Usuari:Emarin26/Festival de la Cançó d'Eurovisió 2019

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El LXIV Festival de la Cançó d'Eurovisió serà la 64.ª edició del festival, i se celebrarà en el Pavelló 2 del Centre de Convencions de Tel Aviv, Israel, el 14, 16 i 18 de maig de 2019, després de la victòria de Netta Barzilai i la seva cançó «Toy» en el certamen de 2018. Serà la tercera ocasió en la qual Israel aculli el festival, després d'organitzar les edicions de 1979 i 1999 a Jerusalem.

El lema d'aquesta edició serà Dare to dream («Atreveix-te a somiar»). Aquest, per a Jon Ona Sand, representa «ser valent i tenir la confiança suficient com per actuar en l'escenari davant una audiència mundial i atrevir-se a somiar amb guanyar el Festival de la Cançó d'Eurovisió», representant la diversitat, la inclusió, i la unitat. Per la seva banda, la identitat visual serà revelada pròximament.[1]

Fins ara, trenta-nou han confirmat la seva intenció de participar en el festival.

Organització[modifica]

Seu del festival[modifica]

Durant la roda de premsa després de la victòria de Netta en el certamen de 2018, el supervisor executiu d'Eurovisió, Jon Ona Sand, va fer lliurament de la invitació d'acolliment, així com del dossier de l'organitzador del següent festival, a la televisió pública israeliana, KAN.

El 13 de maig de 2018, el Primer Ministre israelià, Benjamí Netanyahu, va declarar en el seu compte de Instagram que el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2019 se celebraria a Jerusalem. No obstant això, aquest és un assumpte que ha de ser confirmat oficialment per la Unió Europea de Radiodifusió i la televisió d'Israel.

La Municipalitat de Jerusalem va suggerir dos possibles recintes: el Pais Arena Jerusalem, amb un aforament de 15.654 espectadors, i l'Estadi Teddy Kollek, amb una capacitat de 31.000 espectadors, el qual hauria de ser cobert.[2]

La cadena de televisió portuguesa RTP, amfitriona del Festival d'Eurovisió 2018, va manifestar la seva capacitat financera per assegurar la realització del certamen en cas que la UER i l'ens públic israelià KAN no arribessin a un acord sobre la seu que asseguri la seguretat de les delegacions participants així com de tots els assistents a l'esdeveniment.[3]

Segons alguns mitjans de comunicació israelians, la UER va traslladar a la televisió israeliana que si els països participants no estan d'acord que se celebri a Jerusalem, a causa de la disputa amb Palestina sobre el seu estatus de capital d'Israel, el festival se celebraria a una altra ciutat.[4]

Després de la incertesa creada entorn a Jerusalem com a possible seu, la ciutat de Haifa va anunciar la presentació d'una candidatura formal, oferint l'Estadi Sammy Ofer com a recinte potencial. L'Estadi Sammy Ofer, amb capacitat de 30.000 espectadors, hauria de ser cobert per acollir el certamen.[5] A continuació, es va anunciar que es duria a terme un procés de licitació en el qual, a més de Haifa, es va convidar a presentar candidatura formal a Jerusalem, Tel Aviv i Eilat.[6] El primer ministre Netanyahu va declarar llavors que el govern israelià respectaria "qualsevol decisió" de designació de la seu que prengui la UER, desdient-se de la seva insistència anterior per Jerusalem.[7]

El 19 de juny de 2018, es va produir una trobada a la seu de la Unió Europea de Radiodifusió de Ginebra, on Kan es va reunir amb membres de la UER i amb representants d'anteriors països amfitrions (incloent Regne Unit, Països Baixos i Itàlia) per aclarir aspectes sobre l'edició de 2019. Aquests van rebre un informe de la radiodifusora nacional portuguesa Ràdio i Televisió de Portugal (RTP), que va organitzar el Festival en 2018, sobre l'organització i els requisits necessaris per ser els amfitrions. Finalment, la reunió va arribar a bon port, sent Israel oficialment confirmat com el país organitzador (després de les polèmiques notícies que afirmaven que Àustria, que es va classificar en tercer lloc en 2018 i va organitzar el Festival en 2015, seria l'alternativa a Israel com a país amfitrió) i establint que les decisions sobre la ciutat seu i les dates de les semifinals i la final seria anunciades al setembre de 2018.[8][9]

Kan va formalitzar l'obertura del procés de licitació el 24 de juny de 2018.[10] Encara que inicialment es va considerar a Jerusalem com a favorita, les complicacions amb l'observació del Shabat i els potencials boicots, juntament amb la dimissió de l'alcalde de Jerusalem Nir Barkat, van crear dubtes sobre la seva candidatura. Un oficial superior del Ministeri de Finances israeliana va declarar el 24 de juny al diari israelià Haaretz que Tel Aviv era la seu més probable, sent el Pavelló 2 del Centre de Convencions de Tel Aviv (posteriorment canviat el nom Expo Tel Aviv) el recinte adequat, en lloc del prèviament considerat Menora Mivtachim Arena. A diferència del Mivtachim Sorra, el Centre de Convencions pot acollir fins a 10.000 espectadors en viu, per sobre del mínim exigit de 8.000.[11]

El 26 de juny de 2018, Dov Litvinoff, alcalde del Concejo Regional de Tamar, va anunciar l'enviament d'una candidatura del jaciment arqueològic de Masada. Encara que no es considera una ciutat habitada, ha acollit concerts de fins a 20.000 persones a l'aire lliure (les condicions de la UER exigeixen un recinte cobert).[12]

El 10 de juliol de 2018, Kan va obrir el termini perquè els ajuntaments enviïn de manera formal els seus projectes abans del 17 de juliol. A més, va fer públics els requisits tècnics que han de complir les ciutats i els recintes candidats a acollir el festival:[13]

  • El recinte seu ha d'estar cobert i ha de tenir un aforament de 8.000 i 12.000 espectadors entre seients i platea amb assistents dempeus.
  • El recinte seu ha d'estar disponible des d'almenys dos mesos abans per a la construcció de l'escenari i l'adequació de l'edifici.
  • El centre de premsa deu poder acomodar almenys 1.550 periodistes de tot el món.
  • El centre de premsa ha d'estar disponible almenys dues setmanes.
  • La ciutat seu ha de proporcionar una capacitat hotelera d'almenys 3.000 habitacions per rebre a delegacions, periodistes i espectadors.
  • La ciutat s'ha de comprometre a produir de manera normalitzada la gran final, a més de tots els assajos i treballs tècnics planificats per als caps de setmana, malgrat coincidir amb el Shabat.

Segons es va donar a conèixer el 22 de juliol de 2018, ni Haifa ni Masada havien presentat finalment la seva candidatura formal dins del termini estipulat, quedant Eilat, Jerusalem, i Tel Aviv com a candidates oficials. Es va donar a conèixer que la candidatura Jerusalem presentava el Pais Arena en lloc de l'Estadi Teddy com a recinte predilecte, que la candidatura de Tel Aviv confirmava el Pavelló 2 del Centre de Convencions en lloc del Mivtachim Sorra, i que la candidatura de Eilat proposava unir dos hangars del seu port mitjançant un nou pavelló.[14][15]

El 24 de juliol, el diplomàtic israelià Michael Orin, proper al Primer Ministre Netanyahu, va afirmar que Jerusalem no complia tots els requisits de la UER per acollir el festival, confirmant a Tel Aviv com a candidatura favorita. Poc després, diferents mitjans israelians van assenyalar que el govern israelià no estava disposat a pagar la fiança de 12 milions d'euros necessària abans de l'1 d'agost per garantir la celebració del certamen, i la Kan va aconseguir un acord amb la UER per ampliar el termini fins al 14 d'agost i poder continuar les negociacions.[16] El 12 d'agost, en absència encara d'un acord amb el govern, la Kan va amenaçar amb renunciar a acollir l'esdeveniment si l'executiu no dipositava la fiança dins de 48 hores.[17] Netanyahu, per la seva banda, va amenaçar amb tancar l'ens públic si renunciava a acollir el festival, argumentant que la fiança havia de sortir dels 178 milions de pressupost anual de la radiodifusora. La UER va senyalar tenir establerts plans alternatius en cas que una televisió pública no pugui complir amb els requisits mínims.[18] Finalment, el 14 d'agost, es va arribar a un acord pel qual la Kan va adquirir un préstec bancari de 12 milions d'euros transferits a la UER, amb l'aval que el Ministeri de Finances es farà càrrec de cancel·lar el préstec en cas extrem que per qualsevol motiu l'esdeveniment no se celebri a Israel.[19]

Després de la inspecció per part de la UER dels tres potencials recintes, el 30 d'agost de 2018 es va decidir que la candidatura de Eilat quedés eliminada, quedant Jerusalem i Tel Aviv com a finalistes.[20] El 7 de setembre, la premsa israeliana va avançar que el festival se celebraria en Tel Aviv els dies 21, 23 i 25 de maig de 2019, encara que sense oficialització, a l'espera que la decisió passi pels diferents estaments de l'Estat israelià.[21]

Finalment, el 13 de setembre de 2018, la UER va anunciar que Tel Aviv havia estat seleccionada com a seu.[22]

Candidatures oficials[modifica]

Ciutat Seu Capacitat Informació
Eilat Hangars del Port de Eilat 10 000 La candidatura depenia de la construcció d'un pavelló que connectaria dos hangars existents del port.
Jerusalem Pais Arena Jerusalem 15 654 –
Tel Aviv Expo Tel Aviv (Pavelló 2) 10 000 –

Dates[modifica]

El 13 de setembre de 2018, en el mateix anunci en el qual es va confirmar que Tel Aviv seria la ciutat seu, es van desvetllar les dates de les semifinals, que es van fixar pel 14 i el 16 de maig de 2019, i la de la final, que seria el 18 de maig.

Incidents[modifica]

Peticions de boicot[modifica]

A causa d'Israel com a país amfitrió de l'edició, alguns partits i polítics europeus van expressar peticions de boicot, com a part del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions.

  • Irlanda: L'alcalde de Dublín, Mícheál Mac Donncha, va manifestar que Irlanda no hauria de participar en el festival de 2019 per dur-se a terme a Israel. Mac Donncha, que té prohibida l'entrada a Israel pel seu suport a la campanya de boicot, va dir: "Penso que l'horrible massacre de palestins necessita veure la llum. Necessita haver-hi solidaritat amb ells com la va haver-hi amb la gent de Sud-àfrica durant el règim d'apartheid". El guanyador irlandès d'Eurovisió 1994 Charlie McGettigan va demanar també a RTÉ que boicotegés l'esdeveniment argumentant que "No es pot estar d'acord amb això, estar de celebració mentre una altra gent està morint".[23]. A més, el popular programa irlandès The Tonight Show va emetre un segment en relació amb el dret d'Israel d'organitzar en esdeveniment, en el qual es van mostrar a diverses celebritats irlandeses parlant del boicot per part d'Irlanda a Israel, incloent també a membres del públic.[24] En canvi, el Viceprimer Ministre irlandès Simon Coveney va rebutjar les peticions de boicot i va declarar que Irlanda preveia participar en el certamen, argumentant que amb el boicot "es polaritzarien encara més les coses" i la causa palestina no veuria cap avanç.[25] Finalment la RTÉ va confirmar la seva participació en el Certamen Eurovisivo.[26]
  • Islàndia: 23.000 islandesos van signar una petició demanant a la cadena nacional islandesa RÚV que boicotegi l'esdeveniment.[27] El músic islandès Dónaði Freyrv va manifestar que no seguirà participant en la preselecció islandesa Söngvakeppnin i va demanar a la cadena nacional el boicot a l'esdeveniment tuitant: "No podem imaginar la nostra participació en la diversió que suposa Eurovisió amb la consciència neta mentre l'estat israelià i el seu exèrcit usa tal violència contra el poble palestí.[28]" Tot i la confirmació inicial de participació, la televisió pública islandesa va anunciar que durien a terme una reunió per reconsiderar la seva presència en l'edició de 2019, arran de les signatures recollides.[29] La RÚV re-va confirmar la seva participació el 13 de setembre de 2018, just després que la UER anunciarà a Tel Aviv com a ciutat seu, i la radiodifusora islandesa va explicar que la decisió depenia que el certamen no es dugués a terme a Jerusalem, doncs hagués suposat que es convertís en un "esdeveniment polític".[30]
  • Regne Unit - Membres del grup "We support Jeremy Corbyn" (Recolzem a Jeremy Corbyn) van demanar a Regne Unit que boicotegi l'esdeveniment, encara que el propi Corbyn no es va pronunciar sobre aquest tema.[31] Votants d'un dels grans partits del Regne Unit, els Liberal Demòcrates, han demanat al partit i al govern britànic que boicotegin l'esdeveniment argumentant que la seva participació implicaria el suport a "indignants violacions dels drets humans"[32]
  • Suècia: El Partit de l'Esquerra en Malmö va suggerir que el Festival no hauria de celebrar-se a Israel. El seu argument va ser que "És absolutament irracional que Israel aculli tal massiu festival de música mentre l'ocupació [de Gaza] es duu a terme. Volem a Israel exclòs d'Eurovisió per raons humanitàries. No podem continuar ballant mentre la persecució de palestins continua. Boicot a Israel ja!"[33]

Exigències religioses[modifica]

El 14 de maig de 2018, Yaakov Litzman, líder del partit ultraortodoxo Yahadut Hatorah i Viceministre de Salut, va enviar una carta als ministres de Turisme, Comunicacions, i Cultura i Esport, exigint que l'esdeveniment no incomplís les lleis religioses: "En nom dels centenars de milers de ciutadans jueus de totes les poblacions i comunitats per les quals l'observació del Shabat està prop del seu cor, us apel·lo, ja en aquesta etapa primerenca, abans que la producció i tots els altres detalls de l'esdeveniment s'hagin engegat, a ser estrictes [a assegurar] que aquest assumpte no pertorbi la santedat del Shabat i a treballar de totes maneres per prevenir la profanació del Shabat, Déu no ho permeti, com requereixen la llei i l'statu quo".[34] Segons la llei religiosa jueva el Shabat s'observa des del capvespre del divendres fins al dissabte nit. L'emissió de la final el dissabte, que començarà a les 22.00, no entra en conflicte amb aquesta llei. No obstant això, sí que ho fan l'assaig general amb jurats del divendres nit, i els assajos del dissabte tarda. Protestes similars van sorgir davant el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1999 celebrat a Jerusalem, però a l'haver llavors un menor nombre de delegacions competint, es van poder realitzar ajustos per donar sortida a l'assumpte. El President del Comitè d'Eurovisió de la UER, el Dr. Frank-Dieter Freiling, va declarar que estava al corrent del problema, i que planejava abordar-ho en les seves comunicacions amb la televisió israeliana.[35] El 10 de juliol de 2018, l'ens públic Kan públic els requisits exigits a les ciutats candidates a albergar el festival, i entre ells s'incloïa el compromís al fet que la gran final i els assajos i treballs tècnics planificats per a caps de setmana es desenvolupin amb normalitat, malgrat coincidir amb el Shabat.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ With just over 200 days until the Grand Final, the slogan of the 2019 Eurovision Song Contest in Tel Aviv has been revealed: Dare to Dream.
  2. ↑ https://eurovision.tv/story/slogan-tel-aviv-2019-dare-to-dream
  3. ↑ Error en el títol o la url.«».
  4. ↑ Error en el títol o la url.«».
  5. ↑ Error en el títol o la url.«».
  6. ↑ Error en el títol o la url.«».
  7. ↑ Error en el títol o la url.«».
  8. ↑ Error en el títol o la url.«».
  9. ↑ Error en el títol o la url.«».
  10. ↑ Error en el títol o la url.«».
  11. ↑ Error en el títol o la url.«».
  12. ↑ Error en el títol o la url.«».
  13. ↑ Error en el títol o la url.«».
  14. ↑ Error en el títol o la url.«».
  15. ↑ Error en el títol o la url.«».
  16. ↑ Error en el títol o la url.«».
  17. ↑ Error en el títol o la url.«».
  18. ↑ Error en el títol o la url.«».
  19. ↑ Error en el títol o la url.«».
  20. ↑ Error en el títol o la url.«».
  21. ↑ Error en el títol o la url.«».
  22. ↑ Error en el títol o la url.«».
  23. ↑ «Ireland: Eurovision Winner Charlie McGettigan Calls For RTÉ To Boycott Next Years Contest - Eurovoix». Eurovoix (en inglés británico). 16 de mayo de 2018. Consultado el 16 de mayo de 2018. «Ireland: Eurovision Winner Charlie McGettigan Calls For RTÉ To Boycott Next Years Contest - Eurovoix» (en anglès). Eurovoix, 16-05-2018.
  24. ↑ «The Tonight Show TV3 on Twitter». [Consulta: 27 maig 2018].
  25. ↑ Error en el títol o la url.«». [Consulta: 25 juny 2018].
  26. ↑ https://www.escplus.es/se-queda-irlanda-confirma-su-participacion-en-eurovision-2019/
  27. ↑ «Iceland: Daði Freyr Will Not Participate in 2019 Contest as Thousands Sign Petition For Eurovision Boycott - Eurovoix». Eurovoix (en inglés británico). 15 de mayo de 2018. Consultado el 15 de mayo de 2018. «Iceland: Daði Freyr Will Not Participate in 2019 Contest as Thousands Sign Petition For Eurovision Boycott - Eurovoix» (en anglès). Eurovoix, 15-05-2018.
  28. ↑ «Daði Freyr on Twitter». Twitter (en inglés). Consultado el 15 de mayo de 2018. «Daði Freyr on Twitter» (en anglès). Twitter.
  29. ↑ «Iceland: RÚV Considers Withdrawing From Eurovision 2019 - Eurovoix». Eurovoix (en inglés británico). 17 de mayo de 2018. Consultado el 17 de mayo de 2018. «Iceland: RÚV Considers Withdrawing From Eurovision 2019 - Eurovoix» (en anglès). Eurovoix, 17-05-2018.
  30. ↑ «Iceland: RUV confirms participation for Eurovision 2019 – they waited until Tel Aviv was confirmed». Wiwibloggs (en inglés británico). 13 de septiembre de 2018. Consultado el 14 de septiembre de 2018. «Iceland: RUV confirms participation for Eurovision 2019 – they waited until Tel Aviv was confirmed» (en anglès). Wiwibloggs, 13-09-2018.
  31. ↑ «Dave Rich on Twitter». Twitter (en inglés). Consultado el 14 de mayo de 2018. «Dave Rich on Twitter» (en anglès). Twitter.
  32. ↑ «UK participation in Eurovision 2019 in Israel would condone “outrageous human rights violations”». Liberal Democrat Voice (en inglés estadounidense). Consultado el 16 de mayo de 2018. «UK participation in Eurovision 2019 in Israel would condone “outrageous human rights violations”» (en anglès). Liberal Democrat Voice.
  33. ↑ «Vänsterpartiet Malmö - Bojkotta Israel», 13-05-2018. [Consulta: 14 maig 2018].
  34. ↑ Error en el títol o la url.«». The Jerusalem Post | JPost.com.
  35. ↑ Error en el títol o la url.«».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Emarin26/Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió_2019&oldid=20926822»