Usuari:Josep Estruch Traité

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Etiquetes d'usuari
Viquipedistes de Badalona Aquest viquipedista és originari de Badalona.
Informació Babel de l'usuari
ca-N Aquest usuari és un parlant natiu de català.
ca-5 Aquest usuari té coneixement professional de la llengua catalana.
es-5 Este usuario tiene un conocimiento profesional del español.
fr-3 Cet utilisateur dispose de connaissances avancées en français.
en-3 This user has advanced knowledge of English.
it-3 Questo utente può contribuire con un livello avanzato in italiano.
eo-3 Ĉi tiu uzanto povas komuniki per alta aŭ flua nivelo de Esperanto.
oc-3 Aqueste utilizaire dispausa de coneissenças avançadas en occitan.
pt-2 Este utilizador tem um nível médio de português.
la-1 Hic usor simplici lingua Latina conferre potest.
Viquipedistes per llengua

Soc badaloní. Llicenciat en Filologia catalana, però més que no pas filòleg, considero que soc lingüista. Des del 1978 m'he dedicat a les classes de català per a adults, a la correcció d'originals literaris, a la traducció i, sobretot, a l'assessorament lingüístic. M'interessen especialment la lexicologia, l'etimologia i la toponímia. He publicat en revistes especialitzades diversos articles sobre el lèxic badaloní i la toponímia de Badalona. També m'interessen temes històrics de Badalona i n'he publicat uns quants articles, sobre la gestió forestal dels monjos de Sant Jeroni de la Murtra al segle XVIII, sobre el comerç dels últims velers de la carrera d'Amèrica de final del segle XIX, sobre l'antiga mina d'aigua del molí de la Torre de Badalona i, recentment, sobre un exvot mariner exposat a l'ermita de la Cisa a Premià de Dalt.

Fins ara he participat poquíssim a la Viquipèdia fent-hi només correccions lingüístiques. Aquest cop, però, m'hi he posat per redactar un article nou sobre el veler Maria Assumpta, construït a Badalona el 1858 i naufragat a Cornualla el 1995.

Si sobrevisc a la voràgine de correccions que els altres viquipedistes m'han començat a fer a l'article només pocs minuts després d'haver-lo publicat -i això que eren les 6 del matíǃ-, potser m'aventuraré amb un altre que tinc previst sobre un altre veler badaloní actual. Però ja en parlarem...

De moment, continuaré tocant l'acordió diatònic tantes hores com pugui.

Salutacions a tots!

Aportacions a la Viquipèdia[modifica]

Articles nous[modifica]

Articles previstos per a quan pugui[modifica]

  • Ciutat Badalona (vaixell)ː Veler de fusta de tipus quetx, construït el 1929 a Faaborg (Dinamarca) (llavors anomenat Marie) i actualment amb base al port de Badalona, on l'Associació d'Amics del Quetx Ciutat Badalona el manté com escola d'oficis del mar.
  • Traca, peça paral·lelepipèdica amb que es fa el folre exterior del buc d'una nau (vegeu tauló)
  • Correccions lingüístiques i terminològiques quan ensopego amb alguna errada

Treballs d'investigació en curs[modifica]

Toponímia de Badalona[modifica]

Estudi històric, geogràfic i etimològic de la toponímia de Badalona. En el projecte que tinc hauria d'acabar essent un gros treball de cosa de mil pàgines. Però, com que el vaig començar el 1981 i som a l'any que som, ja es veu que no l'acabaré mai. De manera, que al llargs dels anys he preferit anar-ne publicant articles de detall quan s'ha presentat l'ocasió.

Els velers mercants de final del segle XIX i principi del XX[modifica]

Un meu besavi, Pau Lloveras i Riera, va ser capità de la marina mercant. La família n'hem conservat nombrosa documentació sobre la qual ja n'he publicat diversos articles. Des del 2019 n'estic fent un catàleg detallat i exhaustiu, que anirà acompanyat d'algun altre article més i de l'estudi de tots els viatges que va fer entre 1875 i 1915. Espero tenir-lo acabat abans del 2025. Si no em passa res...

Gestió de l'aigua de la mina de la Torre de Badalona[modifica]

Arran de l'article que vaig publicar el 2019 sobre la mina de la Torre de Badalona (Estudi del mapa que manifesta la heretat de l’Iltre. Sor. Marqués de Barbará), m'ha quedat a la cartera fer un estudi de les diferents concòrdies de cessió d'aigua que es van fer al llarg de la història d'aquesta mina, des del 1848, any de la concessió inicial, fins al 1797, any en què es redacta el mapa de l'estudi anterior. La pandèmia em va esguerrar tots els plans i no sé quan l'acabaré.

Publicacions[modifica]

Conferències[modifica]

  • L’exportació i la importació dels últim velers mercants de la carrera d’Amèrica. 1r Congrés d’Història Marítima de Catalunya. Museu Marítim de Barcelona. Barcelona, 13, 14 i 15 de novembre 2002
  • Passejada pel lèxic badaloní I. I Jornada de Lletraaddictes. Òmnium Cultural. Badalona, centre cívic Can Canyadó, 21 de maig de 2005
  • Passejada pel lèxic badaloní II. II Jornada de Lletraaddictes. Òmnium Cultural. Badalona, centre cívic Can Canyadó, 6 de maig de 2006
  • Què fa un lingüista a la sanitat pública. Jornada “Lingüistes en les empreses i organitzacions”. Universitat de Barcelona. Barcelona, juny de 2006
  • Els velers mercants de la carrera d’Amèrica a final del segle XIX. El capità Pau Lloveras i Riera
    • Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Dia internacional dels museus, 18 de maig de 2008
    • Museu de Premià de Dalt, 1 de novembre de 2009

Exposicions[modifica]

  • La gran aventura dels velers mercants. El capità Pau Lloveras i Riera. Exposició. Conjuntament amb Montserrat Rectoret i Enric Cahner: guió, investigació i coordinació de l’exposició.
    • Escola del Mar, Ajuntament de Badalona. Del 29 de maig a l’1 de desembre de 2002
    • Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Ajuntament del Masnou. Del 7 de novembre de 2003 a l’11 de gener de 2004
    • Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Ajuntment de Vilassar de Dalt. Del 27 d’abril al 22 de juny de 2008
    • Museu de la Marina de Vilassar de Mar. Ajuntment de Vilassar de Mart. Juliol i agost de 2009
    • Museu de Premià de Dalt. Ajuntament de Premià de Dalt. Del 3 de setembre al 3 de novembre de 2009

Traduccions[modifica]

  • Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas. Traducció del francès, 548 pàgines. Edicions de La Magrana, col·lecció L’Esparver, 35. Barcelona, 1985
  • Teoria i pràctica del pa amb tomàquet, de Leopold Pomés. Traducció del castellà, 208 pàgines. Tusquets Editors, col·lecció Els Cinc Sentits. Barcelona, 1985
  • No toqueu la guita, d’Albert Simonin. Traducció del francès, 211 pàgines. Edicions de la Magrana, col·lecció La Negra, número 31. Barcelona, 1989
  • El cas del quadre desaparegut, de Jordi Sierra i Fabra. Traducció del castellà, 190 pàgines. Edicions B, col·lecció Mar Obert, 37. Barcelona, 1989
  • Un elefant sota el llit, de Carlos Puerto. Traducció del castellà, 125 pàgines. Edicions B, col·lecció Mar Obert, 11. Barcelona, 1989
  • El setè lot, de Pierre Gripari. Traducció del francès, 235 pàgines. Edicions B, col·lecció Via Lliure, 12. Barcelona, 1989
  • Història natural. Sis volums. Membre de l’equip de traducció del catellà.  Editorial Océano, Barcelona, 1989
  • Aquesta nit tornaré tard, d’Huguette Perol. Traducció del francès, 191 pàgines. Edicions B, col·lecció Via Lliure, 20. Barcelona, 1990
  • Descobriu la pasta, de G, Di Filippo. Traducció del castellà, 126 pàgines. Editorial HMB, S.A., Comercial Gallo. Barcelona, 1990
  • Bon dia, senyor Gauguin, de Michel Pierre i Philippe Moins. Traducció del francès,  60 pàgines. Editorial Barcanova, col·lecció El Jardí dels Pintors, 1. Barcelona, 1992
  • El duaner Henri Rousseau. Traducció del francès, 60 pàgines. Editorial Barcanova, col·lecció El Jardí dels Pintors. Barcelona, 1992
  • Radamons de la mar, del Clare Allcard. Traducció de l’anglès, 295 pàgines. Edicions Viena. Barcelona, 2013

Articles periodístics[modifica]

  • Petita història de Cant Ruti. Article de divulgació històrica. “El Punt”, edició Barcelonès Nord, 10 de desembre de 1994
  • Micacos i badius. Article de divulgació lingüística sobre el lèxic badaloní. “El Punt”, edició Barcelonès Nord, 12 de juliol de 1995
  • Paparoles i tallanassos. Article de divulgació lingüística sobre el lèxic badaloní. “El Punt”, edició Barcelonès Nord, 19 de juliol de 1995
  • Remestons i zigalasets. Article de divulgació lingüística sobre el lèxic badaloní. “El Punt”, edició Barcelonès Nord, 26 de juliol de 1995
  • Itinerari pels poblats ibèrics. Article de divulgació de la toponímia badalonina. “Revista de Badalona”, febrer-març de 1996
  • Les valls (I). Article de divulgació de la toponímia badalonina. “Revista de Badalona”, març-abril de 1996
  • Recorregut per les valls (II). Article de divulgació de la toponímia badalonina. “Revista de Badalona”, abril-maig de 1996
  • Les aigües quietes. Article de divulgació de la toponímia badalonina. “Revista de Badalona”, maig-juny de 1996
  • Els animals. Article de divulgació de la toponímia badalonina. “Revista de Badalona”, juny-juliol de 1996
  • Montigalà. Article de divulgació de la toponímia badalonina. “Revista de Badalona”, juliol-agost de 1996
  • El que amaguen les mates. Article de divulgació de la toponímia badalonina. “El Punt”, edició Barcelonès Nord, 29 de setembre de 1996

Articles d'investigació[modifica]

  • Alguns noms de lloc de Badalona. Josep Estruch, Montserrat Rectoret. Estudi de la toponímia de Badalona al segle XIX. Quadern bimestral “Carrer dels Arbres”, número 28. Museu Municipal de Badalona. Badalona, setembre-octubre de 1982
  • “Nota sobre l’edició”. Josep Estruch. Estudi lingüístic del text de l’obra Guisados Barios. Quadern de cuina de 1831. Pere Alcové. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, 5. Barcelona, desembre de 1987
  • “La toponímia”. Josep Estruch, Montserrat Rectoret. Estudi de la toponímia de Badalona al segle XII a través de l’Acta de consagració de la parròquia de Santa Maria de Badalona, de 1112. Dins de Geografia de Badalona 1. El territori. Edita Escola de Natura Angeleta Ferrer, Ajuntament de Badalona. Badalona, 1992
  • Quan els monjos de Sant Jeroni tallaven boscos. Josep Estruch. Estudi de l’explotació forestal als territoris de la rodalia de Badalona entre els segles XVIII i XIX. Revista anuari Carrer dels Arbres, número 12. Museu de Badalona. Badalona, desembre de 2001
  • El capità Pau Lloveras i Riera. L’exportació i la importació dels últim velers mercants de la carrera d’Amèrica. Josep Estruch. Revista anuari Carrer dels Arbres, número 13. Museu de Badalona. Badalona, desembre de 2002
  • “El nom de les rieres de Badalona i la seva rodalia”. Josep Estruch. Estudi històric de l’evolució de la toponímia fluvial badalonina des del segle XI fins a l’actualitat. Dins de Les mines d’aigua de la serralada de Marina. Enric Porcel, Francesc Alfambra i altres. Edita  Grup d’Espeleologia de Badalona. Badalona, 2004
  • Estudi del mapa que manifesta la heretat de l’Iltre. Sor. Marqués de Barbará, de 1797. Josep Estruch. Revista anuari Carrer dels Arbres, número 4. Museu de Badalona. Badalona, desembre de 2019
  • Notícia de l’exvot del bergantí goleta Sebastiano ofert a la mare de déu de la Cisa pel capità Pau Lloveras i Riera a final del segle xix. Josep Estruch. Revista “Fulls”, número 130. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, juliol de 2021

Llibres[modifica]

  • L’heura blava. Llengua i cultura catalanes. Llibre de text per a l’ensenyament de català a 6è d’EGB. Josep Estruch, Albert Fontich. Edicions Edebé, Barcelona, 1984
  • L’heura verda. Llengua i cultura catalanes. Llibre de text per a l’ensenyament de català a 7è d’EGB. Josep Estruch, Albert Fontich. Edicions Edebé, Barcelona, 1984
  • L’heura verda. Llengua i cultura catalanes. Llibre de text per a l’ensenyament de català a 8è d’EGB. Josep Estruch, Albert Fontich. Edicions Edebé, Barcelona, 1984
  • Guia de comunicació escrita. Josep Estruch, Geòrgia Bascompta, Àngels Pallàs, Angels Guerrero. Institut Català de la Salut. Barcelona, 1996
  • Lèxic del patí de vela. Josep Estruch, Miquel Estruch. Museu de Badalona. Badalona, 2010. Consultable a Portal CiT (IEC), Biblioteca en línia d'obres terminològiques