Usuari:Edgar Straehle/proves/La Porta de Mar i les Termes Portuàries
La porta de mar i les termes portuàries és un conjunt patrimonial situat a la finca número 7 i 9 del carrer Regomir. És un dels equipaments del Museu d'Història de Barcelona. En aquest espai es poden veure un important tram de muralla romana que incorpora una de les torres circulars que flanquejaven la porta d’entrada a la ciutat per la banda de mar i part d’un conjunt termal, recuperats en fer-se la rehabilitació de l’edifici.
.jpg) Parament de la muralla romana a La Porta de Mar i les termes portuàries (Barcelona) | |
| Activitat | |
|---|---|
| Àmbit | Museu d'història |
| Governança corporativa | |
| Part de | MUHBA |
| Lloc web | https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/la-porta-de-mar-i-les-termes-portuaries |
En aquest espai patrimonial s’explica l’evolució la muralla romana i la porta decumana oriental o porta de mar, la importància del comerç en època romana i la configuració de Barcino pel costat de mar. També s’explica com es va transformar la muralla a l’època medieval, convertida en espais privats de residència. És el cas del Palau Marc, que es conserva i forma part de l’edifici del Pati Llimona.
Història[modifica]
La colònia de Barcino va ser fundada per l’emperador August al voltant de l’any 10 a. de C. Era una ciutat petita, d’unes deu hectàrees tancades per una muralla. Al segle I d. de C., el mar estava més a prop de la ciutat, a tan sols uns cent cinquanta metres de la muralla. La colònia va tenir un port molt actiu des de la seva fundació, amb l’exportació a gran escala del vi laietà. Les troballes arqueològiques mostren que hi havia moviment de mercaderies procedents de tota la Mar Mediterrània i que el comerç es va mantenir actiu als segles II, III, i sobretot al segle IV, època en que altres ciutats romanes ja estaven en plena decadència.
Les termes portuàries suburbanes[modifica]
Fora de la muralla, als costats de la porta de mar, es van construir entre mitjan segle I i principis del segle II d. de C. dos conjunts termals portuaris de caràcter públic, per a homes i per a dones. El gran pòrtic que donava pas a aquest complex servia també per monumentalitzar aquesta entrada a Bàrcino, que era la més important de les quatre que tenia la ciutat.
Del conjunt termal només es conserven la piscina de la sala freda i les restes d’alguna estància, però en el seu origen tenia més de 1500 metres quadrats. Pel fet d'estar a prop del mar és possible que alguna de les piscines d’aquestes termes fos d’aigua salada.
La muralla de Barcino[modifica]
Al segle III d. de C. es va reforçar el parament de la muralla d’una forma molt notable i va passar a tenir 76 torres. La muralla, a banda de ser un element defensiu, tenia també una vessant simbòl
ica i de prestigi per a la població. Dues de les torres de la muralla es poden observar des del pati d'aquest equipament.
La muralla tenia quatre portes, les quals disposaven d’un pas central per a l’entrada del trànsit rodat, els cavalls i les mercaderies, i dos passos laterals per als vianants. La porta de mar era l’accés per on entraven els mercaders i les mercaderies que arribaven de tota la Mar Mediterrània. Estava flanquejada per torres circulars que reforçaven les seves defenses i la monumentalitzaven. Ara mateix se’n conserva únicament una de les portes laterals de vianants.
El castellum marítim[modifica]
El castellum marítim corresponia a una defensa que sobrepassava la línia de muralla, en direcció a la costa. La seva funció devia estar vinculada al port i al comerç marítim, en un punt de control de l’entrada de mercaderies a la ciutat. Es pensa que a l’interior del castellum hi havia algun edifici de caràcter oficial. La construcció del castellum marítim i de la nova muralla al segle III d. de C. va afectar les termes portuàries i només una part del conjunt termal va continuar en funcionament, però sensiblement modificat.
La muralla i la porta de mar a l'Edat Mitjana[modifica]
Article principal: la muralla romana de Bàrcino
La porta Regumiro[modifica]
A partir del segle X les famílies nobles construeixen residencies que s’adossen a la muralla i que incorporen les torres defensives. L’any 975, la Porta de Mar és esmentada en la documentació com a Porta Regumiro. Al segle XI, les portes de la ciutat es van convertir en veritables castells urbans, que controlaven els vescomtes i el bisbe. El Castrum Regumirum –Castell de Regomir– es trobava sota dependència episcopal. Al segle XIII es va construir una nova muralla per encerclar la ciutat i la pèrdua de la funció defensiva de la muralla romana va propiciar el seu progressiu recobriment amb cases per dins i per fora.
La casa dels Marc[modifica]
Al segle XIII, la família Marc, vinculada a la cúria reial, tenia la seva residència al costat del Castell de Regomir. La casa noble disposava de tres plantes, i en algunes cambres encara es conserva l’escut de la família. El 1779 l’edifici va ser adquirit per Tomàs Llimona, mercader d’indianes, de qui procedeix el nom actual de l’emplaçament.
De l'enderroc a la recuperació de la muralla[modifica]
La necessitat d’espai urbà en una ciutat que des del segle XVIII s’industrialitzava, va comportar que una part de la porta romana de Regumiro i de les estructures annexes s’enderroquessin al segle XIX, en bastir-s’hi noves edificacions. La voluntat monumentalitzadora del nucli històric durant els segles XX i XXI ha comportat canvis de signe totalment diferent, amb l’enderroc d’edificis, sobretot bastits durants els segles XVIII i XIX, per tal de deixar visible novament la muralla romana.