Usuari:Ibj ibj/Óssos de Solsona
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ibj ibj. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| Any | 1431 (origen) 1940 i 1956 (figures actuals) |
|---|---|
| Població | Solsona |
| Constructor | ? |
| Propietari | Ajuntament de Solsona i Confraria de la Mare de Déu del Claustre |
Els Óssos són uns elements del folklore geganter de la ciutat de Solsona (El Solsonès) que formen part de la manifestació gegantera de les diades de Corpus i Festa Major.[1][2] Estan integrats per quatre figures en forma de capgròs zoomòrfic que representa un ós. El seu orígen data del segle XV i són un dels elements documentalment més antics que actualment surten durant aquestes celebracions. En la seva tipologia i concepte, són únics a Catalunya i estan inscrits al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya com a elements festius d'interès nacional.[3][4]
Història[modifica]
L'origen més antic d'aquests elements es remunta al segle XV quan en els antics Jocs de Corpus que tenien lloc a Solsona es duien a terme una sèrie de representacions al carrer d'escenes bíbliques o de la vida dels sants. Una d'aquestes escenes tenia relació amb la vida de Sant Julià, patró dels caçadors, i en base a una referència documental de 1431 es creu en la hipòtesi del seu origen en aquesta representació. Sembla ser que la participació d'aquests elements a l'antic Corpus solsoní consistia en l'execució d'una dansa acompanyada al so d'un flabiol. La seva aparició es produeix molt abans que l'existència de qualsevol nan o capgròs a Catalunya.
L'any 1727, en motiu de la festa de translació de la Mare de Déu del Claustre a la seva capella actual, es fan dos vestits per als óssos. D'aquella època es conserva el model de fang d'un cap d'un ós, atribuït al taller de l'escultor barroc Jacint Morató, autor del retaule barroc de la Mare de Déu del Claustre construït durant aquells anys.[5][6]
Aquests elements desapareixen el 1909 a causa d'un temporal que desfigurà els caps quan aquests s'assecaven en un terrat de les restauracions que els havien fet.
Fins el 1940 no es reintrodueixen a la manifestació gegantera de Solsona amb la incorporació de dues figures de color gris d'autor desconegut. L'any 1956, en motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre, es construeixen dues noves figures, també d'autor desconegut, de color marró fosc.
El 1979 són restaurats a fons per l'escultor Manel Casserras i Boix que els configura el seu actual aspecte, els confecciona els actuals vestits i canvia de color els dos óssos grisos que passen a ser de color marró clar.
Dues de les figures són propietat de l'Ajuntament de Solsona, mentre que les altres dues ho són de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre.[7]
Simbolisme[modifica]
Una llegenda popular considera que els óssos foren els primers en habitar les terres on hi ha avui en dia Solsona i que quan l'ésser humà els va expulsar d'aquell indret van pactar que a canvi cada any per la Festa Major els animals tornarien a la població per cobrar tribut als firaries que venien al mercat.
Per altra banda, antigament sembla que s'atribuïa a aquestes figures la funció d'obrir pas a la comitiva mitjançant els seus garrots perquè aquesta pogués desfilar pels carrers i places.
Dansa[modifica]
De tots els elements del folklore geganter de Solsona, els Óssos són els primers dels quals existeix una referència documental de 1431 de que anaven acompanyats al so d'un flabiol.
L'any 1956, en motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre, es compon una dansa per a ballar els quatre óssos. La seva música es basava en l'antiga melodia atribuïda, segons recull Joan Amades al Costumari Català, a aquests improperis. Aquest ball es va dur a terme molts pocs anys per falta de coordinació i davant la dificultat que tenien els balladors per fer-lo ja que eren els mateixos nens que els duien durant els passacarrers.
El 1979 s'estrena l'actual versió amb una coreografia del geganter Josep Dalmau i Bantolra i amb les correccions i arranjament que Joan Roure i Jané va fer a la música de l'antic ball. El Ball dels Óssos actual està instrumentat per a la formació musical de cobla. La dansa estableix un paral·lelisme amb l'antiga tasca que tenien atribuïda d'obrir pas a la comitiva amb els seus garrots. Per aquest motiu és el primer ball que es realitza i per això piquen a terra amb els bastons simulant fer espai a la plaça perquè la resta d'elements puguin ballar.
Els seus balladors duen la figura de l'ós ficada al cap, vesteixen un vestit del mateix color que la figura, juntament amb mitjons blancs i espardenyes de set brencs negres i porten un garrot a la mà.
Sortides[modifica]
D'acord amb el Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona, promulgat l'any 1983, els Óssos participen en les següents manifestacions:[7]
- Durant l'exhibició del conjunt dels ballets, constituïda per les danses dels diferents elements de la manifestació gegantera de Solsona, que se celebra únicament i preceptiva els matins dels dies 8 i 9 de setembre (Festa Major), el matí del dia de Corpus i el matí del dia en el qual se celebri una festivitat de caràcter extraordinari en honor a la Mare de Déu del Claustre.
- Durant el pregó de la festa que té lloc la vigília de Corpus i la vigília de Festa Major.
- Durant els passacarrers amb tots els elements folklòrics que tenen lloc sempre que hi hagi una exhibició del conjunt de ballets o l'exhibició exclusiva del ball de l'àliga.
- Quan per Corpus, per la Festa Major o bé amb motiu d'una festivitat extraordinària en honor a la Mare de Déu del Claustre se celebri una processó o una manifestació religiosa que segueixi el recorregut tradicional, existeix la possibilitat que pugui precedir-la juntament amb la resta d'elements folklòrics.
Referències[modifica]
- ↑ «Els Óssos. Festa Major de Solsona». Ajuntament de Solsona. [Consulta: 13 setembre 2018].
- ↑ «Els Óssos. Agrupació de Geganters de Solsona». Agrupació de Geganters de Solsona, 2015. [Consulta: 13 setembre 2018].
- ↑ «Ossos. La Festa Major de Solsona». Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 febrer 2014].
- ↑ «Registre de festes i elements festius inscrits al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ Miralpeix i Vilamala, Francesc «Catàleg de l'obra exposada». Els Morató i l'art del seu temps, 2014.
- ↑ Freixes i Codina, Carles «La capella barroca de la Mare de Déu del Claustre». 1714. Commemoració del Tricentenari de la Guerra de Successió, 2014.
- ↑ 7,0 7,1 «Protocol del folklore geganter de les diades de Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona». Agrupació de Geganters de Solsona, 2015. [Consulta: 12 setembre 2018].
Bibliografia[modifica]
- Amades, Joan. Costumari Català. Barcelona: Ed. Salvat, 1950.
- Cuadrench i Bertran, Jaume. Gegants i demés improperis de Solsona. Solsona Comunicacions, 1998.