Usuari:JúliaMartí/proves

INTERCULTURITAT

La interculturalitat és el procés d’interacció entre cultures diferents i diverses (on totes menys una solen ser fruit de la immigració) que conviuen en un mateix territori. El que defensa l’interculturalisme és el fet de valorar totes les cultures per igual, defensa la igualtat real entre aquestes i la importància que s’interrelacionin beneficiant en tot moment el diàleg, la integració, el respecte i la bona convivència.

Tenir una actitud intercultural significa ser conscients que dins una comunitat conviuen diferents cultures i per tant, això implica un enriquiment mutu.  

Segons la UNESCO, la interculturalitat és entesa com totes aquelles relacions evolutives entre diferents grups culturals, la interacció equitativa de diverses cultures i la possibilitat de crear noves expressions culturals compartides, així doncs, el repte més important és ser capaços de dissenyar i implementar noves estratègies de gestió de la diversitat.

Tot el que s'ha anomenat anteriorment, dóna capacitat a un procés de comunicació intercultural el qual comporta una interacció entre diferents valors, normes de comportament i formes de percebre la realitat. Aquesta interacció dóna lloc a una necessitat de desenvolupar competències interculturals, ja que si no fos així, les diferències interculturals derivarien a motius de conflicte com a causa dels diferents valors.

Etimologia

Interculturalitat és una paraula composta que prové del llatí i significa: “interacció entre cultures”. Inter (entre) Cultura (resultat o efecte de cultivar els coneixements humans).

La cultura i la diversitat cultural

Per entendre millor el concepte d’interculturalitat, hauríem d’entendre i d’abordar els diferents conceptes que la defineixen:

• Cultura: Creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà. La cultura depèn de cada societat, és a dir, del temps i de l'espai, o àmbit geogràfic, determinats d'un grup humà.

• Raça: Fa referència a les característiques físiques hereditàries que té cada població en concret.

• Ètnia: Fa referència a la nacionalitat, el llenguatge, a trets racials i/o religiosos, és a dir, a factors culturals.

• Minoria: Grup marginat o vulnerable que viu a la ombra de poblacions majoritàries amb una ideologia cultural diferent i dominant i que comparteix valors i fonts d'autoestima provinents de fonts molt diferents de les de la cultura majoritària.

La construcció de la interculturalitat

Per ser capaços de parlar d'interculturalitat com a tal, cal explicar quines són les característiques bàsiques que la integren, és a dir, tots aquells components que permeten que interculturalitat basada en el respecte, la diversitat i el diàleg es transporti a àrees pràctiques i reals.

• Tolerància: És el valor del respecte, l'acceptació i l'estima de la rica diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d'expressió. Fonamenten la tolerància el coneixement, l'actitud d'obertura, la comunicació i la llibertat de pensament, de consciència i de religió. La tolerància és la virtut que fa possible la pau, contribueix a susbstituir la cultura de guerra per la cultura de la pau.

• Pluralisme: Parlem de pluralisme, en aquest cas pluralisme cultural, quan acceptem que és possible conviure amb societats, grups i ètnies diferents. I a més sense deixar que cap grup perdi la seva identitat i cultura pròpia.

• Multiculturalisme: El multiculturalisme implica reconèixer els drets de les ètnies minoritàries i que aquestes puguin tenir pròpies creences, pensaments i costums de manera lliure, sense que uns influeixin sobre els altres. No entén la diversitat la coexistència de diferents tradicions culturals dins d’un mateix territori com un problema, sinó com un aspecte positiu i beneficiós.

Dues nenes de diferent cultura i ètnia agafades de la mà.

Relacionant els conceptes anteriors amb el d’interculturalitat observem que tenen una gran relació entre ells. Si som capaços d’integrar aquests valors, aconseguirem un interculturalisme social que permetrà que cada vegada convisqui una diversitat de cultures més gran en un territori que afavorirà la connexió d’aquests valors fonamentals.

Una comunicació intercultural és essencial i comporta conèixer, entendre, empatitzar i interessar-se amb  una cultura diferent, no només a través de la llengua, és a dir de la comunicació verbal, sinó d’una manera més extensa i complexa. Per això, cal veure-ho i entendre-ho com una font d’enriquiment, fomentant així una competència intercultural. Tenir una competència intercultural suposa doncs, tenir interès per conèixer una cultura sense rivalitats i comprenent totes les diferències que puguin haver-hi.

Així doncs per arribar a construir una societat acollidora i respectuosa amb tothom hem d’entendre la cultura com un fet social, d’interacció i basat en la diversitat i l’aprenentatge mutu amb les cultures diferents de la nostra.

Cap cultura hauria de ser subjecte d’inferioritat de condicions, ja que això comporta problemes de convivència a la societat. Hi ha tres característiques bàsiques que s’haurien de tenir en compte:

1. Totes les persones tenen la mateixa importància i mereixen el mateix respecte.
2. Com a éssers culturals, les persones són diferents, ja que posseeixen diferents formes de veure i fer les coses.
3. Cap forma de veure i de fer les coses mereix superioritat o dominància.