Damià Campeny i Estrany

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDamià Campeny i Estrany
Retrat de Damià Campeny (a. 1838), de Vicenç Rodes.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1771
Mataró
Mort 1855
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escultor
Art escultor
Modifica dades a Wikidata

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 1771 - Barcelona, 1855) fou un escultor català.

Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, de la qual més tard en seria professor i director de la secció d'escultura. Va treballar al taller de l'escultor Salvador Gurri i Corominas i posteriorment al de Nicolau Travé. Obrí el seu propi taller, on va realitzar encàrrecs per a parròquies barcelonines, com Sant Vicenç i Sant Jaume i per a la Cartoixa de Montalegre el Sant Bru.

L'any 1797 guanyà una pensió de la Junta de Comerç per anar a Roma, on conegué l'escultor Antoni Canova, i hi visqué durant divuit anys durant els quals treballà al taller del Vaticà i hi realitzà obres com Hèrcules Farnesi i Neptú. Envià tot un seguit d'escultures a la Junta de Comerç.

Tornà a Barcelona on compaginà la labor de professor a la Llotja, on va tenir entre els seus deixebles a Domènec Talarn i Ribot, amb la realització d'obres creatives. Fou un dels primers acadèmics de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1850).

Ferran VII el distingí amb el títol d'escultor de cambra del Rei; nomenat acadèmic de San Fernando a Madrid, hom li oferí una plaça de professor, que no acceptà. Fou acadèmic també de l'Escola de Sant Lluís, a Saragossa i de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos, de València.

És, amb Antoni Solà, l'escultor català més important del Neoclassicisme.

A Catalunya es pot trobar obra seva al MNAC, a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, entre d'altres.


Obres destacades[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[2] El 1999 se li va dedicar una exposició al Museu Frederic Marès.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Monument a Galzeran Marquet al web de l'ajuntament de Barcelona.
  2. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il.lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
  3. «LA TAULA DE L'AMBAIXADOR. El triomf de taula de Damià Campeny». web. Museu Frederic Marès, 2013. [Consulta: Octubre 2013].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Damià Campeny i Estrany Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Carlos Cid Priego, La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany, Biblioteca de Catalunya-Caixa Laietana, Barcelona-Mataró 1998.
  • Francesc FONTBONA: Història de l'Art català", volum VI: Del Neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888", Edicions 62, Barcelona 1983.
  • Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya.
  • Tomo 4 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5432 6.
  • Pilar VÉLEZ, Catàleg del Museu de Llotja. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. II-Escultura i medalles, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2001.

Enllaços externs[modifica]