Usuari:Jordanna Marro: Hernández y Grau
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Jordanna Marro: Hernández y Grau. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Hernández y Grau[modifica]
Nom comercial i marca de l’empresa d'artesania tèxtil, dedicada als teixits a mà amb telers manuals de fusta, propietat de Josefina Hernández Grau, que va estar activa a Barcelona, entre 1942 i 1970.
Orígens[modifica]
Els orígens de l’empresa es remunten als anys 1940, quan Josefina Hernández i la seva mare, Emília Grau, van comprar el primer teler a l’empresa El trío de los bordados. Estilo, de Pamplona, per un import de 563 pessetes, ports inclosos, així com una quantitat indeterminada de petits bastidors de fusta, quadrats i rectangulars, amb pues d’acer per a teixir peces petites, a Accesorios Textiles de Marcelino Canet, de Manresa, més dos telers i un ordidor al Taller de Ebanistería y Carpintería Mecánica Sebastián Burjons, de Badalona, entre 1942 i 1943.
Emília Grau Aguilar, vídua del pintor Julio Hernández Fernández, havia treballat als magatzems El Siglo de la Rambla de Barcelona, on havia esdevingut encarregada. Posteriorment, s’establí com a modista pel seu compte, tenint taller propi amb diverses cosidores al seu càrrec. Josefina Hernández Grau estudià Enginyeria Tèxtil a l’Escuela Batlle. Académia técnica de textura, el 1940 i, més endavant, amb Pau Rodon i Amigó seguí les classes dels seus Mínimos apuntes de Tejeduría manual y mecánica moderna de las principales clases de tejidos a lizos, que finalitzà el 1942. [1] L’any 1949 va assolir el grau d’Oficial 1a en l’ofici de Teixidora, atorgat pel Gremio de Artesanos Textiles de Barcelona.
La Jefatura Provincial de Artesanía va autoritzar a determinades empreses de filatures a vendre material a Josefina Hernández, que figurava inscrita a l’Obra Sindical de Artesanía amb l’especialitat de Tejedora con telares movidos a mano, al carrer de la Diputació de Barcelona, el maig de 1942.
L’any 1944, Josefina Hernández es va casar amb Joan Roig Badía, que esdevingué copropietari de l’empresa i n’assumí la direcció comercial i comptable, encara que es mantingué Josefina com a representant legal de la mateixa.
Coincidint amb el registre del nom comercial i de la marca, l’any 1946, l’empresa traslladà la seva seu definitiva al carrer d’Aribau, 21 de Barcelona.
Història[modifica]
Inicialment, l'empresa d'Artesania Tèxtil Hernández y Grau treballà bàsicament amb llana de carda elaborant teixits de tafetà, de sarja i d'espiga amb telers horitzontals de dos i quatre llisos per a la confecció de bufandes, xals i mocadors, així com teixits en peça. Progressivament, anà incorporant altres fibres, com el moher, la seda i el fil de lamé per aconseguir dissenys de teixits de fantasia per a la confecció de dona.
Hernández y Grau va arribar a comptar amb 6 telers manuals de 4 llisos, tres de mida més gran per a la producció de teixits en peça, dos de mitjans per als xals i un de petit per a les bufandes, un ordidor i una canillera. Arribà a tenir fins a 12 persones treballant al taller, entre teixidores, repassadores i aprenentes, més un encarregat que, juntament amb en Joan Roig, també feia tasques de representant.[2][1]
L’empresa Artesanía Téxtil Hernández y Grau s’especialitzà en la producció de bufandes, xals i teixits de disseny exclusiu, esdevenint proveïdora de les millors cases de moda de l’època arreu de la Península. A Barcelona figuraven entre els seus clients: Santa Eulàlia, Todo para la mujer, El Dique Flotante, entre altres, motiu pel qual va sortir esmentada als programes dels Salón de la Moda Española, organitzats per la Cooperativa de Alta Costura, les desfilades dels quals tenien lloc a la Cúpula del Coliseum de Barcelona en la segona meitat dels anys 40 del segle XX. [3][3]
Amb els anys, l'empresa incorporà altres peces al seu catàleg, com els xals amb coll i solapa i els ponxos, adreçats al públic femení, així com coixins i camins de taula, potenciant sempre la seva vessant més artesana de teixits a mà, amb produccions singulars i limitades, lluny de les produccions industrials amb les quals no podia competir.
Els anys 1950 i 1955 participà a les Fires de Mostres de Barcelona i el 1970, a l’Exposición de Artesanía també de Barcelona.[4]
Hernández y Grau desenvolupà la seva activitat artesanal productiva durant gairebé 30 anys. Als anys 60, la introducció de fibres sintètiques, com el polièster, el nylon i la fibra elàstica en la manufactura tèxtil, així com l'aparició del pret-a- porter, a la qual s'afegiren fins i tot les cases d'alta costura, afavorit pels teixits a preus més assequibles facilitats per les grans indústries tèxtils, feu que l'artesania experimentés una forta davallada.[5]
Així, l'empresa d'Artesania Tèxtil Hernández y Grau l’any 1970 presenta al Ministerio de Trabajo una reducció d’activitats i el 1976 esdevé una Empresa Artesana Protegida, reconeguda per la Dirección General de Industrias Alimentarias y de la Pequeña y Mediana Industria, modificant la seva activitat i encarrilant-la cap a la docència, esdevenint el Taller-Escuela de Artesanía Textil que, amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, serà l’Escola-Taller de Teixits a mà, dirigida per la Josefina Hernández, a qui la Generalitat atorgarà la carta de Mestre Artesà l’any 1987.
L’any 2005, la família va fer donació d’una part del mostrari d’Hernández y Grau al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Més endavant, es feu donació de fitxes d'escandalls de la mateixa empresa.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Piñol Torrent, Francesca «Josefina Hernández. Mujer emprendedora y gran maestra del tejido». Nombres en la sombra. II Coloquio de investigadores en textil y moda, 22-11-2019, pàg. 179 - 184.
- ↑ Vidal Andolz, M «Funcionamiento de los telares a mano». Solidaridad Nacional, 25-12-1945.
- ↑ 3,0 3,1 «Catàlegs dels XII i XIII Salón de la Moda Española». Cooperativa de Alta Costura, Barcelona, Setembre 1946 - Febrer 1947.
- ↑ «Guía consultorio de la Industria Textil». XVIII Feria Oficial e Internacional de Muestras de Barcelona, Juny 1950.
- ↑ Carbonell Basté, Sílvia «La memòria dels telers: els mostraris tèxtils». Tot Plegat. Un retrat de la Catalunya tèxtil recent, novembre 2015, pàg. 29-54.