliteras.
La revista va publicar també una col·lecció de novel·les infantils extenses —la Biblioteca de La Mainada[2][3]— que anaven apareixent setmanalment en forma de fulletó de 16 pàgines. Se’n van arribar a publicar set títols:
En Nap-Buf detectiu, de Joan Laguia i Lliteras
Els camins de la sort, de R. Raventós
Capcigrany, de Blai Einer (Francesc Maspons i Anglasell)
Jovita, de J. Jesuald Bladé
Les històries de l’oncle Scrooge, de G. Ll. Pla
El penjoll d’or, de Montserrat Puigmal
En Jan petit, de Montserrat Puigmal
Lèxic[modifica]
Com era habitual a la literatura infantil de l’època, Capcigrany està escrit en un llenguatge molt ric, acurat i elevat, amb gust per recollir aforismes, frases fetes, noms de plantes i animals... La gran riquesa de la seva prosa fa que formi part de la bibliografia de referència del Diccionari Català-Valencià-Balear[4], que recull molt dels termes que hi apareixen i el cita en força ocasions en els exemples.
Referents geogràfics i llegendaris[modifica]
Les aventures del follet transcorren inicialment al terme de Bigues i Riells, població on hi ha la casa pairal dels Maspons. Són constants les referències a veïnats i masies del poble (el Rieral, Can Regasol, Can Sapera...) i els pobles del voltant (Can Brustenga, a Santa Eulàlia de Ronçana; el Clascar de Bertí, a Sant Quirze Safaja). L’acció de la novel·la, com ja s’ha dit, culmina i acaba a Castellcir. Això fa que qualsevol lector de la zona pugui reconèixer amb facilitat, fins i tot avui dia, els paisatges i els punts de referència.
A més d'aquests referents geogràfics, a la novel·la apareixen altres personatges del llegendari català, com les dones d'aigua o el Fort Farell.
Actualitat de la novel·la[modifica]
Capcigrany, per la riquesa del seu estil i el seu lèxic, resultaria una obra molt difícilment accessible per a un infant d’avui dia. Dins els actes de commemoració del cinquantenari de la mort de Francesc Maspons i Anglasell, l’Ajuntament de Bigues i Riells es proposa d’editar una versió del llibre actualitzada, però respectant al màxim l’original a càrrec de l'escriptor Pau Joan Hernàndez.
Bibliografia[modifica]
GARCÍA IZQUIERDO, José Manuel. Francesc Maspons i Anglasell. Polític, jurista, periodista (1872-1967), tesi doctoral. Universitat Ramon Llull, 2016. http://www.tdx.cat/handle/10803/361119
MAÑÀ, Teresa. "Les altres revistes infantils: 'La Mainada' i 'Jordi'", dins 'En Patufet', cent anys. La revista i el seu impacte, Barcelona : Abadia de Montserrat, 2004 (p. 107-116)
Referències[modifica]
- ↑ «La Mainada | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ «Biblioteca de La Mainada». www.xtec.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ «Revista infantil "La Mainada"». www.xtec.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ «Bibliografia». dcvb.iecat.net. [Consulta: 17 desembre 2016].