Usuari:Ketsia23/Battle of Orsha
Batalla[modifica]
lment de Lituània, Bielorrússia, i Ucraïna. Albrecht I, Gran Mestre de l'Teutonic Cavallers, es va rebel·lar i va rebutjar
El 8 de setembre de 1514, poc després de l'alba, Ivan Txeliadnin va donar l'ordre d'atacar. Les forces moscovites van intentar atacar els flancs dels lituans i polonesos, dirigits hússars lleugers polonesos i lituans, i tropes Tàtars. Una de les pinces de l'atac va ser comandada personalment per Chelyadnin, mentre l'altre va ser dirigida pel Príncep Bulgakov-Golitsa. L'atac inicial va fallar, i els moscovites es van retirar cap a les seves posicions d'inici. Chelyadnin encara estava segur que tenia possibilitats, gairebé 3 a 1 al seu favor, li donaria la victòria. Tanmateix, preocupat amb la seva pròpia ala, va perdre el contacte amb els altres sectors i va fallar en coordinar una defensa contra el contraatac de la cavalleria lleugera lituana i de la cavalleria pesada polonesa, que fins llavors s'havia mantingut en reserva.
La cavall lleuger lituana i polonesa i els tàrtars van atacar l'estès centre de les línies moscovites en un intent de partir-les. Al moment crucial la cavalleria lituano-polonesa semblava una onada, llavors es van retirar. Els moscovites van perseguir amb totes la seves reserves de cavalry. La cavalleria tàrtara lituanà i polonesa, després de retrocedir uns quants minuts sota la persecució dels russos, de cop va girar als costats. La cavalleria moscovita es va trobar davant de l'artilleria encoberta en el bosc. D'ambdós costats, van aparèixer les forces poloneses i lituanes aparegudes que van procedir a envoltar els moscovites. Ivan Txeliadnin va tocar retirada, que aviat es va convertir en panic. Les forces moscovites van ser perseguides per l'exèrcit del Gran Ducat de Lituània durant cinc quilòmetres.
La derrota Moscovita s'atribueix sovint a repetits errors d'Ivan Txelyadnin i Golitsa per coordinar les seves operacions.
Sigismund von Herberstein va informar que 40.000 Moscovites van morir.[1] Segons cròniques poloneses, van morir 30.000 russos i uns 3.000 va ser fets presoners, incloent Ivan Txeliadnin i altres vuit comandants. Les forces del Gran Ducat de Lituània i del Regne de Polònia van ocupar el campament moscovita i 300 canons. Trastornat per la derrota, el gran Príncep Vasili III va destacar que "els presoners [eren] tan útils com els morts".
Conseqüències[modifica]
Les forces d'Ostrogski van continuar la seva persecució de l'exèrcit rus i va recuperar la majoria de les fortaleses anteriorment capturades, incloent Mstislavl i Krychev, i l'avenç dels russos va ser aturat durant quatre anys.[1] Tanmateix, les forces lituanes i poloneses estaven massa esgotades per assetjar Smolensk abans de l'hivern. Això va significar que Ostrogski no va arribar a les portes de Smolensk fins a finals de setembre, donant prou temps a Vasili III per preparar la defensa.
El desembre de 1514, Hetman Konstanty Ostrogski va entrar triumfalment a Vílnius. Per commemorar la victòria, van ser aixecades dues esglésies ortodoxes: l'Església de la Sagrada Trinitat i l'Església de Sant Nicolau, que han quedat entre els exemples més impressionants d'arquitectura d'esglésies ortodoxes a Lituània. Immediatament després de la victòria, l'estat lituano-polonès comença a explotar la batalla com a propaganda cap a altres nacions a Europa, amb el intent de millorar la imatge de Polònia-Lituània a l'estranger. Diversos comptes panegírics de la batalla van ser enviats a Roma. "El missatge polonès era similar al de Bomhover: els moscovites no són cristians; són cruels i bàrbars; són asiàtics i no europeus; estan associats amb els turcs i els tatars per destruir la cristiandat".[2]
Impressionat per l'abast de la victòria lituana i polonesa, Maximilian I, Emperador, va començar negociacions de pau amb la Jagiellons a Viena. El 22 de juliol de 1515, es van tancar els acords finals per la pau i l'àmplia coalició en contra Lituània i Polònia van cessar.[1]
La guerra entre el Magnífic Duchy de Lituània i Magnífic Duchy de Moscou va durar fins el 1520. El 1522 es va signar una pau, en els termes de la qual Lituània va ser forçada a cedir a Moscou al voltant d'una quarta part de les seves possessions en de les terres de l'anterior Kievan Rus', incloent Smolensk. Aquesta ciutat no va ser recuperada fins gairebé un segle més tard, el 1611. Després de l'acord de pau de 1522, el Gran Ducat de Lituània encara va intentar atacar Rússia, però els conflictes militars importants van ser resolts al voltant de 40 anys.[1]
Temps moderns[modifica]
La batalla és considerada per Belarusians com a símbol de ressorgiment nacional, però la seva importància està sent suprimida per les autoritats estatals. El setembre de 2005, per ordre del President Aleksandr Lukaixenko, quatre membres de l'oposició Bielorussa del Front Nacional van ser multats amb gairebé 4 milions rubles (més o menys 1.500€) per celebrar el 491è aniversari de la batalla.
La Batalla de Orsha és commemorada en la Tomba del Soldat desconegut (Varsòvia), amb la inscripció "ORSZA 8 IX 1514".
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Baranauskas, Tomas. «Oršos mūšis – didžiausia Lietuvos karinė pergalė prieš Rusiją» (en lituà), 08-09-2006.
- ↑ Poe, Marshall T. A People Born to Slavery: Russia in Early Modern European Ethnography, 1478-1748. Cornell University Press, 2001, p. 21. ISBN 0-8014-3798-9.
[[Categoria:Batalles de Rússia]]