Vés al contingut

Pierre Combescot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPierre Combescot
Biografia
Naixement(fr) Pierre Marc Combescot Modifica el valor a Wikidata
9 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata
Llemotges (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 2017 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFrance Inter
Le Canard enchaîné
Paris Match Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLuc Décygnes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Goodreads author: 490172

Pierre Combescot (Llemotges, 9 de gener de 1940 - 15è districte de París, 27 de juny de 2017) fou un escriptor, periodista i crític musical francès, Premi Goncourt de l'any 1991.

Biografia

[modifica]

Pierre Combescot va néixer el 9 de gener de 1940 a Llemotges. Fugint de la guerra la seva família va marxar al Brasil, allà de molt jove va conèixer a Georges Bernanos i Stefan Zweig.[1]

Va fer estudis de dret a París i de literatura comparada a Múnic.[2]

Entre 1975 i 1982 va ser redactor de "Nouvelles littéraires", també va treballar a "L'Express" i com crític musical, de dansa i opera a "Le Canard enchaîné"[3] amb el pseudònim de "Luc Décygnes".[1]

Va morir a París el 27 de juny de 2017[4][2]

Carrera literària

[modifica]

La cultura germànica va tenir una influència permanent sobre ell, com ho demostra la seva novel·la "Lansquenet", publicada el 2002.[5]

El 1973 va publicar una biografia de Lluís II de Baviera i després, el 1975, "El cavaller del crepuscle", una novel·la inspirada en el personatge de Frederic II de Sicília. Després de 10 anys de silenci, va tornar a publicar i va rebre dos premis de prestigi, el Premi Médicis per "Les Funérailles de la sardine" (1986) i el Goncourt per "Les Filles du Calvaire". La seva predilecció pels desheredats per la Història el va portar i interessar-se pels bojos o assassins: Neró a "Ce soir on soupe chez Pétrone" (2004), la dona de Concini a "Faut-il-brûler la Galigaï" (2007) o, per al personatge de Barbablava a "Pour mon plaisir et ma délectation charnelle" (2009). Era un expert en Maquiavel, Jack l'Esbudellador o Henri Pranzini. Combescot deia "no creure en Déu sinó en el Diable".[2]

Obres

[modifica]
  • 1973: Biografia de Lluis II de Baviera
  • 1975: Le Chevalier du crépuscule (inspirat en Frederic II de Sicilia)
  • 1986: Les Funérailles de la sardine (Premi Mèdicis)
  • 1991: Les Filles du Calvaire (Premi Goncourt 1991)
  • 1996: La Sainte Famille
  • 1998: Le songe du pharaon
  • 1999: Les Petites Mazarines
  • 2002: Lansquenet
  • 2003: Les Diamants de la guillotine
  • 2004: Ce soir on soupe chez Pétrone
  • 2007: Faut-il-brûler la galigaï
  • 2009: Pour mon plaisir et ma délecation charnelle

El 1999 va rebre el Premi Literàri Prince Pierre pel conjunt de la seva obra.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Liban, Laurence «Les folies Combescot» (en francès). L'Express, 31-01-2002.
  2. 2,0 2,1 2,2 Schmitt, Amandine. «Mort de Pierre Combescot, l'écrivain qui refusait d'être banal» (en francès), 29-06-2017. Arxivat de l'original el 2019-03-30. [Consulta: desembre 2018].
  3. 3,0 3,1 «Biographie Pierre Combescot» (en francès). Fondation Prince Pierre de Monaco. [Consulta: desembre 2018].
  4. «Fondation Prince Pierre de Monaco». [Consulta: 26 març 2024].
  5. «Le romancier Pierre Combescot est mort» (en francès), 28-06-2017. [Consulta: 26 març 2024].