Usuari:Gabasjoan/proves

Lucrècia morta es tracta d'una escultura feta pel neoclàssic Damià Campeny i Estrany (Mataró, 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1855) l'any 1804. L'original en marbre es conserva a la Llotja de Mar, una versió en bronze al Museu Nacional d'Art de Catalunya i una en guix a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer es conserva una còpia feta per Amatori Orlandi per encàrrec de Francesc Abellà, de l'original de Damià Campeny.. Considerada obra mestra de l'escultura neoclàssica catalana, mostra la figura de la jove Lucrècia sedent i morta, amb el pit al descobert, un braç caigut i l'altre sobre una cuixa, mentre que podem apreciar el punyal amb el qual Lucrècia se suicidà a terra.

Descripció de l'obra

La peça s'ha arribat a considerar una de les més belles fetes per l'escultor i, fins i tot, pel que fa l'escultura neoclàssica catalana. Se'ns presenta a la jove Lucrècia que tot just s'acaba de suïcidar perquè no pot suportar el dolor que li ha causat el fill de Tarquini el Superb. Encara que el tema sigui totalment tràgic, se'ns presenta el cos de la jove amb molta delicadesa, arribant a embellir la mort d'aquesta, i fins i tot dotant-la d'un cert erotisme, sent la bellesa de l'escultura el que caracteritza el moviment neoclàssic. Tal com podem veure a simple vista, veiem el cos mort de Lucrècia assegut en una mena de tron, amb el pit al descobert, mentre que la resta de robes que duu li cauen delicadament pel cos, deixant-nos entreveure la seva anatomia i podent-la intuir amb claredat. L'arma amb la qual s'ha tret la vida apareix a la base de l'escultura, ja que vol representar que ha caigut a terra després de la terrible acció que ha decidit prendre amb la seva vida. Segons la història, la mort de Lucrècia fou un esdeveniment polític important degut a que va desencadenar la República de Roma.

Pel que fa el tema de l'escultura, prové del llibre dels orígens de Roma segons Titus Livi, concretament el primer llibre, sota el títol Ab Urbe Condita. En aquest s'explica com Lucrècia fou violada pel fill de Tarquini el Superb, Sext Tarquini degut a que aquest estava enamorat de la jove. Després d'aquest fet tan tràgic, Lucrècia envià al seu pare i futur espós Col·latí, ja que els volia explicar els fets i seguidament suïcidar-se. Acte seguit els explica els successos i decideix treure's la vida.

Sobre l'escultor

Damià Campeny és un dels exemples més clars i importants de l'escultura neoclàssica a Catalunya. En primer lloc perquè el podem situar enmig de la transició entre el segle xviii i el XIX, podent-se situar de manera paral·lela amb José Álvarez Cubero.

La seva carrera com a escultor va començar fent escultures per a retaules, fins a arribar a entrar a l'Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona, tot i que després l'expulsaren. Seguidament es dedicaria a treballar de manera autònoma, aconseguint anar a estudiar a Roma, per mitjà d'una beca que li donà la Junta de Comerç el 1795. A la capital italiana aconseguí entrar a estudiar a acadèmies de prestigi, fins a arribar a ser amic de l'escultor Antonio Canova.

Gran part de l'obra de Campeny es troba a Catalunya, on la Lucrècia morta és una de les peces més importants i de la que se'n conserven més versions. Malauradament, igual que el seu contemporani Álvarez Cubero ha quedat en l'oblit i encara que es mantingui bastant fidel als ideals del Neoclassicisme, fou destacable en el corrent i va tenir molta fama arreu d'Europa.

Representació del tema

El tema del suïcidi de Lucrècia ha inspirat a diversos artistes d'Època Moderna, interessats sobretot en els textos de Titus Livi. En moltes ocasions el tema s'ha representat on la nostra protagonista apareix amb Sext Tarquini en una situació molt violenta, on el rostre de Lucrècia ja ens indica el seu final tràgic. Més endavant, i inclús paral·lelament, també es representarà la jove sola, mig nua o amb les robes que porta que deixen entreveure el seu cos, i el punyal amb el qual es matà, el qual es troba en direcció el cos d'ella.

Més endavant, al llarg de l'Època Contemporània veiem com amb el Neoclassicisme torna l'interès pels texts clàssics i la seva mitologia, causant en els artistes un interès per tornar a representar temes de la cultura grecoromana. En aquest context és on trobem l'obra de Damià Campeny, en el nostre cas a Catalunya.

Versions de l'obra de Campeny

Tal i com se sap, es conserven tres versions de Lucrècia morta de Campeny, les quals es troben en tres museus diferents. També cal mencionar que les tres versions, cadascuna està feta d'un material diferent a l'altra. El 1804 arribà el model en guix (avui en dia a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer) de l'escultura a Barcelona i pocs anys després es va fer la còpia en marbre (a la Llotja de Mar) i fa un segle la versió en bronze, avui en dia al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Com anècdota, es pot comentar que l'impacte del model i resultat final de l'escultura en qüestió fou el model principal per a futures escultures neoclàssiques a Catalunya, tenint un cert impacte en obres com Cleopatra moribunda, obra que pot aparellar-se amb la Lucrècia morta.

Bibliografia

• AGHION, I.; BARBILLON, C.; LISSARRAGUE, E.; Héroes y dioses de la Antiguedad, Alianza Editorial, cop, 1997, Madrid. ISBN: 8420694797
• CID PREGO, CARLOS; Damià Campeny, un modelo de carrera y el arte de escultor neoclásico español, Universidad de Oviedo.
• GÓMEZ-MORENO, MARÍA ELENA; Breve historia de la escultura española, Dossat, 1951, Madrid. ISBN: 8484390721
• LIVI, TIT; MATAS I BELLÉS, BÀRBARA (traducció i notes); Els orígens de Roma. Ab Urbe Conditia Liber I, La Magrana, DL 1993, Barcelona. ISBN: 8474106966.