Usuari:Jesse Rabenberg Ruiz/Maitreyi
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Maitreyi (Sanskrit: मैत्रेयी ) («l'Amistós»[1]) era un filòsof indi que va viure durant el més tardà Vedic període en India antiga. És esmentada en el Brihadaranyaka Upanishad[2] mentre un de dues mullers del Vedic sàlvia Yajnavalkya; és calcula que va viure al voltant del segle VIII aC. En el Hindu èpica Mahabharata i el Gṛhyasūtras, tanmateix, Maitreyi és descrit com una Advaita filòsofa que mai es va casar. En la literatura Sanskrit , és sabuda com a brahmavadini (una exploradora del Veda).
Maitreyi Apareix en textos indis antics, com en un diàleg on explora el Hindu concepte de Atman (ànima o self) en un diàleg amb Yajnavalkya en el Brihadaranyaka Upanishad. Segons aquest diàleg, l'amor és conduït per l'ànima d'una persona , i Maitreyi parla la naturalesa d'Atman i Brahman i la seva unitat, el nucli de Advaita filosofia. Aquest Maitreyi-Yajnavalkya el diàleg és el tema de Sureshvara varttika.
Maitreyi És citada com un exemple de les oportunitats educatives disponibles a dones en Vedic India, i les seves consecucions filosòfiques. És considerada un símbol de dones intel·lectuals índies, i una institució és anomenada en el seu honor dins Nova Delhi.
Vida jove[modifica]
.png)
En el <i id="mwMg">Asvalayana Gṛhyasūtra</i>, la filla de la sàlvia Maitri és referit a tan Sulabha Maitreyi i és esmentat en el Gṛhyasūtras amb diversos altres becaris de dones de la era Vedic . El seu pare, qui va viure en el Regne del Videhas, Mithila, era un ministre en el tribunal de King Janaka.[1]
Tot i que Maitreyi d'Índia antiga,[4] va descriure com un Advaita filòsof,[2] és dit per ser una muller de la sàlvia Yajnavalkya en el Brihadaranyaka Upanishad en el temps de Janaka, el Hindu èpica Mahabharata estats Sulabha Maitreyi és una bellesa jove que mai casa.[1] En l'últim, Maitreyi explica Advaita filosofia (monisme) a Janaka i és descrit com a lifelong asceta. És cridada com a brahmavadini (un femella expounder del Veda) en antic Sanskrit literatura.[2][3] Maitreyi i Yajnavalkya és calculat per tenir viscut al voltant del segle VIII aC.[4]
En el Brihadaranyaka Upanishad, Maitreyi és descrit mentre Yajnavalkya muller erudita; la seva altra muller, Katyayani, era una mestresa.[8] Mentre Yajnavalkya i Katyayani va viure dins va acontentar en la domesticitat, Maitreyi metafísica estudiada i compromès en diàlegs teològics amb el seu marit a més de "fer self-investigacions" d'introspecció".[5][6]
[modifica]
En el Rigveda aproximadament deu himnes són atribuïts a Maitreyi. Explora el Hindu concepte d'Atman (ànima o self) en un diàleg contingut en el Brihadaranyaka Upanishad. El diàleg, també cridat el Maitreyi-Yajnavalkya diàleg, declara que l'amor és conduït per l'ànima d'una persona , i parla la naturalesa de Atman i Brahman i la seva unitat, el nucli de Advaita filosofia.[11][12][7]
Aquest diàleg apareix en diversos Hindu textos; el més primerenc és dins capítol 2.4 – i modificat dins capítol 4.5 – del Brihadaranyaka Upanishad, un del principal i més vell Upanishads, datant d'aproximadament 700 BCE.[13][14] El Maitreyi-Yajnavalkya el diàleg ha sobreviscut dins dos manuscrit recensions del Madhyamdina i Kanva Vedic escoles; tot i que tenen diferències literàries significatives, comparteixen el mateix tema filosòfic.[8]
Després que Yajnavalkya èxit aconseguit en les primeres tres etapes de la seva vida – brahmacharya (com a estudiant), grihastha (amb el seu familiar) i vanaprastha (dins jubilació) – va desitjar un sannyasi (un renunciant) en la seva edat vella.[11] va preguntar Maitreyi per permís, dient-li que va voler els seus avantatges entre el seu i Katyayani.[9][6] Maitreyi dit que no va ser interessada dins riquesa, de llavors ençà no faci el seu "immortal", però va voler aproximadament immortalitat:[16]
En el diàleg que segueix, Yajnavalkya explica les seves vistes damunt immortalitat en Atman (ànima), Brahman (realitat definitiva) i la seva equivalència.[17] Maitreyi objectes a parts de Yajnavalkya explicació, i aclariment de peticions.[10]
Els becaris tenen diferir vistes damunt si aquest diàleg és evidència que en antic Vedic dones de tradició van ser acceptades participants tan actives en discussions espirituals i tan becaris de Brahman.[18][13] Wendy Doniger, una ideologista americana i un professora d'Història de Religions, declara que en aquest diàleg Maitreyi no és retratat com un autor, però és part d'un Upanishadic història d'un Brahmin amb dues mullers que són distingides pel seu intel·lecte.[11] Karen Pechelis, un altre americà Indologist i un professor de Religió Comparativa, per contrast, declara que Maitreyi és retratat tan theologically importat, mentre desafia Yajnavalkya en aquest diàleg i pregunta les qüestions correctes.[12]
Primer-becaris d'Indi del mil·lenni, com Sureshvara (Suresvaracharya, c. 750 CE), ha vist aquest mascle-diàleg femella com profund en ambdós costats; Maitreyi rebutja riquesa, desitjant compartir el coneixement espiritual del seu marit , i en les quatre versions conegudes del Upanishadic història desafia Yajnavalkya teoria d'Atman.[15][21] Yajnavalkya reconeix les seves motivacions, i que les seves qüestions són evidència és un seeker de coneixement definitiu i un amant del Atman.[13]
El Maitreyi diàleg en el Upanishad és significatiu més enllà sent un gage de relacions de gènere. Adi Shankara, un becari de l'influent Advaita Vedanta escola de Hindu filosofia, va escriure en el seu Brihadaranyakopanishad bhashya que el propòsit del Maitreyi-Yajnavalkya diàleg dins capítol 2.4 del Brihadaranyaka Upanishad és per destacar la importància del coneixement d'Atman i Brahman, i per entendre el seu oneness.[23] Segons Shankara, el diàleg suggereix que la renúncia és prescrita en el Sruti (vedic textos d'Hinduisme), com a mitjans a coneixement del Brahman i Atman.[25] afegeix, que la persecució de self-el coneixement és considerat important en el Sruti perquè el Maitreyi el diàleg és repetit dins capítol 4.5 com a "lògic finale" a la discussió de Brahman en el Upanishad.[14][15]
El Maitreyi-Yajnavalkya el diàleg inclou una discussió d'amor i l'essència de qui un estima, suggerint que l'amor és una connexió de l'ànima i l'universal self (relacionat a un individual):[27][28] Segons editor i autor teològic Robert Furgoneta De Weyer, això afirma que tot amor és una reflexió d'un és ànima pròpia: l'amor dels pares dels seus nens, un amor de religió o del món sencer.[16] alemany Indologist i Oxford professor Universitari Max Müller diu que l'amor descrit en el Maitreyi-Yajnavalkya diàleg del Brihadaranyaka Upanishad estén a tots els aspectes d'un és vida i més enllà; dins vers 2.4.5, "El Devas (déus) no és estimat a un fora d'amor per déus, però perquè un pot estimar el Self (Atman) que els déus són estimats". En el diàleg "el Brahman-classe, el Kshatra-classe, aquests mons, aquests déus, aquests sers, tot que és el que aquesta Ànima és", i quan "veiem, sent, percep i saber el Self, llavors tot és sabut".[17][18]
Concloent el seu diàleg en el "interior self", o ànima, Yajnavalkaya diu Maitreyi:[13] Després de Yajnavalkya fulles i esdevé un sannyasi, Maitreyi esdevé un sannyassini – també vaga i dirigeix un renunciate vida.[19]
Llegat[modifica]
Maitreyi, qui és també esmentat en un número de Puranas, "és considerat mentre un del més après i virtuous dones d'India antiga"[33] i simbolitza dones intel·lectuals dins Índia.[20] Una universitat dins Nova Delhi és anomenada després que li,[5] mentre és el Matreyi Vedic Poble, una ubicació de retir en Tamil Nadu.[21]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 John Muir, Metrical Translations from Sanskrit Writers, p. 251, a Google Books, page 251–253
- ↑ Ahuja, 2011, p. 39.
- ↑ According to Monier-Williams's Sanskrit-English Dictionary, "brahmavādín" means "discoursing on sacred texts, a defender or expounder of the Veda, one who asserts that all things are to be identified with Brahman (Ultimate Reality). It does not mean "one who speaks like God".
- ↑ Ben-Ami Scharfstein. A Comparative History of World Philosophy: From the Upanishads to Kant. State University of New York Press, 1998, p. 56–57. ISBN 978-0-7914-3683-7.
- ↑ Pechilis, 2004, p. 11–15.
- ↑ 6,0 6,1 John Muir, Metrical Translations from Sanskrit Writers a Google Books, page 246–251
- ↑ Devika Rangachari. Swami Vivekananda: A Man with a Vision. Penguin Books, 2011, p. 139. ISBN 978-81-8475-563-3.
- ↑ Marvelly, 2011, p. 43.
- ↑ Hino, 1991, p. 94–95.
- ↑ Hume, 1967, p. 98–102, 146–148.
- ↑ Majumdar, 1977, p. 90.
- ↑ Karen Pechilis. The Graceful Guru: Hindu Female Gurus in India and the United States. Oxford University Press, 2004, p. 14–15. ISBN 978-0-19-514537-3.
- ↑ Hino, 1991, p. 99–107.
- ↑ Hino, 1991, p. 5–6, 94.
- ↑ Paul Deussen. The System of the Vedanta: According to Badarayana's Brahma-Sutras and Shankara's Commentary thereon. KB Classics Reprint, 2015, p. 173–174. ISBN 978-1-5191-1778-6.
- ↑ Weyer, 2013, p. 60.
- ↑ Hume, 1967, p. 98–102, 146–48.
- ↑ Brihadaranyaka Upanishad Max Muller (Translator), Oxford University Press, page 110
- ↑ «Yajnavalkya's Marriages and His Later Life». Shukla Yajurveda. Shuklayajurveda Organization. Arxivat de l'original el 2 abril 2015. [Consulta: 2 abril 2015].
- ↑ Doniger, 2010, p. 187.
- ↑ «An Eco-Spiritual Retreat». Maitreyi - The Vedic Village. [Consulta: 11 desembre 2015].
Bibliografia[modifica]
- Ahuja, M. L.. Women in Indian Mythology. New Delhi: Rupa & Co., 2011. ISBN 978-81-291-1825-7.
- Bowen, Paul. Themes and issues in Hinduism. Cassell, 1998. ISBN 978-0-304-33850-4.
- Brereton, Joel P. Journal of the American Oriental Society, 126, 2006, pàg. 323–345. JSTOR: 20064512.
- Candrakīrti. Four Illusions: Candrakīrti's Advice for Travelers on the Bodhisattva Path. Nova York, N.Y.: Oxford University Press, 2003. ISBN 978-0-19-515112-1.
- Deussen, Paul. Sixty Upanishads of the Veda. Motilal Banarsidass, 2010. ISBN 978-81-208-1468-4.
- Doniger, Wendy. The Hindus: An Alternative History. Oxford University Press, 2010. ISBN 978-0-19-959334-7.
- Geaves, Ron. Encyclopedia of Hinduism (Editors: Denise Cush, Catherine Robinson, Michael York). Routledge, 2009. ISBN 978-0-415-55623-1.
- Hino, Shoun. Suresvara's Vartika On Yajnavalkya'S-Maitreyi Dialogue. 2nd. Motilal Banarsidass, 1991. ISBN 978-81-208-0729-7.
- Hume, Robert. Brihadaranyaka Upanishad. (Translator), Oxford University Press, 1967.
- Majumdar, Ramesh Chandra. Ancient India. 8th. Delhi: Motilal Banarsidass Publishers, 1977. ISBN 978-81-208-0436-4.
- Marvelly, Paula. Women of Wisdom. Oxford: Osprey Publishing, 2011. ISBN 978-1-78028-367-8.
- Olivelle, Patrick. Upanishads. Oxford University Press, 2008. ISBN 978-0-19-954025-9.
- Pechilis, Karen. The Graceful Guru: Hindu Female Gurus in India and the United States. Oxford University Press, 2004. ISBN 978-0-19-514537-3.
- Staal, Frits. Discovering the Vedas: Origins, Mantras, Rituals, Insights. Penguin Books India, 2008. ISBN 978-0-14-309986-4.
- Weyer, Robert Van De. 366 Readings From Hinduism. Jaico Publishing House, 2013. ISBN 978-81-7992-070-1.
Enllaços externs[modifica]
- Maitreyi-Yajnavalkya Diàleg, 1r conjunt Brihadaranyaka Upanishad 2.4, Max Muller (Traductor)
- Maitreyi-Yajnavalkya Diàleg, 2n conjunt Brihadaranyaka Upanishad 4.5, Max Muller (Traductor)
- La conversa de Yajnavalkya i Maitreyi en l'absolut self, 1r conjunt, Swami Krishnananda (Traductor)
[[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]